INCERTA GLÒRIA

 

Director: Agustí Villaronga

Actors: Marcel Borràs

               Nuria Prims

                Oriol Pla 

                Bruna Cusí

Any: 2017

Nacionalitat: Catalunya

Gènere: Drama

Sub gènere: Guerra civil

 

ARGUMENT

En mig de la guerra civil espanyola, Lluís de Brocà (Marcel Borràs) és tinent de l’ exercit republicà en el front d’ Aragó , viu amb Trini (Bruna Cusí) i te un fill.

Al seu costat, en el front, s’hi troba Juli Soleràs (Oriol Pla), és el seu millor amic, un noi descregut que no aposta per cap bàndol ni bandera.

Una dona imposa la seva presència en la zona, és La Carlana (Núria Prims) va ser l’ amistançada del senyor de la comarca, a qui van matar els anarquistes a l’ inici de la guerra, te dos fills i viu instal·lada en el castell que domina la regió.

Lluís visita a Carlana per demanar-li que li deixi una euga, aconsegueix el seu propòsit i la relació entre home i dona es fa cada vegada més franca.

Lluís n’ està enamorat de la dona, per això cedeix quan Carlana li prega faci de mitjancer per falsificar un document que legitimi un suposat casament amb el seu amant mort. Aquests papers converteixen a Carlana en hereva, en propietària i en senyora de la comarca.

En una treva de la guerra, l’ estat major convida al front a les dones dels combatents, Trini hi arriba amb el fill de la parella però es mostra decebuda quan escolta comentaris sobre la relació entre Lluís i Carlana.

En tant, Soleràs es passa a l’ altra bàndol i decideix combatre amb els nacionals, un dia es presenta davant la Carlana, l’ humilia i li demana que es despulli davant seu, aquesta ofensa la dona no la podrà oblidar.

Al poc temps el fill de Lluís i Trini contrau la diftèria i necessita sèrum per sobreviure. Totes les gestions dels pares són inútils, tan sols la Carlana que te bones relacions en els dos bàndols pot aconseguir el plasma que salvi al nen però a canvi exigeix una condició, que Lluís mati a Soleràs.

Els dos amics es troben i Lluís executa a Soleràs, complint l’ acord, els medicaments arriben i el nen se salva.

Les bombes cauen sobre tot el territori, la Carlana sobreviu en el seu castell, atemorida i preocupada pels seus fills, en una guerra que no acaba mai.

 

COMENTARI

Villaronga ja va aconseguir en el passat un notable èxit amb “Pa negre”, ara torna a recuperar textos catalans lligats a la guerra civil i ho fa amb un clàssic de la literatura catalana: “Incerta glòria” de Joan sales, sense renunciar als seu estil fosc i personal.

Cal dir que, als que hem llegit la novel.la, ens costa reconèixer-la en el cine, el manuscrit original dona força importància al fet religiós i un personatge bàsic , Cruells, un seminarista, no apareix en el film.

Bé, el que importa no és tant el el rigor de la transcripció sinó el valor fílmic de la cinta.

Villaronga assoleix un missatge força pessimista sobre el gènere humà, porta la novel.la al seu terreny en el qual ha valorat sempre com fonamental la presència del mal. Ni Sales ni Villaronga volen treballar sobre un relat polític,  no estem davant una pel·lícula sobre la guerra en la que hi transcorre un drama, sinó davant un drama en el context de la guerra.

Així que no hi ha bons ni dolents, el missatge final és que tots són perdedors, si be l’ obra es recrea en el bàndol republicà i els nacionals tan sols hi apareixen episòdicament.

Cada personatge lluita no per uns ideals sinó per si  mateix. Lluís és el protagonista més honest, aquell que creu en allò pel que lluita però en el transcurs de l’ acció perdrà aquesta innocència primigènia; enamorat d’una dona que no és la seva i obligat a executar a qui ha estat el seu millor amic. Transgredeix els suposats valors positius que emmagatzemava.

Soleràs és algú perdut, sense criteris ideològics, un tant irresponsable i boig, un supervivent. Passa de la facció republicana cap als nacionals, actua venjativament, humilia a la dona amb poder i sap que la mort acabarà amb el seu desgavell moral, és un fil solt, una ànima perduda en el lloc equivocat.

La Carlana és la dona  que juga a totes bandes, es relaciona amb els republicans però invita al seu castell als nacionals, teixeix relacions amb tots per el que pugui passar, sobreviu a la mort de l’ amant, convenç a Lluís de la falsificació dels papers matrimonials i es converteix en la senyora de la comarca. És algú oportunista i ambiciós.

Trini és ingènua i crèdula, sembla propera al company i al fill però no pot evitar el sentiment de desig latent cap a Soleràs.

Tots els personatges assoleixen una doble moral, tots traeixen l’ amor, l’ amistat o les conviccions o simplement no en posseeixen.

Villaronga presenta un front republicà no gaire èpic, un capità busca raons, un metge borratxo, un món de descreguts, convençuts de que perdran la guerra.

L’ obra ens parla també del dia d’ avui. Una visió tan poc heroica del republicanisme és estat mal acceptada en els anys finals dels segle passat, quan s’ imposa l’ humor de Berlanga en “La vaquilla) (1981) i l’ escepticisme de Camino en “Las largas vacaciones del 36” (1976) però sobretot la visió mítica de “Libertarias de Vicente Aranda (1996) O “Tierra y libertad” de Kean Loach (1995), són pel·lícules que responen a moments d’ esperança i conviccions arrelades.

