TENER Y NO TENER

 

Director: Howard Hawks

Actors: Humphrey Bogart

               Lauren Bacall

               Walter Brennan

               Dan Seymour

               Dolores Moran

Any: 1944

Tirol original: To have and have not

Nacionalitat: USA

Gènere: Cine negre

Subgènere: Aventures

 

ARGUMENT

Harry Morgan (Humphrey Bogart) és un mariner que es guanya la vida llogant el seu vaixell, el Queen Coch, per portar turistes a alta mar; viu en La Martinica en 1940, quan s’ha instal·lat a França el govern de Vichy, aliat dels nazis i treballa amb el seu soci i amic, Eddie (Walter Brennan), un vell, tan simpàtic com alcoholitzat.

Morgan és un home sense filiació política, que no vol prendre partit per cap dels contendents

En la illa fa la seva aparició Marie Browning (Lauren Bacall), alies “Slim), una busca vides a la recerca d’ aventura.

En un dels passejos de pesca, Morgan porta en el vaixell a Johnson, un pescador prou inepte que després no li vol pagar els serveis.

També fan la seva arribada un grup de resistents francesos, aquests li proposen a Morgan que viatgi amb ells a una cala  de la illa a recollir a un home però el mariner s’hi nega, doncs no es vol implicar-se en els affairs de la guerra.

Tot canvia quan es produeix un tiroteig en el bar de Frenchy i Johnson es mort sense pagar el seu deute, ara Morgan precisa de diners i accepta la proposta dels resistents, malgrat que Renard (Dan Seymour), el cap dels membres de la Gestapo i els seus homes , el vigilen.

Morgan marxa fins el lloc indicat, rescata a Paul de Bursac i a la seva dona (Dolores Moran) però en el camí són interceptats per una patrulla que els hi dispara; Bursac es ferit però el vaixell pot escapar i tocar port.

La missió de Bursac és contactar amb un important membre de la resistència en la Isla del Diablo però els col·laboracionistes amb els nazis estan darrera les seves passes.

Morgan, que té coneixements de medicina, li extirpa la bala que té allotjada en el cos a Bursac i rep seguidament la visita de Renard i els seus homes, que el comminen a que els porti fins on s’ amaguen els membres de la resistència si vol tornar a veure viu al seu amic Eddie, a qui han segrestat.

Morgan dispara a un dels homes i fa presoners als altres dos, seguidament accepta la proposta de la resistència d’ anar a buscar al contacte i fuig de La Martinica amb Marie, el seu nou amor, i la resta d’ antifeixistes.

 

TO HAVE AND HAVE NOT, Lauren Bacall, Humphrey Bogart, 1944

COMENTARI

Film basat, molt lliurement, en la novel.la d’ Ernest Hemingway del mateix nom.

Després de “Casablanca” en 1942, Hollywood realitza una cinta que condensa tots els elements arquetípics de la primera.

Morgan/Bogart, que s’ encasella en els seu paper d’ anti heroi, encarna a l’ home dur però descregut, honest però sense voluntat d’ involucrar-se en el xoc de forces que viu el món, individualista però incorruptible, mancat d’ ideals però que per culpa de l’ atzar es veu complicat en el conflicte i obligat a prendre partit; Morgan representa per sobre de tot la fidelitat a una manera de viure.

Marie és Lauren Bacall en el seu debut cinematogràfic, ocupa el paper d’una dona misteriosa, lladregota, sensual, de passat incert…una vampiressa en tota la regla, que rendeix amb els seus encants a Morgan.

La trama en general, té punts de vista similars a “Casablanca”: un cafè perdut en un espai exòtic, amb pianista inclòs, una missió a realitzar que l’ heroi rebutja però en la que finalment s’hi implica, la història d’un home indiferent que canvia a partir d’una experiència personal que el fa convertir-se i tornar-se un altre, la presència dels col·laboracionistes nazis, la figura d’una dona, Madame Bursac, lligada als resistents, que fa dubtar al protagonista, que finalment la deixa marxar al costat del marit.

“Tener y no tener” és també un cant a l’ amistat, el personatge entranyable del vell i alcoholitzat Eddie no se separa mai de Morgan malgrat la seva manca de facultats, de fet l’ última decisió de l’ heroi es presa quan s’ assabenta que l’ amic està segrestat pels nazis i aquest és el motiu últim que desencadena l’ acció amb la finalitat d’ alliberar-lo.

