DIAS DEL CIELO

 

Director: Terence Malick

Actors: Richard Gere

              Brooke Adams

              Sam Shepard

              Linda Mainz

              Robert J. Wilke

Any: 1978

Titol original: Days of heaven

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

   Bill (Richard Gere) i Abby (Brooke Adams) són una parella que marxen des de Xicago a cercar fortuna als camps de blat de Texas, per evitar problemes es fan passar per germans. Bill hi va acompanyat també per una nena, Linda (Linda Mainz), que és , aquests si, la seva germana.

En el transcurs de la feina, un dels grangers(Sam Shepard), que dirigeix la producció, s’ enamora d’ Abby, la noia d’ acord amb Bill veu una oportunitat de millorar la seva vida i es casa amb el propietari, un home de salut feble, el qual, creuen, morirà aviat.

Abby manté la seva relació amb Bill i el granger comença a sospitar allò que passa. Bill marxa una temporada de la propietat, quan torna la relació entre els nous esposos s’ha consolidat i ara es el noi el que es torna gelós.

La feina en els camps resta interrompuda per una plaga de llagosta, que ho destrueix tot, s’han de cremar els fruits de la collita i mentre el terratinent descobreix l’ engany i com Bill i Abby són alguna cosa més que germans. Els dos homes lluiten i Bill li clava un ganivet al terratinent i el mata.

L’ altre soci de l’ explotació (Robert J. Wilke) inicia amb la policia la persecució de Bill, aquest és localitzat i quan intenta escapar és abatut.

Abby marxa cap a la ciutat amb Linda i desapareix a la recerca d’una nova fortuna. La nena és ingressada en un hospici, escapa amb una amiga i vagareja a l’ espera d’un destí millor.

 

COMENTARI

Malick realitza la seva segona pel·lícula després de la irrupció amb “Malas tierras”; amb “Días del cielo” guanya el premi del festival de Cannes al millor director i l’ oscar a la millor fotografia. No dirigirà cap altra cinta fins vint anys més tard.

Es tracta d’un producte d’ autor, tan bell i líric com ple de dolor. Malick relata una part de la història americana, l’ errar dels treballadors en els camps de blat a la recerca d’una vida millor, les inacabables i dures jornades de feina, l’ explotació.

Aquest primer apunt social dona pas a una història triangular, Abby i Bill enganyen al granger per millorar la seva sort però ho volen tot, compartir el nou status social i també el seu amor. La gelosia i el sentiment d’ engany portaran a la fúria i a la mort.

Malick desencadena en aquesta part final, la terrible plaga de llagostes, és una plaga bíblica. El director te sempre present una simbologia religiosa, les llagostes i l’ incendi posterior són un càstig, la destrucció com resposta als pecats.

Malick te una visió religiosa tradicional en el seu cine, alguna cosa superior entronca amb els elements de la natura, l’ aigua mansa que complementa l’ acció quan tot és benèvol, la turmenta que s’ anuncia, el foc purificador, els grans camps, la terra i els animals que transcendeixen més enllà que l’ home. La natura és protagonista i emmarca els esdeveniments humans i socials.

El director americà acut al punt de vista de la nena, el seu relat, la seva mirada, són la que ens transporta per l’ acció. Estem en els anys deu del segle XX, un món canviant, mentre els bracers encara treballen manualment i sense mitjans, l’ arribada d’ Abbie a la ciutat ens introdueix en el nou món que arriba, les màquines, el cotxe, l’ avió, el tren. La plaga i l’ incendi són el símbol d’un món antic que s’ ensorra.

La pel·lícula és gran però ho és tant pel que explica com per com ho explica. La bellesa de les imatges és aclaparadora, mai Nèstor Almendros havia fet de cada pla una pintura, una obra mestra plena de lirisme.

Almendros treballa el contrallum, la casa dels terratinents, els camps de blat, l’ espanta ocells, són apunts d’un món. Que s’ apaga.

El moment estel·lar és la plaga de llagostes, com en les fotografies d’un entomòleg, contemplem els primer pla dels animals, menjant el gra, convertits en autèntics monstres. L’ incendi desferma les passions, la imatge del granger ferit en si mateix, l’ endureix.

La pel·lícula es pot veure com un complement al western de John Ford amb els pioners construint a sang i foc Amèrica i també com una crònica social, filla de Las uvas de la ira”.

Darrera de tot, resta el ser humà, la seva voluntat per viure millor, per estimar, per enganyar, també. Malick mostra però no jutja. Linda explica al final: “Els sers humans són meitat àngels , meitat dimonis”.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.