Quan la societat viu en crisi moral i pèrdua de certeses, li arriba una visió tèrbola i desmenjada de la guerra civil i sobretot del bàndol republicà. Quan contemplem les Carlanes i els Soleràs del film estem contemplant el món prosaic i contradictori d’ avui en dia.

Villaronga aconsegueix una posada en escena brillant, amb una gran potència d’ imatges. La representació de l’ execució de l’ amic en tant la presència dels esquelets alçats en l’ església, es corprenedora.

 

KING KONG

 Director: Ernest Schoedack

                  Merian C. Cooper

Actors: Fay Wray

              Bruce Cabot

              Robert Armstrong

Any: 1933

Nacionalitat: USA

Gènere: Aventures

 

ARGUMENT

Carl Denham (Robert Armstrong) és un aventurer i també un director de cinema que vol viatjar als confins més apartats del món per rodar una pel·lícula. Casualment, Denham troba a una noia que intenta robar en una botiga , li proposa que es converteixi en actriu i l’ acompanyi en el seu viatge.

La noia, Anne Darrow (Fay Wray) accepta i salpa amb el vaixell cap el desconegut. La pel·lícula que vol roda Denham és sobre una bestia que s’ enamora d’ una bella i per això perd el seny i es finalment capturada.

En la navegació, un dels expedicionaris,John Driscoll (Bruce Cabot)  i Anne s’ enamoren. Els viatgers, finalment, arriben a una illa desconeguda i aïllada de la civilització. Aquesta illa està rodejada per un mur i tant aviat es desfà o algú el destrueix el tornen a reconstruir.

La llegenda diu que tot és per lliurar-se de Kong, un monstre ancestral o un Déu que te atemorits als indígenes. Quan els expedicionaris arriben a la illa contemplen com els nadius estan realitzant un sacrifici humà a Kong. Els estrangers són descoberts i tenen que escapar.

Però els salvatges consideren que la noia, d’ or- Anne és rossa- seria ideal pel sacrifici, així que van fins el vaixell i la rapten. Seguidament la col·loquen en l’ altar dels sacrificis fins que arriba Kong.

Kong és un goril·la gegant que agafa a la noia i se l’ emporta. En tant els seus companys, alertats, s’ internen per la selva en la seva persecució. En aquest camí es troben tot tipus d’ animals antediluvians, propis d’un ecosistema que s’ ha mantingut verge i intocat i tots els expedicionaris moren a excepció de Carl i Driscoll.

En tant, Kong lluita i derrota a un dinosaure i seguidament s’emporta Anne al seu cau, John els segueix, rescata Anne i pot escapar fins el vaixell.

Kong el persegueix i arriba a les portes del mur. El gran goril·la, enfurismat, fa cedir les portes i posa en fugida als salvatges, destruint el seu poblat, en tant les llances són com agulles per ell.

Més, Carl te preparades bombes de fum somnífers. Quan Kong s’ acosta al vaixell cau adormit i Carl decideix traslladar-lo Nova York com una nova gran atracció.: Kong, la vuitena meravella del món.

Així arriba a la gran ciutat on en un gran teatre és fa la presentació del monstre. “Era un Déu i ara és un esclau”. Diu Carl i en efecte Kong apareix en l’ escenari lligat per forts grillons d’ acer.

Quan el monstre veu a Anne fa valer tota la seva força, trenca les cadenes i escapa per Nova York. Aconsegueix retrobar a la noia i amb ella a les mans puja per l’ Empire State. Allà és atacat per l’ aviació i malgrat que abat algun aparell és greument ferit i cau dalt a baix.

A la fi Denham diu: “No l’ han abatut els avions, que l’ ha abatut la bella”.

COMENTARI

Extraordinària pel·lícula d’ aventures, basada en la novel·la d’ Edgar Wallace.

El film està marcat pel seu caire ingenu, les transparències i el cartó-pedra li donen irrealitat però no li treuen credibilitat.

Algunes escenes han passat a la iconografia de la història del cinema. King Kong lluitant contra el dinosaure, King Kong despullant a la noia, King Kong pujant a l’ Empire State, resistint als avions i precipitant-se, finalment ,al buit.

Més enllà del film d’ aventures s’ escenifica el mite de la bella i la bestia en la que el monstre s’ enamora, contra natura, de la noia i per amor sucumbirà.

Kong és una imatge transgressora, tràgica, pertorbadora i poètica.

La pel·lícula es contextualitza en 1933, poc després de la gran depressió. Kong és també un símbol d’ aquest monstre econòmic que arrasa amb tot en una època de crisi. Kong és el símbol de la por que envaeix les llars americanes. L’ últim Kong cobra vida després del 11S, de nou un monstre , el terrorisme ,ataca Nova York.

El film te també una lectura ecologista. Kong és el mite del bon salvatge. Feliç en la seva idíl·lica illa, veurà trastocada la seva pau per l’ afany lucratiu de l’ home.

El gran goril·la, salvatge però ingenu, serà transportat fora del seu habitat, de les seves arrels per l’ avarícia humana i allà es convertirà en víctima i trobarà la mort. La naturalesa domesticada.