La pel·lícula és bàsicament un film d’ aventures però els estereotips que representen els protagonistes, l’ ambigüitat moral, el magnetisme dels personatges, la llum plena de clars i foscos i les escenes d’ acció fan que es consideri també dins el cànon del cinema negre.

El film conté alguns dels diàlegs clàssics de la història del cine com quan Marie indica a Morgan: “Saps xiular?, només tens que ajuntar els llavis i bufar”.

EL OTRO LADO DE LA ESPERANZA

 

Director: Aki Kaurismaki

Actors: Sherwan Haji

               Sakari Kousmanen

              Kati Outinen

Any: 2017

Títol original: Toivon tuolla puolen

Nacionalitat. Finlàndia

Gènere: Cine polític I social

Sub gènere: Immigració

 

ARGUMENT

   Khaled (Sherwan Haji) és un emigrant sirià que fuig d’ Alep i de la guerra; després de múltiples aventures, arriba a Hèlsinki i és portat a un centre de refugiats però la seva sol·licitud d’ asil és rebutjada, quan està a punt de ser deportat, una treballadora del centre d’ acollida se’n compadeix d’ ell i l’ ajuda a escapar.

Al mateix temps, Wikstrom (Sakari  Kousmanen) és un home madur i casat, cansat de la seva vida, decideix deixar la llar, es juga a les cartes els diners que posseeix i guanya una bona quantitat.

Amb aquest diners compra el traspàs d’un restaurant i es queda amb els treballadors, un cuiner, una cambrera i el recepcionista.

Un dia es troba amb Khaled a la porta del negoci, l’ acull , li dona feina i li construeix una nova identitat amb papers falsificats.

Al temps, Khaled rep noticies de la seva germana, que està en la frontera amb Lituània, amb la col·laboració de Wikstrom i d’un camioner amic, la noia s’ introdueix en Finlàndia.

Mentre la germana va a la recerca d’ asil i Wikstrom es troba de nou amb la seva dona a la que li ofereix feina en el restaurant, Khaled és agredit per una banda de nazis i resta malferit.

 

COMENTARI

Kaurismaki realitza la seva segona pel·lícula sobre l’ emigració després de “Le Havre” (2011).

Kaurismäki tracta sobre un emigrant i les seves dificultats per inserir-se en un nou món, en una nova cultura però sobretot i com ja en altres pel·lícules seves, realitza un retrat de la societat finlandesa i mostra tota una sèrie d’ individus representatius o no del país, gent que ha de tirar endavant sigui com sigui.

El director finés sempre parla  de gent amb problemes,  supervivents davant un sistema que no entén d’humanitat ni compassió. En el relat s’hi dibuixa un univers burocràtic on s’ imposa la legalitat sobre els  sentiments, on funcionaris, inspectors i policies fan la seva feina sense concessions, on els sentiments humans resten de costat.

Kaurismaki se centra en la gent del carrer, en la gent modesta i convoca a un home que vol refer la seva vida, gent sense gaires expectatives, els seus empleats, l’ emigrant… en la narració hi trobem gent que ajuda al més dèbil i també gent que el detesta i l’ agredeix. No hi ha sentimentalisme ni drama, les coses passen perquè han de fer-ho, perquè el món és així.

La societat que planteja el director és tan freda com el temps del país. Kaurismaki no fa sang, hi ha gent bona, com l’ empresari que acull a l’ emigrant, el camioner que trasllada a la seva germana o l’ empleada del centre d’ acolliment que el deixa escapar. No hi falta gent dolenta com el grup de nazis, obstinats en fer-li mal a Khaled.

Malgrat això, l’ empatia no és abundant, el sentit de l’ humor és una constant en el cine del finés però contrasta amb un grup de gent seriosa que difícilment riu, perdedors al cap i a la fi que lluiten per un lloc en el sol.

Kaurismaki expressa tot això com en ell és habitual, en el seu estil concís, contingut i lacònic, que tantes vegades l’ ha assenyalat com un epígon de Bresson.

La pel·lícula guanya l’os de plata en el festival de Berlin de l’ any 2017

             

DIAS DEL CIELO

 

Director: Terence Malick

Actors: Richard Gere

              Brooke Adams

              Sam Shepard

              Linda Mainz

              Robert J. Wilke

Any: 1978

Titol original: Days of heaven

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

   Bill (Richard Gere) i Abby (Brooke Adams) són una parella que marxen des de Xicago a cercar fortuna als camps de blat de Texas, per evitar problemes es fan passar per germans. Bill hi va acompanyat també per una nena, Linda (Linda Mainz), que és , aquests si, la seva germana.

