EL VIEJO Y EL MAR

 

Director: John Sturges

Actors: Spencer Tracy

              Felipe Pazos

Any: 1958

Títol original: The old man and the sea

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

     Un vell pescador, Santiago ,(Spencer Tracy) fa vuitanta quatre dies que no pesca res, un noi Manuel (Felipe Pazos), l’ ha ajudat els primers moments però és comminat per la seva família perquè ho deixi.

En el port de L’ Habana el noi i el vell confraternitzen, en tant alguns pescadors se’n riuen de l’ home i altres senten tristesa.

El vell somnia amb el passat, en quan era fort i jove i pescava per les costes africanes; però un nou dia creix i el vell surt a la mar.

Alguna cosa diferent passa en aquella jornada, un gran peix pica en l’ esquer però  no surt per ser arponat sinó que arrastra la barca mar endins i la porta a remolc.

Així s’ inicia el cansament, la tensió, la pèrdua de força, ferides en una mà, rampes en l’ altra i de cop el peix que salta i surt a la superfície, Santiago es veu assetjat per la fam, la set , la son i la fatiga.

Arriba el tercer dia de pelegrinatge, per fi el peix es posa a tret , l’ arpó es clava en les seves carns i mor però l’ odissea no s’ha acabat, en el viatge de retorn l’ olor de sang atrau als taurons que comencen a menjar-se la presa.

Santiago lliga un ganivet al rem per combatre als depredadors  però la lluita és desproporcionada, desigual, impossible i a la fi del gran peix sols queda l’ esquelet.

El pescador torna a terra, a la seva cabana, i dorm profundament, Manuel l’ espera per regressar a la mar.

 

COMENTARI

Sturges roda un film basat en la novel.la d’ Ernest Hemingway. A l’ igual que en l’ original literari, l’ autor mostra la lluita de l’ home contra la natura i front la vida salvatge que el depassa.

El mar que s’ alça immens i els animals que lluiten per sobreviure són una metàfora de la vida, dels reptes, de les ambicions de l’ home per aconseguir els seus objectius.

Santiago diu al final de la narració: “L’ home pot estar destruït però no derrotat”; el pescador sap que no ha aconseguit allò que desitjava però que ha bregat, que la voluntat, el valor i la perseverança l’han portat camí de la seva pròpia dignitat; Santiago ha perdut el peix però ha guanyat la batalla contra si mateix.

El pescador uneix indissolublement la seva aventura , el seu destí i la seva vida al gran peix, víctima i botxí, animal i ser humà, marxen plegats en una lluita de resistència i supervivència.

Sturges reflexiona sobre el pas del temps, Santiago ha estat sempre un home fort, un pescador eficient, ara la vida passa, les facultats minven, la decadència obre les portes, el pescador s’ha fet vell però l’ home sense edat és constant i no es rendeix, sols hi ha una capitulació: la mort.

D’ altra banda l’ autor ens presenta a Manuel, el noi és la pervivència d’una cultura en el mar, és el jove que aprèn del vell per perpetuar  una forma de vida.

El director ens mostra l’ existència precària dels pescadors, l’ entorn miserable i la necessitat de sortir a feinejar cada dia com una forma de supervivència. El film juga amb la veu amb off, un recurs literari que serveix per desgranar els pensaments, l’ actitud i el passat del vell ; com la seva epopeia és solitària, són les reflexions de Santiago les que ocupen la narració.

Sturges composa una epopeia sobre la victòria de l’ orgull de l’ home que es reconcilia amb la vida després d’haver lluitat contra la mort.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.