El mono a dalt del gratacel és una representació de l’ home primigeni, de la natura que s’ enfronta a la civilització, a la tecnificació, a la tecnologia representada pels avions, Kong s’ erigeix dalt el gratacel en el centre del sistema però aquest no dona altra opció als diferents, la domesticació o la mort. Amb la mort del goril·la s’ extingeix un món que ja no es reproduirà ni tornarà a existir.

La pel·lícula critica una societat dominada per la imatge i l’ espectacle. El director sols vol filmar tot el que passa per mostrar-ho, la imatge substitueix a la vida. D’ altra banda Kong és exhibit en un gran teatre com una gran novetat, a un públic desitjos de gaudir de noves emocions i experiències insòlites i efímeres.

En qualsevol cas Kong és el personatge positiu, la víctima que mor per enfrontar-se als mecanismes dels sistema. L’ espectador s’identifica amb els valors del mono: força, coratge i recerca de l’ amor innocent front els valors mercantilistes de la resta de personatges

En King Kong es desenvolupa el mite de l’ amor impossible, el mascle, fort i generós viu entre la tragèdia i la poesia la realitat: mai podrà gaudir de l’ estimada.

Per últim trobem una lectura psicològica. Kong , enamorat de la bella, la comença a despullar. Aquí descobrim la pulsió sexual, l’ home viril que desencadena la seva libido fora dels lligams de l’ ordre establert.

En el gran mono es troba la història d’una frustració sexual doncs estima a la noia però no pot aparellar-se amb ella, La mort del simi és una tornada a l’ ordre repressiu front el desordre que significa la libidinositat d’ una relació forassenyada i contra natura. Es produeix així la lluita dels mascles per aconseguir a Anne. El goril·la s’ enfronta al dinosaure que l’ ha pres i persegueix a l’ amant de la noia, gelós d’ ell.

En el mateix any s’ estrena una séquela, “El hijo de Kong” i amb els anys  el monstre reapareix, en 1962, en el cine japonés, enfrontat-se a Godzilla , més tard tornen noves versions, una de John Guillermin en 1976, la de Peter Jackson en el 2005 i una última en el 2017, “Kong: la isla calavera” de Jordan Vogt-Roberts

 

LOS VIVIDORES

 

Director: Robert Altman

Actors: Warren Beatty

              Julie Christie

              Shelley Duvall

              Keith Carradine

Any: 1971

Títol original: Mc Cabe and Missis Miller

Nacionalitat: USA

Gènere: Western

 

ARGUMENT

   Els pioners comencen a instal·lar-se en Estats Units, la gent treballa en les mines i assumeix la presència de multitud d’emigrants xinesos.

En aquest context John Mc Cabe (Warren Beatty) munta els serveis bàsics per a la població, compra a tres prostitutes i estableix un bordell, darrera arriben la taverna i la sala de joc.

El negoci s’ amplia amb la presència de Constance Miller (Julie Christie), una altra prostituta que porta a un bon grapat de col·legues.

Al cap del temps, Mc Cabe rep la visita d’un important companyia minera que li proposa que els hi vengui totes les seves propietats, Mc Cabe és reticent i reclama més diners i els negociadors se’n van.

Atiat per Constance, intenta reprendre la negociació per deixar el campament i marxar a un indret més digne però ara ja no hi han negociadors sinó pistolers a sou amb l’ ambaixada d’ eliminar-lo.

Els esbirros de l’ empresa el busquen per executar-lo, Mc Cabe sen’ surt i mata als pistolers, mentre la població intenta apagar l’ incendi que s’ha declarat en l’ església però en el tiroteig, Mc Cabe és ferit i mor en mig del camí.

COMENTARI

   En els anys setanta, Robert Altman aconsegueix la seva màxima projecció en el cine, després de l’ èxit de “Mash” en 1971 roda aquesta pel·lícula que és un western , un homenatge als pioners, a la gent que va crear el país a partir de l’ esforç i la feina.

Altman mostra aquest inici i completa també una metàfora del capitalisme, la lliure empresa i el mercat. En certa manera reivindica al petit empresari front les grans companyies.

Mc Cabe és aquest  petit empresari, un tant prepotent, sobrat i avariciós que, en el seu afany de lucre no se n’ adona que val més un mal acord que un bon plet.

Mc Cabe, tot i els seus defectes, és un exemple d’ aquest sector social que construeix el país a batzegades. No és cap honor ni cap exemple però és el que hi ha. El seu negoci comença a ser lucratiu a partir d’una xarxa de prostitució que s’ amplia i es consolida amb la presència de Constance, una meretriu que ofereix millorar els serveis amb higiene, dutxes i llençols nets.

La pel·lícula te com epicentre del seu recorregut el paisatge, el treball en la mina i tot el que passa està marcat per la muntanya, el bosc, el fred, el vent i la neu, que són coprotagonistes del relat i els que mediatitzen l’ activitat de la gent.

Mc Cabe i Miller viuen una voluntat de prosperar, sembla que s’ estimin però a la fi cadascun va a la seva, i Constance demana l’ estipendi normatiu cada vegada que se’n va al llit amb el seu company.