En el transcurs de la feina, un dels grangers(Sam Shepard), que dirigeix la producció, s’ enamora d’ Abby, la noia d’ acord amb Bill veu una oportunitat de millorar la seva vida i es casa amb el propietari, un home de salut feble, el qual, creuen, morirà aviat.

Abby manté la seva relació amb Bill i el granger comença a sospitar allò que passa. Bill marxa una temporada de la propietat, quan torna la relació entre els nous esposos s’ha consolidat i ara es el noi el que es torna gelós.

La feina en els camps resta interrompuda per una plaga de llagosta, que ho destrueix tot, s’han de cremar els fruits de la collita i mentre el terratinent descobreix l’ engany i com Bill i Abby són alguna cosa més que germans. Els dos homes lluiten i Bill li clava un ganivet al terratinent i el mata.

L’ altre soci de l’ explotació (Robert J. Wilke) inicia amb la policia la persecució de Bill, aquest és localitzat i quan intenta escapar és abatut.

Abby marxa cap a la ciutat amb Linda i desapareix a la recerca d’una nova fortuna. La nena és ingressada en un hospici, escapa amb una amiga i vagareja a l’ espera d’un destí millor.

 

COMENTARI

Malick realitza la seva segona pel·lícula després de la irrupció amb “Malas tierras”; amb “Días del cielo” guanya el premi del festival de Cannes al millor director i l’ oscar a la millor fotografia. No dirigirà cap altra cinta fins vint anys més tard.

Es tracta d’un producte d’ autor, tan bell i líric com ple de dolor. Malick relata una part de la història americana, l’ errar dels treballadors en els camps de blat a la recerca d’una vida millor, les inacabables i dures jornades de feina, l’ explotació.

Aquest primer apunt social dona pas a una història triangular, Abby i Bill enganyen al granger per millorar la seva sort però ho volen tot, compartir el nou status social i també el seu amor. La gelosia i el sentiment d’ engany portaran a la fúria i a la mort.

Malick desencadena en aquesta part final, la terrible plaga de llagostes, és una plaga bíblica. El director te sempre present una simbologia religiosa, les llagostes i l’ incendi posterior són un càstig, la destrucció com resposta als pecats.

Malick te una visió religiosa tradicional en el seu cine, alguna cosa superior entronca amb els elements de la natura, l’ aigua mansa que complementa l’ acció quan tot és benèvol, la turmenta que s’ anuncia, el foc purificador, els grans camps, la terra i els animals que transcendeixen més enllà que l’ home. La natura és protagonista i emmarca els esdeveniments humans i socials.

El director americà acut al punt de vista de la nena, el seu relat, la seva mirada, són la que ens transporta per l’ acció. Estem en els anys deu del segle XX, un món canviant, mentre els bracers encara treballen manualment i sense mitjans, l’ arribada d’ Abbie a la ciutat ens introdueix en el nou món que arriba, les màquines, el cotxe, l’ avió, el tren. La plaga i l’ incendi són el símbol d’un món antic que s’ ensorra.

La pel·lícula és gran però ho és tant pel que explica com per com ho explica. La bellesa de les imatges és aclaparadora, mai Nèstor Almendros havia fet de cada pla una pintura, una obra mestra plena de lirisme.

Almendros treballa el contrallum, la casa dels terratinents, els camps de blat, l’ espanta ocells, són apunts d’un món. Que s’ apaga.

El moment estel·lar és la plaga de llagostes, com en les fotografies d’un entomòleg, contemplem els primer pla dels animals, menjant el gra, convertits en autèntics monstres. L’ incendi desferma les passions, la imatge del granger ferit en si mateix, l’ endureix.

La pel·lícula es pot veure com un complement al western de John Ford amb els pioners construint a sang i foc Amèrica i també com una crònica social, filla de Las uvas de la ira”.

Darrera de tot, resta el ser humà, la seva voluntat per viure millor, per estimar, per enganyar, també. Malick mostra però no jutja. Linda explica al final: “Els sers humans són meitat àngels , meitat dimonis”.

 

EN EL CALOR DE LA NOCHE

 

Director: Norman Jewison

Actors: Sidney Poitier

              Rod Steiger

              Warren Oates

              Scott Wilson

Any: 1967

Títol original: In the heart of the night

Nacionalitat: USA

Gènere: Policíac

Subgènere: Cine social/Racisme

 

ARGUMENT

Una nit en Esparta, estat de Mississippí, apareix un home mort. És Colbert, un important enginyer que vol edificar un fàbrica en el poble.

