LOS CUATRO JINETES DEL APOCALIPSIS

los-cuatro-jinetes-del-apocalipsis-1921-001

Director: Rex Ingram

Actors: Rodolfo Valentino

              Josef Swickard

              Alice Terry

Any: 1921

Títol original: The four horsemen of the apocalypse

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

    Julio Madariaga, és un espanyol que ha marxat a Argentina, on ha aconseguit fortuna i terres; una de les seves filles està casada amb un alemany, Karl Von Hartrott i te tres fills però Madariaga espera un hereu de la primogènita, casada amb Marcelo Desnoyers (Josef Swickard), un francès.

Aquesta parella porta al món a Julien (Rodolfo Valentino) però al poc temps la família es disgrega i marxa cap a Europa, uns cap a França, els altres cap a Alemanya; passa el temps i Madariaga mor, deixant l’ herència repartida entre les dues branques familiars.

Julien porta una vida burgesa, plena de frivolitat, en tant s’ha assentat amb els seus pares en un castell en Villeblanche. El noi coneix a Marguerite Laurier (Alice Terry), l’esposa d’un home gran, Etienne, pertanyent a l’ alta societat francesa i s’ enamora d’ ella però és descobert pel marit.

Les coses canvien, quan esclata la primera guerra mundial, Ettienne s’ha incorporat a files, es ferit i queda cec , Marguerite es converteix en infermera , el cuida i l’ ajuda; Julien deixa la seva vida confortable, s’ allista i se’n va a la guerra.

Els alemanys arriben a Villeblanche i ocupen la mansió dels Desnoyers; Marcelo es retroba amb un dels seus nebots alemanys, convertit ara en un enemic.

Quan està a punt de ser afusellat, arriben els francesos que l’ alliberen i posen en fuga als alemanys.

Mentre, Julien, lluita valerosament en la guerra fins que un dia, en una trinxera es troba amb un dels seus cosins, oficial de l’ exercit rival, una bomba perduda acaba amb la vida dels dos homes.

Desnoyers, en el cementiri, davant la immensitat de creus de soldats morts i al costat de la tomba de Julien, prega perquè el que ha passat no es torni a repetir.

This film ignited an unparalleled worship of Rudolph Valentino. (Julio Desnoyers). The tango scene was embellished and expanded to optimally display Valentino's talents in the sensual dance.

COMENTARI

“Los cuatro jinetes del apocalipsis” és una novel.la de Vicente Blasco Ibáñez, data de 1919 i és porta per primera vegada al cinema en aquesta versió de Rex Ingram, més tard te una nova traducció cinematogràfica en el cine sonor a càrrec de Vincent Minnelli.

Es tracta d’un best seller un tant maltractat pel pas del temps però en el seu moment va ser un gran èxit a l’ igual que el film, el sisè més taquiller de la història del cine mut.

La pel·lícula, del tipus allò més gran que la vida, vol plantejar una sèrie d’elements transcendents i arquetípics i moltes vegades tan sols aconsegueix quedar-se en la superfície del que  vol transmetre.

Els trets principals de la història flueixen des d’ allò particular a allò col·lectiu. En el primer punt hi trobem la història de Julien, un home aburgesat, que viu una vida fàcil i bohèmia, omplerta de festes galants, que es transforma, es converteix en un heroi i disputa la guerra en el bàndol del país que l’ ha acollit.

Ingram proposa el relat d’una família separada per la guerra i el nacionalisme, quan cosins o oncle i nebot es troben i pot més l’influx de la guerra, el país pel que lluiten, que no pas el vincle de la sang i la coneixença.

D’ altra banda assistim a una història de redempció i sacrifici, Margueritte, casada en un matrimoni imposat, amb un home al que no estima, s’ enamora de Julien però plena de mala consciència i sentiment de culpa, decideix deixar al seu amant per atendre i cuidar al marit, ferit en la guerra i cec.

En quan als esdeveniments col·lectius, la narració ens mostra l’ horror de la guerra, la mort i la destrucció, com actuen els quatre genets de l’ apocalipsi: la victòria, la guerra, la gana i la mort, com es fan amos de l’ humanitat i la porten al caos; en l’ última escena contemplem el cementiri ple de creus blanques, és un gran moment, resum de tot el que ha passat.

Hi ha un home que llença un missatge d’ esperança i amor, és un il·luminat que hem vist durant tot el periple narratiu, algú extret d’un relat de Tolstoi o dels germans Karamazov de Dostoievski, el místic que està per sobre els esdeveniments humans.

Ingram ens indica també, com la guerra porta a la destrucció d’un món: l’ escena simbòlica en la que són destruïdes les torres del castell, és clara, un univers aristocràtic i elitista allunyat del patiment humà , troba el seu final.

Els pares dels nois alemanys, reivindiquen com els hi és anat millor si s’ haguessin quedat en Argentina, és una reivindicació de les pròpies arrels.

La història està escrita pels vencedors; els francesos són valents i cavallerosos, els alemanys cruels i vandàlics, els estereotips guanyen la partida.

En la pel·lícula hi trobem molts elements tècnics que es desenvolupen en el primer cine mut: les escenes paral·leles, les transparències, quan apareixen els genets de l’ apocalipsi, que ens recorden “La carreta fantasma” de Sjostrom o alguns símbols elementals com el mico, una al·legoria de la frivolitat que condiciona la vida dels protagonistes.

Aquest és un dels treballs més coneguts de Rodolfo Valentino, un dels grans sex símbols de l’ època, que va discutir la seva primacia amb Douglas Fairbanks; les seves escenes en l’ inici de la pel·lícula, vestit de “gaucho” i ballant el tango, passen a la història del cine i dels mites. Valentino mor en 1931 d’un atac de peritonitis i moltes dones se suïciden davant el seu òbit.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.