En un món hostil i bàrbar, qui no vol el pacte, vol la guerra. Els pistolers venen a realitzar allò que no han pogut fer els executius encorbatats. Mc Cabe mor en mig de la neu i la desolació sense aconseguir el seu objectiu de millorar la seva existència. La mort és un cost afegit a la feina empresarial.

Altman retrata de manera entranyable a les dones, a les prostitutes, un servei essencial per mantenir l’ ordre i calmar a la tropa, dones que fan de l’ amistat el seu motiu de viure.

Leonard Cohen recrea l’ acció amb cançons que són una lletania carregada de tristesa i amargura.

LA BELLA Y LA BESTIA

 

Director: Jean Cocteau

Actors: Jean Marais

              Josette Day

Any: 1946

Títol original: La belle et la bete

Nacionalitat: França

Gènere: Fantàstic

 

ARGUMENT

La bella (Josette Day)és una noia que viu en un poble amb el seu pare, un germà, Ludovic i dos germanes, Felicie i Adelaide.

Acostuma a realitzar totes les feines de la casa, en tant les germanes s’ entretenen en empolainar-se.

Un dia, el pare torna d’ una gestió en la ciutat, se li fa tard, es perd i va a parar a una gran mansió on habita la bestia, un ser monstruós.

L’ home quan intenta marxar, talla unes flors per la filla i és descobert per la bestia, que li retreu la seva conducta i el condemna a mort. Sols podrà salvar-se si és substituït per una de les seves filles.

El pare marxa a casa seva i la bella decideix assumir el sacrifici i posar-se en mans de la bestia. Quan arriba a la mansió, on aquesta habita, se sorprèn per la seva lletjor i la rebutja però el monstre no tarda en enamorar-se de la noia.

Cada nit li fa la mateixa proposta i li demana que es casi amb ell i cada nit la noia el rebutja.

Passat el temps, la bella se n’ adona del bon cor del monstre i li demana marxar a casa seva durant una setmana per cuidar del seu pare, greument malalt.

La bestia li dona una clau del refugi on guarda tots els seus tresors, aquesta és l’ única habitació en que la noia no pot entrar, però la bestia li ofereix la clau com a mostra de confiança.

La clau, un guant, un cavall blanc i un mirall són el amulets de la bèstia.

La bella arriba a casa seva i el pare al veure-la es recupera però les germanes estan plenes de gelosia i li sostreuen la clau.

Avenant (Jean Marais), un noi del poble enamorat de la belle i Ludovic, el germà, es fan amb ella i cavalquen fins la mansió del monstre per apoderar-se dels seus tresors. La bella es calà el guant màgic i apareix també en la mansió.

Allà la bestia no ha pogut suportar la separació i esta morint d’ amor, el monstre mor en braços de la bella en tant Avenant i Ludovic intenten entrar en la càmera dels tresors.

Una estàtua encantada dispara una fletxa a Avenant que cau i es converteix en una nova bestia. Mentre, el monstre es regenera en un ben plantat príncep, doncs s’ ha trencat l’ encanteri que el lligava a la lletjor i la bestialitat eterna i vola amb la bella cap el seu regne.

 

COMENTARI

     La bella i la bestia és un conte fantàstic de Jean Marie Le Prince de Beaumont, escrit en 1756 tot i que és una historia, els orígens de la qual es remunten probablement a la Grècia clàssica.

Cocteau la porta al cine en 1946 i el relat agafa la seva màxima fama a partir del musical d’ Hollywood i la cinta de dibuixos animats que triomfen a finals del segle  XX.

Cocteau roda un film en el que destaquen els elements mítics, fantàstics, poètics, imaginatius, romàntics i surrealistes, barrejats amb elements propis de psicoanàlisi.

L’ estructura és la bàsica de les històries entre belles i besties-Dràcula, King Kong, El geperut de Notre Dame, el fantasma de la òpera, Barba Blava i altres relats clàssics d’ aquest tipus.

En aquest cas, com en els altres, es produeix una dicotomia entre el be i el mal, la bellesa i la lletjor, el món civilitzat i el món salvatge, l’ ordre i la transgressió.

Un personatge pur i bell, una dona per suposat, realitza un viatge iniciàtic i cau en mans d’un monstre, després del primer ensurt es produeix una mena de pacte per arribar finalment a un procés de seducció, que acaba amb la mort del monstre, el fi de la contravenció i la tornada a l’ ordre establert.

Aquest és el leit motiv d’ aquest film però hi ha més coses. Cocteau indaga en els contes de fades clàssics. La bella és també La Ventafocs, la noia desafortunada que és obligada a realitzar les tasques de la casa en tant les germanes s’ engalanen en la recerca de pretendents i una vida plàcida.

També recull elements de Barba blava quan el monstre li ofereix confiança a la bella i li dona la clau del refugi amb el seu tresor però li prohibeix entrar en ell. En la seqüència del mirall podem veure aspectes de Blancaneus i en el guant que permet viatjar ràpidament d’ un cantó a un altre fonaments del conte de les botes de set llegues.

La pel·lícula bascula entre un món kitsch i poètic i retè elements del surrealisme i el psicoanàlisi. Els canelobres que cobren vida, les estàtues que  es mouen i miren fixament, els llargs passadissos plens de racons secrets.

Tot està plegat de símbols: la clau que obre les portes del tresor, allò màgic i desconegut o la regeneració de la bestia en bell príncep, després de morir d’ amor, és una mort simbòlica per renéixer en una vida de plenitud i desig.