Gillespie (Rod Steiger), el comissari de policia, envia a Sam, el seu subordinat a cercar un culpable i aquest troba a un negre, Virgil Tibbs (Sidney Poitier), que està esperant un tren.

Tibbs, és acusat de l’ assassinat però aviat se’n tenen que desdir. En realitat, Tibbs és un agent de la policia, especialitzat en criminologia i el seu ajut serà imprescindible per descobrir a l’ assassí.

En tant, la policia descobreix a Harvey Oberst (Scott Wilson) fugint, l’ home és detingut i se li troben a sobre part dels diners que portava Colbert, immediatament és acusat. Tibbs prova que tant Oberst com l’ agent Sam Wood (Warren Oates), que també és posteriorment incriminat, són innocents i col·labora amb Gillespie per trobar al culpable.

En la seva investigació, Tibbs té que enfrontar-se al  menyspreu, el rebuig i l’ agressió dels blancs de la població i a l’ intent de ser apartat del cas per part de l’ alcalde però finalment descobreix que un jove cambrer desequilibrat, Purdie, ha estat l’ assassí per tal d’ aconseguir diners i pagar l’ avortament d’una menor a qui ha deixat embarassada.

 

COMENTARI

En el cine americà hi ha moltes mostres de films anti racistes, des de “La barrera invisible” (1947) d’ Elia Kazan fins a “Matar a un ruiseñor”(1962) de Robert Mulligan per posar dos exemples.

Sota la base del thriller policíac i la solució d’ un assassinat, Jewison mostra tot el racisme que cova encara a finals dels seixanta en una societat malalta.

Per la gent de Mississipí, els negres són simples marginats, gent inferior, sols vàlids per ser explotats en els camps de cotó; quan apareix una persona de color amb un rang, no ho poden acceptar i el que volen és que se’n vagi i no fiqui els nas en els seus assumptes.

Jewison manté un molt bon clima, Tibbs és desdenyat pels policies, Gillespie el primer, pel terratinent Endicott que, el colpeja i per sorpresa seva contempla com li tornen el cop, i per supremacistes blancs que el persegueixen sense gaires bones intencions.

El director planteja el contrast entre dos homes, Tibbs, negre, educat, intel·ligent i força preparat pel seu ofici i Gillespie, un policia de l’ Amèrica profunda, rude, groller i prepotent.

Després dels enfrontaments inicials, cadascun reconeix les capacitats de l’ altre, els dos col·laboren en la solució del cas i deixen de veure’s com enemics.

Aquest és bàsicament el missatge del film, tan sols amb la col·laboració entre negres i blancs se solucionaran els conflictes adequadament.

Jewison retrata un món fosc, tancat en si mateix, incapaç de comprendre que totes les persones són iguals sigui quin sigui el color de la seva pell. Un univers que està proper a la realitat de l’ època i potser no tan llunyà del moment actual.

La pel·lícula guanya cinc oscars, millor film, millor actor-Rod Steiger-, millor so, millor guió adaptat i millor muntatge.

            

EL RESPLANDOR

 Director: Stanley Kubrick

Actors: Jack Nicholson

              Shelley Duval

              Danny Lloyd

Any: 1980

Títol original: The shining

Nacionalitat: USA

Gènere: Terror

 

ARGUMENT

Jack Torrance (Jack Nicholson) és un escriptor que accepta una ocupació de vigilant en la temporada d’ hivern, en l’ hotel Overlook, un alberg d’ alta muntanya en Colorado.

Hi acudeix amb Wendy (Shelley Duvall), la seva dona i Danny (Danny Lloyd), el seu petit fill.

En l’ hotel un anterior guarda va embogir i va matar amb una destral a la seva família, el va fer trossos i després es va suïcidar.

Danny, el fill, te qualitats especials , te visions i contempla l’ aparició de les dues nenes víctimes del vigilant en el passat i sap que en l’ habitació 237 hi va passar alguna cosa horrible. Hallorann, el cap de cuina, és un altre  home amb poders mentals i li explica al nen que mai te que entrar en aquesta habitació.

L’ hivern és particularment dur, els Torrance estan aïllats en l’ Outlook, en tant Jack comença a mostrar signes de trastorn. Quan l’ home investiga en l’ habitació 237, te la visió d’ una dona despullada que l’ assetja i que més tard es va descomponent. Jack te també diversos malsons en els que contempla la gran sala de l’ hotel plena de gent i fa amistat amb  Grady, l’ antic vigilant que va matar a la seva família.

