AMOR

amour_love-290936946-large

 

Director: Michael Haneke

Actors: Emmanuelle Riva

              Jean Louis Trintignant

              Isabelle Huppert

Any: 2013

Títol original: Amour

Nacionalitat: França/Alemanya/Àustria

Gènere: Drama  

 

ARGUMENT

Georges (Jean Louis Trintignant) i Anna (Emmanuelle Riva) són una parella ja gran de jubilats, que han dedicat la seva vida a l’ ensenyament de la música.

Un dia, Anna, sembla tenir un buit mental, és recupera però és ingressada i operada, l’ operació surt malament i la dona perd la mobilitat del cantó esquerra del cos.

A partir d’ ara, Georges tindrà que adaptar la seva vida a l’ atenció d’ Anna, que es te que acostumar a anar en cadira de rodes i a limitar la seva mobilitat.

Però amb el pas del temps, la salut d’ Anna es deteriora, es fa les necessitats a sobre i inicia un desvariejament mental que la deixa postrada.

Dorm quasi tot el dia, es nega de vegades a menjar o beure , tot i això, conscient de qui és George, en ocasions, sorgeix la tendresa i les mans s’ entrellacen.

Quan l’ estat de deteriorament és total, l’ home acudeix al llit de l’ esposa, li fa referència a alguna de les vivències de la seva joventut i més tard l’ ofega amb un coixí.

Seguidament, Georges es suïcida.

 

amour-ellos1

 

COMENTARI

Hanecke ens te acostumats a l’ extremada duresa del seu cinema on els temes que retrata són tan punyents com la manera que te de portar-los a la pantalla, la maldat, la violència…aquí encara va més lluny, doncs no retrata tant la vellesa i la mort com la malaltia, la decadència i la decrepitud física i mental d’ una persona.

La pel·lícula és sobrecollidora, doncs l’ espectador inerme en la seva butaca, contempla aquest procés que et deixa sense respiració.

El film ens explica una història d’amor i fidelitat. La d’un home que no es vol separar de la dona amb qui ha viscut tota la vida , que la cuida, l’ atén i la mima fins que ja tot és insuportable i camina sol cap un últim acte amorós, matar a l’ antic objecte de desig i suïcidar-se per deixar de patir ambdós i per recuperar la dignitat mútua.

Hanecke tanca amb l’ escena en que els dos ancians es retroben, una imatge simbòlica. La dona se’n va i invita a l’ home a acompanyar-la i ell ho fa en el destí cap a la mort. Emocions pures.

La pel·lícula guanya l’ oscar al millor film de parla no anglesa en el 2012 i guanya la palma d’ Or en el festival de Cannes del mateix any.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s