En canvi aquell que ha desobeït l’ ordre establert es converteix en el nou monstre fins que algú vagi a salvar-lo per amor, en una seqüència perpetua i eterna.

El guant permet aparèixer i desaparèixer, el cavall cavalcar fins on es desitgi, el mirall permet contemplar l’ interior, l’ ànima de les persones, són els elements de domini de la bestia.

En realitat estem davant un joc de poder. En principi la bestia imposa la seva potestat a la bella però de seguida canvien les tornes i és la dona la que acull el paper de  domini, la que ensinistra a la fera, la que sedueix i deixa inerme al monstre, que afeblit per amor, acaba morint.

La bondat, la bellesa i la civilització  imposen el seu poder en tant que la barbàrie, l’ animalitat es transforma i regenera.

En el monstre, trobem tant la lletjor física com la bondat d’ ànima, en realitat estem davant el mite d’ Jeckyll i Hyde, la dualitat entre el be i el mal, entre la bellesa interior i la lletjor exterior que estan contingudes en el monstre i que el fan infeliç.

Sols l’ amor, el sacrifici amorós de la bella permet a l’ engendrament, lliurar-se de la seva façana abominable i reconstituir-se com objecte de desig.

El mite de la bella i la bestia està contingut en l’ ase d’ or d’ Apuleyo on Afrodita, gelosa de la bellesa de Psique li envia a Eros que li clavi una fletxa que la faci enamorar-se de l’home més horrible que trobi.

 

EL BOSQUE ANIMADO

 Director: Jose Luís Cuerda

Actors: Alfredo Landa

              Fernando Valverde

              Miguel Rellán

              Alejandra Grepi

               Encarna Paso

               Amparo Baró

               Fernando Rey

               Luís Ciges

               Alicia Hermida 

Any: 1987

Nacionalitat: Espanya

Gènere: Comèdia

 

ARGUMENT

Geraldo (Fernando Valverde), malviu com pouataire en un poble rural de la  Galicia profunda; intenta que el seu amic Malvís (Alfredo Landa) l’ ajudi en la feina però aquest ho troba poc rentable i prefereix amagar-se en el bosc  i convertir-se en el murri bandit Fendetestas i atracar a tots aquells que passen per l’ indret.

La seva feina es veu interrompuda per la presència de Fiz de Cotovelo (Miguel Rellán), una ànima en pena que ha mort sense complir el seu desig d’ anar en penitència a San Andrés de Teixido.

Geraldo està enamorat d’ Hermelinda (Alejandra Grepi) que  viu amb la seva tia Juanita Arruallo (Encarna Paso) i li fa de criada malgrat el maltractament a que la sotmet la parenta. Hermelinda davant aquesta circumstància decideix  marxar a La Corunya a cercar millor sort.

El cacic del poble és el senyor D’ Abondo (Fernando Rey) que lloga part del seu Pazo a dues germanes de Madrid, Glòria (Alicia Hermida) i Amelia(Amparo Baró).

Quan Hermelinda marxa a la ciutat és substituïda per Pilara, una nena a la que Juanita li retreu que la cisa. Pilara s’ entretén dalt del tren per cobrar el preu de la llet que transporta ,salta del ferrocarril en marxa i mor.

Per la seva banda, Geraldo acudeix a Moucha, la bruixa del poble, per aconseguir que Hermelinda torni i li faci cas.

La noia regressa circumstancialment i s’ho fa amb Geraldo en una nit de pluja en el pis superior del Pazo on s’ allotgen les inquilines del senyor D’ Abondo; això crea el pànic entre les llogateres que creuen que hi ha fantasmes.

Per fi Fendetestas convenç a l’ anima en pena perquè emigri amb “La santa companya” amb destí a Amèrica però cap dels petits esdeveniments pot canviar la sort de la població.

COMENTARI

“El bosque animado” és una novel.la de Wenceslao Fernández Flórez que data de 1943. Cuerda l’ adapta en 1987 amb la col·laboració de Rafael Azcona en el guió, és una de les pel·lícules més fora norma del cine espanyol. Divertida i entranyable.

L’ obra es basa d’una banda en un relat sobre el món fantàstic de la Galicia rural i arcaica, plena de supersticions i mites, on no hi falten bruixes, apareguts, “La santa companya” i bandits bondadosos. És una amalgama de les creences populars que conformen una manera de viure.

Darrera de la fantasia, el que Cuerda expressa és el costumisme i la vida quotidiana de la gent i sobretot la misèria d’una època. Geraldo malviu com pouataire, Hermelinda es veu obligada a emigrar a la ciutat per guanyar-se la vida dignament, Malvís es te que convertir en bandit per sobreviure, Pilara, una nena encara, te que fer els encàrrecs de Juanita i suportar els seus mals humors i mor en l’ afany.

La història està plena d’humor i ironia. Loco de Vos (Luís Ciges) porta sempre regals als seus visitants i s’ inventa converses per un telèfon inexistent, Marica de da Fame li retreu a la bruixa, en el seu llit de mor, que no li llegui els seus secrets doncs te més por a la fam que al diable.