Wendy per la seva banda se n’ adona que Jack ha estat dedicat a escriure sistemàticament la mateixa frase en tots els fulls que ha omplert.

Jack sembla perdre totalment la raó, assetja a Wendy i aquesta  li dona un cop al cap amb un bat de beisbol, tancant després a l’ home en la despensa.

En tant, Hallorann, que te el pressentiment que alguna cosa dolenta passa en la casa, marxa camí de l’ hotel però quan arriba, Jack que s’ ha alliberat del seu tancament el mata d’ un cop de destral.

Després d’ intentar entrar en l’ habitació de Wendy a cops de destral, és ferit per aquesta en una mà, més tard persegueix a Danny pel laberint nevat del jardí, pels perdedors i interminables senders, mentre els esperits es fan corporis i comencen a vagarejar per la casa. Wendy troba a Danny i pot escapar amb el vehicle d’ Hallorann en tant Jack cau en el laberint i mor congelat.

 

COMENTARI

Kubrick, tingut per un director extremadament intel·lectual roda en 1980 “el resplandor” i aconsegueix una de les millors i més inquietants pel·lícules de terror de tots els temps.

Basada en una novel.la de Stephen King, la pel·lícula mostra la conversió d’un home normal en un monstre.

Poden haver-hi varis elements que produeixen aquest fet. D’ una banda Torrance pot ser una representació del mal latent, que en unes determinades circumstàncies es desborda, l’ home que te que protegir la seva família, l’ ataca.

També es pot interpretat que el mal està vinculat a la casa i que Jack es transforma en contacte amb aquest poder i actua sense mesura. En realitat la última escena de la pel·lícula ens mostra a un altre Jack, ja en l’ hotel, 60 anys abans. És a dir el mal es reprodueix i es perpetua i no cessa a través del temps.

Hi ha també una consideració a la relació de parella. La solitud en que es veu envoltada la família porta a desenvolupar els odis amagats. La frustració de l’ home que no pot accedir a ser un bon escriptor i culpabilitza a la dona.

L’ hotel amb el seu passat terrible és un espai on es desfermen les pors primigènies, on esclaten els pitjors malsons de cadascun, on no sabem fins a quin punt allò que veiem és real o somni incorporat a la pròpia psique.

Kubrick juga, primer, amb allò inquietant, amb una atmosfera en la que va guanyant pes, allò pervers i malèfic, per passar en l’ última part de la pel·lícula a deixar solt a un Jack Nicholson desenfrenat en el seu paper de malvat absolut.

La pel·lícula s’ inicia amb la imatge suau del cotxe que es dirigeix cap a l’ hotel. Tot són espais amples, natura oberta, cels blaus, malgrat que la música ja ens anuncia que alguna cosa anirà malament.

Kubrick crea en la casa un espai desassossegant i la percepció del terror ve donada per les cavitats reals en forma de laberint. L’ hotel en si ja és un garbuix ple de confusió i Danny marxa amb el seu vehicle de joguina pels llargs passadissos. El laberint exterior és allà on es dona la persecució més terrible del pare empaitant al fill. En definitiva els laberint de la ment.

Un altre punt fort del film és la imatge de Jack ,traspassant la porta de l’ habitació de Wendy amb la destral i la seva cara amb la mirada embogida entre les fustes, en tant pronuncia la frase: “aquí està Jack”. El film passa de mostrar-nos la cara de l’ agressor-Jack- i simultàniament la cara del receptor del mal-Wendy- i la por i l’ horror davant l’ atac.

Per fi passen  a la posteritat les imatges imaginades, somiades o reals dels esperits que pul·lulen per la casa. Les dues nenes mortes que s’ apareixen a Danny o el riu de sang que inunda i desborda els passadissos.

INSTINTO BÁSICO

 

Director: Paul Verhoeven

Actors: Sharon Stone

              Michael Douglas

              Jeanne Tripplehorn

              George Dzundza

              Leilani Sarelle

Any: 1992

Títol original: Basic instint

Nacionalitat: USA

Gènere: Thriller

Subgènere: erotisme

 

ARGUMENT

Johnny Boz, una antiga estrella del rock esta en l’ habitació amb una dona rossa, és mouen rítmicament en tant realitzen l’ acte sexual, ella li lliga les mans a la capçalera del llit, posteriorment s’ abalança sobre l’ home i el ganiveteja amb una pica de gel.

