LA PROMESA

 

Director: Luc i Jean Pierre Dardenne

Actors: Jeremie Renier

              Olivier Gourmet

              Assita Quedraogo

Any: 1996

Títol original : La promesa

Nacionalitat. Bèlgica

Gènere: Cine polític i social

Sub gènere: Emigrants

 

ARGUMENT

En un població de Bèlgica, Igor (Jeremie Renier)  és un noi de quinze anys que treballa en una gasolinera però que bàsicament ajuda al seu pare, Roger, (Olivier Gourmet) a portar a emigrants il·legals i allotjar-los en una casa de propietat a canvi de diners.

Un dia es produeix una inspecció i els emigrants han de fugir a corre cuita, Amidou, un emigrant africà, està treballant en un bastida, al intentat fugir, cau i es mata. Abans de morir li arranca la promesa a Igor de que cuidarà de la seva dona i el seu fill petit.

Pare i fill amaguen l’ accident a la resta de companys i a Assita (Assita Quedraogo), la dona d’ Amidou. Enterren el cos del difunt i fan com si no és passat res.

Assita busca al seu marit i Roger l’ enganya dient-li que se n’ ha anat a Colònia i que l’ acompanyarà perquè el trobi, en realitat la vol vendre a una xarxa de prostitució.

Igor li busca un amagatall a Assita, el pare els troba però el noi el colpeja i el lliga a un cadenat, seguidament li confessa a Assita que el seu marit ha mort i la condueix al tren que parteix cap a Carrara on la dona hi te família.

20035407

 

COMENTARI

Els Dardenne s’ inicien en el món del cine amb el documental, “La promesa” és la seva tercera pel·lícula però és la que els dona a conèixer i guanya l’ espiga d’ or en el festival de la Seminci en Valladolid.

Els Dardenne es consoliden en Europa com uns autors que reivindiquen el cine com a testimoni i com a compromís social , són puntals , al costat de Ken Loach en mostrar la denúncia i la queixa dels desafavorits.

La cinta que ens ocupa tracta del problema dels emigrants, dels refugiats i de la seva explotació. En aquest sentit la cinta és plenament actual, si be han passat vint anys de la seva estrena, la sort dels emigrants en Europa, si en alguna cosa ha canviat  ha estat per empitjorar.

Els Dardenne mostren a una família que viu de l’ explotació d’ aquests treballadors de la diàspora, treballadors il·legals a qui els hi lloguen sòrdides habitacions a canvi de diners i amb l’ esperança, els nouvinguts, d’ obtenir papers que els arrelin al nou país d’ arribada.

L’ actitud de pare i fill està fora de tota ètica i tracten als estrangers com a bèsties però el sentit del film és descobrir el procés de conscienciació d’ Igor, el noi.

Arrel de la mort d’un dels llogaters i la promesa que realitza, Igor canvia la seva perspectiva i es posa en el lloc del’ altre.

La pel·lícula planteja com es produeix aquesta simbiosi entre botxí i víctima. Igor ajuda a Assita per lliurar-la de Roger, li explica la veritat i la transporta cap a Carrara però l’ actitud de la dona fa aflorar sentiments amagats en Igor, recuperar la capacitat ètica, humanitzar-se i regenerar-se.

Els Dardenne  mouen la càmera seguint als seus personatges, no en volen extreure bellesa sinó veritat, el tractament és dur i sec, contemplem els fets en si mateixos sense abillaments innecessaris. L’ acció brota de la dinàmica del relat i no vol manipular a l’ espectador, escenificant elements que l’ arrosseguin cap el sentimentalisme. El film, a la manera de Bresson, narra la realitat tal com és: dura i concisa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.