Estem davant una història coral en el que cada personatge te algun moment de protagonisme i, perquè no, de felicitat. Geraldo quan pot consumar amb Hermelinda, Malvís quan li regalen el grapat de cigars, Fiz de Cotovelo quan entreveu la possibilitat de marxar a Amèrica, la il·lusió de la seva vida.

Després tots retornen a les coses de sempre per continuar el seu recorregut misèrrim, lligat a les petites esperances i a la fantasia com a consol. Si alguna cosa els uneix a tots és aquest entorn, on la natura és el centre de tot, el bosc on s’hi passegen els apareguts i on s’hi troba el camí cap a l’estació, la possibilitat de marxar cap a la ciutat.

La pel·lícula guanya cinc premis Goya en 1987.

LA REBELDE

inside_daisy_clover-702658298-large

 Director: Robert Mulligan

Actors: Natalie Wood

               Christopher Plummer

               Robert Redford

               Ruth Gordon

               Roddy Mc Dowall

               Katharine Bard

Any: 1965

Títol original: Inside Daisy Clover

Nacionalitat: USA

Genera: Cine dins del cine

 

ARGUMENT

En 1936 Daisy Clover (Natalie Wood) fa quinze anys, viu amb la seva mare (Ruth Gordon), el seu pare va abandonar la llar set anys abans i també ho va fer, Glòria, la seva germana.

L’ afany de Daisy és triomfar com a cantant en Hollywood i envia un disc amb la seva veu a les productores. Un dia els estudis Swan la criden per fer una prova.

Allà la rep Ray Swan (Christopher Plummer), acompanyat de la seva dona Melora (Katharine Bard), la prova és un èxit i els productors inicien la promoció  de la jova promesa.

La noia és menor i ràpidament apareix Glòria, la germana, que es converteix en la seva tutora, la primera decisió que pren és tancar a la mare en un manicomi.

Ray i  Melora li creen a Daisy un perfil, una personalitat, que cali entre el públic. Daisy serà per als espectadors una noia òrfena, eixerida i riallera i li fan publicitat per que sigui una nova estrella. A la noia li creen un passat  nou, una biografia, i li expliquen que el seu passat autèntic ha mort.

En el transcurs del desvetllament, Daisy coneix a un actor, Lewis Wade (Robert Redford), s’enamoren i al poc temps es casen però el matrimoni és un fracàs, Wade és un jove actor admirat per moltes dones, les amants, entre elles Melora, proliferen i Daisy és tan sols un passatemps.

Daisy s’ha convertit en la novia d’ Amèrica però darrera la fama s’hi troba el desencís sentimental, la mort de la mare i la pressió del estudis. Daisy resta marcada per la depressió, Ray l’ acuita perquè acabi l’ últim film i la tracta despòticament.

Daisy, després d’un intent de suïcidi, engega el gas i la casa on viu explota, ella se’n va tal com va venir, sense res però lliure i feliç.

20266_3

 

COMENTARI

   Mulligan realitza amb ·La rebelde” una semblança del món d’ Hollywood. Ho fa a través de la història de Daisy Clover, una noia que aspira a ser estrella.

És un projecte que incentiva la mateixa Natalie Wood i s’hi poden contemplar elements autobiogràfics, recordem que la Wood va ser una estrella infantil i va treballar en el cine des dels nou anys. En tot cas Daisy representa a una noia de quinze anys quan l’ actriu en tenia vint i set en el moment del rodatge.

Daisy parteix del no res i és un símbol del somni americà però també una mostra del preu a pagar per acomplir aquest somni. De com les obligacions són superiors als beneficis.

Daisy canta i ho fa be, és convincent però li han creat una identitat, barreja d’ òrfena i pallasso, la cara bruta, el cor d’ or… no és una persona sinó un producte que s’ha de vendre.

Ray , el productor, és darrera el seu equilibri i educació, un monstre, algú sols interessat en els negocis i en els diners  que donarà cada pel·lícula.

El film mostra com es fabrica una estrella des del no res, com es modela una noia sortida del fang, com aquesta pot assolir el cim més alt gràcies al poder de la indústria d’ Hollywood.

Els magnats manipulen al seu gust, creen i desfan estrelles, i les utilitzen a la seva conveniència. Ray ho explica al final: ·La pel·lícula és una inversió a acabar, no m’hi importa el que passi després. Hi ha més noies com tu.”

Daisy ho rememora també en la seva exitosa cançó sobre el circ, es te que canviar simplement el circ pel cine, : “És un món meravellós fins que el veus entre bastidors i llavors te’n vols anar, no és real, és un engany”.

No és tan sols aquesta utilització allò principal, sinó que Daisy només hi troba decepcions al voltant. Tals com un actor guapo i ric que quan la conquista i s’hi casa, l’ abandona; Wade és algú enamorat de l’ amor però també lúcid, ell sentencia:  “El cine és allò que ens fa rics, triomfadors i infeliços”· o quan cataloga a la noia com “una petita captiva en la cascada dels dolços somnis”.

Daisy és l’ exemple de dona lliure i independent, algú allunyat dels oripells d’ Hollywood, rebel, lúcida i amb personalitat; quan te que doblar la seva pròpia imatge que s’ agita sense parar en la pantalla, entra en crisi i ja sols pot optar a la mort o al desdeny de la vida que l’ esta fent infeliç.

