LA CHINOISE

 

Director: Jean Luc Godard

Actors : Jean Pierre Leaud

               Anne Wiazemsky

               Juliet Berto

                Michel Semeniako

Any: 1967

Nacionalitat: França

Gènere: Cine social i polític.

 

ARGUMENT

Un grup de tres nois, Guillaume (Jean Pierre Leaud), Henri (Michel Semeniako) i Kirilov, i dues noies, Veronique (Anne Wiazemsky) i Yvonne (Juliet Berto), viuen en un apartament de Paris.

Són maoistes, estan contra el revisionisme del Partit Comunista francès i volen  la revolució ; el maoisme i la revolució cultural són els seus portaestendards.

Mentre expliquen la seva visió de la realitat, algú roda els seus comentaris i asseveracions.

Henri deixa el grup perquè te una visió més realista de les coses, Veronique, que és parella de Guillaume, el rebutja i diu que ja no està enamorada d’ ell, Kirolov se suïcida.

Els nois continuen vivint una mica revolucionaris, una mica esnobs en un procés d’ aprenentatge.

COMENTARI

I Godard es va fer maoista. Un any abans del maig del seixanta vuit, Godard se sent cridat pel esperit de la revolució i no sabem si retrata, critica , lloa o es deixa seduir per aquest món de joves inconformistes, plens de certeses, dogmes i veritats indestructibles.

“La chinoise” és tan el com , com el que. El director francès realitza un muntatge fragmentat, un collage en el que com quasi sempre, no hi ha indicis narratius sinó personatges que es mostren davant la càmera, imatges de còmic amb les seves onomatopeies, escrits en la pissarra, debats, lliçons magistrals, teatre, aforismes i diàlegs.

Es tracta d’una combinació d’ elements que porta el nom de cine. Godard fa cine dins del cine, doncs en un moviment de caixes russes proposa els esdeveniments a partir de la claqueta de “La chinoise”; sabem que estem assistint al rodatge d’una pel·lícula però això no obvia que en aquest film hi hagi texts teatrals o escenificacions.

Godard retrata a Kirilov, un nihilista-terrorista, que se suïcida, a  Veronique, que pensa que sols les bombes i la destrucció de les institucions burgeses, com l’ universitat, proposaran un demà lliure, a Guillaume, que assumeix el dogmatisme revolucionari per desqualificar el suposat revisionisme del partit Comunista francès. “Si el marxisme leninisme existeix, diu, parafrasejant a Dostoievski, tot està permès”; i a Henri, expulsat del Partit Maoista per no fer auto crítica i apropar-se a les tesis reformistes de l’ esquerra majoritària.

És difícil saber en quin grau Godard se’n riu amb la mirada distant de l’ intel·lectual i fins en quin tant per cent assumeix part del relat. Segurament, el director francès utilitza a l’ igual la ironia i el sentit de l’ humor i es pregunta seriosament, què fer?.

Entre la fragmentació, sobresurt el debat en el tren, entre Veronique, la jova revolucionaria, i Francis el professor i intel·lectual. El segon explica moltes claus de l’ esquerra, com en Argelia es va emprar la violència perquè el poble la volia i l’ assumia per acabar amb el colonialisme; quan Veronique demana la violència a França , perquè coneix a dos o tres, com ella, disposats a fer-li costat, resta ridícula.

La ironia és fefaent quan Veronique vol matar al ministre soviètic de gira en França però s’ equivoca i mata a l’ inquilí del trenta dos i no al del vint i tres on estava allotjat el mandatari, doncs ho ha llegit a l’ inrevés.

En definitiva, Godard expressa dubtes i voluntats però lliga art i política i això és en veritat la seva revolució.

Godard planteja el maoisme com una via de futur, els seus acòlits com esnobs i lletraferits. Que hi ha de veritat i que de mentida en la seva escenificació?. Ficció, vanitat, representació, contradiccions…una llarga marxa d’uns nois desorientats, camí de l’ aprenentatge de la vida.

La pel·lícula guanya el premi del jurat en el festival de venecià de 1967.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.