Nick Curran (Michael Douglas), un policia que s’ esta desintoxicant de la seva addició a l’ alcohol i les drogues i el seu amic Gus (George Dzundza) són els agents encarregats d’ iniciar la investigació i buscar a l’ assassina.

Nick visita a Catherine Tramell (Sharon Stone), l’ amant de John, aquesta és una dona sensual i cínica, que enceta un flirteig amb el policia. Catherine viu amb Roxy (Leilani Sarelle), una companya seva amb la que sosté una relació que va més enllà de l’ amistat. La noia és escriptora i psicòloga i acaba d’ escriure un llibre en el que una assassina matava al seu amant amb una pica de gel.

Ella pensa que cap criminal seria tan estúpid de imitar en la realitat allò que ha escrit i que algú li ha copiat el mètode. Ara escriu un nou llibre sobre un policia que investiga un crim i la dona que l’ ha comès el mata.

Per la seva banda Nick ha trencat la relació que l’ unia a Beth Garner (Jeanne Tripplehorn), una companya del cos de policia que exerceix de psicòloga.

La relació entre Nick i Catherine va a més i es converteixen en amants, la dona es comporta amb gran fogositat en el llit i lliga al seu parternaire, com ho havia fet l’ assassina amb John però no es produeix cap acte violent.

Roxy, l’ amiga de Catherine ha estat presenciant l’ escena amorosa i no pot evitar un grau de gelosia contra el policia. Quan Nick va a recollir el seu vehicle en l’ aparcament un cotxe intenta atropellar-lo. Nick munta en el seu propi automòbil i el persegueix, fins que Roxy, l’ ocupant, es despenya per un barranc i  mor instantàniament.

Nick fa nous descobriments i coneix que Catherine i Beth havien estudiat plegades en la facultat de psicologia i Catherine li explica que Beth tenia la costum de disfressar-se com ella i utilitzar perruques rosses per semblar-s’hi.

En un punt de  la investigació, Gus, el policia amic de Nick és atacat al sortir de l’ ascensor per una dona encaputxada i amb un punxó del gel que l’ executa. Nick va darrera en ajuda de l’ homicida, quan apareix Beth; Nick creu que la dona va armada, cosa que no és certa, li dispara i la mata. En els voltants troben una perruca rossa i un punxó per la qual cosa pensen que Beth ha estat l’ assassina i donen el cas per tancat.

Nick i Catherine continuen la seva relació sense més entrebancs però quan els dos estan en el llit, la càmera baixa fins a terra i ens mostra com la dona guarda a sota un punxó del gel.

 

COMENTARI

Verhoeven realitza un thriller policíac, eròtic i força tòrrid, ple de sexe més o menys explícit. Probablement des de “Fuego en el cuerpo”, Hollywood no havia llençat un producte tan suposadament atrevit i permissiu.

L’ epicentre del film el marca la personalitat de la protagonista: sensual, inquietant, lúbrica… Catherine, excepcional Sharon Stone que es guanya el cel dels mites eròtics contemporanis. És una dona promiscua, sense prejudicis sexuals, càlida amant, una autèntica bomba carnal que atrapa als homes i que pot ser una assassina.

És el prototip, en els anys 90 i amb sexe, de l’ antiga dona fatal, ella pren la iniciativa amb els homes, els porta al seu cau, els manipula i els fa servir com titelles pels seus interessos.

El marc eròtic i sexual serveix per esbrinar una intriga policial i mantenir obert el suspens.

Es tracta bàsicament d’un cas de doble personalitat. La lasciva Catherine es pot convertir en una assassina sense pietat dels seus amants, o potser és Beth, la dona que te una fixació per Catherine i es disfressa com ella, la criminal.

Quan pensem que el film ja ha desxifrat l’ enigma, l’ última escena dona una nova volta de rosca, quan contemplem la pica del gel sota el llit de Catherine.

Abandonarà la dona el seu macabre ritual o encisada i enamorada de Nick es reconvertirà en una persona convencional i deixarà d’ exercir com a mantis religiosa.? O portarà el guió del seu llibre fins les últimes conseqüències?.

 

En qualsevol cas Catherine es converteix en un paradigma de la dona alliberada, sense prejudicis sexuals, independent i dominadora del mascle.

El contingut eròtic del film, l’ hàbil guió de Joe Eszterhas , la desinhibició sexual dels protagonistes i el volum eròtic del personatge de Sharon Stone, fan del film un gran èxit de públic i alguna de les seves escenes queden gravades com icones del moment com quan Catherine sense roba interior esta sent interrogada pels policies i creua les cames, libidinosament, davant d’ ells.