Com el suïcidi li resulta difícil ja que la vida d’una estrella esta sotmesa a interrupcions constants, una bona escena de comèdia, Daisy decideix abandonar el niu confortable i tornar al fang feliç del que va sorgir. L’ explosió de la casa darrera seu és l’ explosió d’un món antic , al que va pertànyer i al que ja no vol tornar.

Natalie Wood és doblada en el números musicals com ja li va succeir en West side Story.

 

LA SAL DE LA TIERRA

salt_of_the_earth-394206579-large

 

Director: Herbert J. Biberman

Actors: Juan Chacón

              Rosaura Revuelta

Any: 1954

Títol original: Salt of the earth

Nacionalitat: USA

Gènere: Cine social

Subgènere: Feminisme

 

ARGUMENT

En Nou Mèxic, els treballadors de les mines de zinc estan explotats.

Ramón (Juan Chacón), viu amb la seva dona Esperanza (Rosaura Revuelta) i és un dels miners més conscienciats.

Un dia una explosió fa que un treballador resulti malferit i els miners decideixen iniciar una vaga fins que millorin les mesures de seguretat.

Els patrons intenten soscavar la unitat i portar esquirols d’ altres regions però aquests acaben marxant davant la fortalesa d’ànim i les conviccions dels vaguistes.

Ramón espanta a un esquirol i la policia aprofita per detenir-lo i apallissar-lo però el pitjor pels vaguistes és la declaració d’un jutge que declara il·legals les manifestacions dels miners.

Reunits en assemblea, són les dones les que prenen la iniciativa i decideixen continuar la lluita. Elles no estan afectades per la resolució judicial i poden seguir protestant.

Els homes se senten avergonyits i en principi molts s’hi oposen però a la fi les dones surten endavant amb la proposta.

El poder empresarial i el policial no s’hi conformen i les principals líders de les manifestacions són detingudes i acaben a la presó però sense càrrecs tenen que ser alliberades i continuen la seva lluita, en tant els homes s’ ocupen dels fills i les tasques de la casa.

L’ amo de la mina, finalment i veient la tenacitat dels vaguistes busca un acord.

3

 

COMENTARI

Estem davant d’un clàssic del cine social d’una banda, i del cine feminista i reivindicatiu dels drets de la dona per un altre, que acaben sent la mateixa cosa.

La pel·lícula planteja en primer lloc, la lluita obrera dels miners, la discriminació dels mexicans davant els anglosaxons i la de tots davant els patrons.

Al mateix temps contemplem la discriminació de les dones davant el poder dels homes, com ells són la classe dominada davant els amos però com es converteixen en classe dominant en la llar davant de les dones.

En to didàctic però mantenint els elements del relat cinematogràfic, la pel·lícula reivindica la igualtat, la dels treballadors amb els amos, la de les dones amb els homes. La solidaritat de classe es transforma també en solidaritat d’ambdós gèneres per transformar les condicions laborals però

igualment les condicions socials i quotidianes. La unió de classe i de gènere contra els explotadors.

Estem en un recorregut i una lluita tant contra el masclisme, com contra la discriminació i la idea de subalternitat.

El film basat en fets reals va ser prohibit als Estats Units pel seu contingut social i polític qüestionador del sistema i esta interpretat per una majoria d’ actors amateurs.

LA PROMESA

 

Director: Luc i Jean Pierre Dardenne

Actors: Jeremie Renier

              Olivier Gourmet

              Assita Quedraogo

Any: 1996

Títol original : La promesa

Nacionalitat. Bèlgica

Gènere: Cine polític i social

Sub gènere: Emigrants

 

ARGUMENT

En un població de Bèlgica, Igor (Jeremie Renier)  és un noi de quinze anys que treballa en una gasolinera però que bàsicament ajuda al seu pare, Roger, (Olivier Gourmet) a portar a emigrants il·legals i allotjar-los en una casa de propietat a canvi de diners.

Un dia es produeix una inspecció i els emigrants han de fugir a corre cuita, Amidou, un emigrant africà, està treballant en un bastida, al intentat fugir, cau i es mata. Abans de morir li arranca la promesa a Igor de que cuidarà de la seva dona i el seu fill petit.

Pare i fill amaguen l’ accident a la resta de companys i a Assita (Assita Quedraogo), la dona d’ Amidou. Enterren el cos del difunt i fan com si no és passat res.

Assita busca al seu marit i Roger l’ enganya dient-li que se n’ ha anat a Colònia i que l’ acompanyarà perquè el trobi, en realitat la vol vendre a una xarxa de prostitució.

Igor li busca un amagatall a Assita, el pare els troba però el noi el colpeja i el lliga a un cadenat, seguidament li confessa a Assita que el seu marit ha mort i la condueix al tren que parteix cap a Carrara on la dona hi te família.

20035407

 

COMENTARI

Els Dardenne s’ inicien en el món del cine amb el documental, “La promesa” és la seva tercera pel·lícula però és la que els dona a conèixer i guanya l’ espiga d’ or en el festival de la Seminci en Valladolid.

Els Dardenne es consoliden en Europa com uns autors que reivindiquen el cine com a testimoni i com a compromís social , són puntals , al costat de Ken Loach en mostrar la denúncia i la queixa dels desafavorits.

La cinta que ens ocupa tracta del problema dels emigrants, dels refugiats i de la seva explotació. En aquest sentit la cinta és plenament actual, si be han passat vint anys de la seva estrena, la sort dels emigrants en Europa, si en alguna cosa ha canviat  ha estat per empitjorar.

Els Dardenne mostren a una família que viu de l’ explotació d’ aquests treballadors de la diàspora, treballadors il·legals a qui els hi lloguen sòrdides habitacions a canvi de diners i amb l’ esperança, els nouvinguts, d’ obtenir papers que els arrelin al nou país d’ arribada.

L’ actitud de pare i fill està fora de tota ètica i tracten als estrangers com a bèsties però el sentit del film és descobrir el procés de conscienciació d’ Igor, el noi.

Arrel de la mort d’un dels llogaters i la promesa que realitza, Igor canvia la seva perspectiva i es posa en el lloc del’ altre.

La pel·lícula planteja com es produeix aquesta simbiosi entre botxí i víctima. Igor ajuda a Assita per lliurar-la de Roger, li explica la veritat i la transporta cap a Carrara però l’ actitud de la dona fa aflorar sentiments amagats en Igor, recuperar la capacitat ètica, humanitzar-se i regenerar-se.

Els Dardenne  mouen la càmera seguint als seus personatges, no en volen extreure bellesa sinó veritat, el tractament és dur i sec, contemplem els fets en si mateixos sense abillaments innecessaris. L’ acció brota de la dinàmica del relat i no vol manipular a l’ espectador, escenificant elements que l’ arrosseguin cap el sentimentalisme. El film, a la manera de Bresson, narra la realitat tal com és: dura i concisa.

SUSPIRIA

suspiria-299602479-large

 Director: Dario Argento

Actors: Jessica Harper

               Stefania Casini 

                Miguel Bosé

                 Alida Valli

                 Joan Bennet

Nacionalitat: Itàlia

Any: 1977

Gènere: Terror

 

ARGUMENT

Susy Bennet (Jessica Harper) arriba en una nit de pluja a Munich, des de Nova York ,per ingressar en una acadèmia de ballet. En l’ escola no l’ obren i Susy contempla com una noia , Pat, córrer espantada pel carrer i repeteix dus paraules: lliris i secret.

Pat és una noia que acaba de ser expulsada del centre i aquesta mateixa nit és assassinada, quan el sostre de l’ edifici cau i mostra a la noia penjada, una altra companya seva també mor.

Al dia següent, Pat torna a l’ acadèmia i connecta amb Miss Tanner (Alida Valli), una professora, aquesta li presenta a Madame Blanche (Joan Bennet), la subdirectora i antiga ballarina i a les seves noves companyes.

En el centre també hi balla un intern, es tracta de Mark (Miguel Bosé). En tant Susy inicia les classes, un nou crim succeeix en la residència, la víctima és Sara (Stefania Casini), una amiga de Pat, que ha guardat apunts de la noia morta i intentava investigar l’ assassinat.

Susy és ara la que explora que està passant, s’ entrevista amb amics seus i esbrina que la residència va ser l’ habitat d’una dona amb poders de bruixeria: Elena Marcos.

Al dia següent totes les alumnes han anat al teatre i Susy rastreja per les habitacions i arriba fins a una amb lliris a la porta, que donen entrada a una estança secreta, allà es troba a professores i directives de l’ Acadèmia, unes bruixes en realitat, que anuncien la seva condemna a mort, també hi troba el cadàver torturat de Sara.

Argento ens anuncia un final on els espectres i les bruixes cobren protagonisme.

3

 

COMENTARI

Argento es confirma com el rei del “Giallo”. “Suspiria” és la seva cinquena incursió en el sub gènere a camí entre el policíac i el terror.

El film que ens ocupa manté totes les constants d’ aquest tipus de cine, i allò que li dona personalitat no és tant allò que s’ explica sinó com s’ explica.

“Suspiria” és basa en la posada en escena, llum, fotografia, disseny, música, color i decorats, creen imatges i sensacions entre fantasmagòriques i oníriques, que ajuden a originar un clima ominós i inquietant.

Argento il·lumina en clars i foscos, utilitza sempre colors forts i brillants, vermells, blaus i verds, la música ubica sorolls fantasmals, sons que semblen crits d’ agonitzants, la casa gaudeix de vida pròpia, una decoració marcada per la geometria, roms, triangles i rectangles, tot comporta un estil tan desassossegant com sofisticat.

El millor de la pel·lícula és la capacitat de recrear el crim com una obra d’ art i això comporta tota una bona dosi de sado masoquisme i un quadre escènic potent i estètic. La sang i la mort com un ritual. Pat és assetjada per unes mans que sorgeixen fantasmagòriques, trencant el vidre, l’ apunyalen i la pengen, desplomant-se el sostre de manera espectacular.

La mort de Sara és un transit pels passadissos, recorrent-los entre ombres blavoses; contemplem el tancament en l’ habitació, mentre algú amb una navalla intenta obrir la porta, com la noia escapa per una petita finestra per caure entre cables esfilagarsats que la entortolliguen, a l’ espera de la ganivetada mortal.

La pel·lícula no deixa de ser un conte macabre, on hi ha una casa encantada habitada per bruixes, una casa de crocant on moltes Gretels que arriben per ser cruspides. Un espai tancat on la presència del mal i de tot allò sinistre  es fa evident.