J.F.K.

 

Director- Oliver Stone

Actors: Kevin Costner

              Tommy Lee Jones

              Sissy Spacek

              Gary Oldman

              Donald Sutherland

              Kevin Bacon

              Joe Pesci

Any: 1991

Nacionalitat: USA

Gènere: Cine polític

 

ARGUMENT

Novembre de 1960, John Fitzgerald Kennedy arriba a la presidència dels Estats Units.

En 1961 invasió de la “bahía de los Cochinos”, més enllà, guerra dels míssils amb l’ Unió Soviètica, guerra de Laos i Vietnam. Determinats lobbys sospiten que no s’ actua amb la mà dura suficient amb el comunisme. Novembre de 1963, Kennedy viatja a Dallas, li disparen tres bales, segons la versió oficial i el President mor. Lindon Johnson, el vice president assumeix la presidència.

Lee Harvey Oswald (Gary Oldman) és detingut com a sospitós ; segons la premsa és un home que ha viscut a Moscou i és pro-castrista. Jack Ruby, un membre de la màfia, el mata d’un tret, rodejat de policies i davant les càmeres de televisió.

Jim Garrison (Kevin Costner) és el fiscal de Nova Orleans que investiga l’ assassinat. El cas està en mans de la comissió Warren, que l’ únic que fa és tapar l’ assumpte. La tesi de la comissió és que Oswald és l’ únic assassí, un home boig que va actuar en solitari.

Alguns experts pensen que Oswald va ser tan sols un cap de turc. Tres anys després, Garrison reobre el cas i vol demostrar que es va tractar d’una conspiració.

Les seves indagacions van orientades cap a diversos punts. En primer lloc esbrinar qui és Oswald.

Oswald va ser Marine dels Estats Units, més tard va aprendre rus, va marxar a l’ URSS i es va casar, allà va lliurar als russos secrets d’ estat, segurament falsos i es va declarar marxista-leninista. Més tard torna al seu país sense que ningú li pregunti res.

Per Garrison, Oswald era un membre dels serveis secrets, un home de la Cia.

Un segon fil a estirar són els testimonis directes , que diuen van veure disparar al President des d’ un parc proper i van observar un home corrents, després dels trets. Els informes oficials van descartar o eliminar aquests testimonis.

Ni un sol tirador d’ elit del FBI ha pogut igualar el que va fer Oswald i en el temps que ho va fer. Garrison pensa que hi ha diversos tiradors i que quan Kennedy va arribar allà on estava Oswald ja li havien disparat i ja estava mort. Oswald era tan sols un esquer.

Una idea era que el poble penses que Oswald era un castrista i que això legitimés una altra invasió a Cuba.

El tercer fil de Garrison són els grups anti castristes i propers a l’ extrema dreta.

Bannister era un home del FBI, que preparava un nou assalt a Cuba amb els exiliats i diversos mercenaris, Oswald hi estava implicat però Bannister va morir.

Garrison s’ entrevista amb Willie O’ Keefe (Kevin Bacon), és un home que està en la presó i ha tingut contactes amb Clay Shaw (Tommy Lee Jones), un important home de negocis i amb Dave Ferrie (Joe Pesci). Els dos homes són homosexuals i O’ Keefe ha estat a casa seva, cobrava a canvi de  serveis sexuals. Són personatges relacionats amb l’ extrema dreta als que  Kennedy ha dificultat l’ assetjament contra Cuba.

O’ Keefe ha sentit com Dave, parlava d’ eliminar a Kennedy i que per fer-ho li faltaven franctiradors que disparessin des de llocs diferents.

Garrison s’ entrevista amb Shaw i aquest nega qualsevol participació en cap conspiració.

Dave Ferrie si parla i explica que la Cia i la màfia treballen plegades. Ferrie sap coses i el fiscal pensa en portar-lo a declarar però Ferrie mor, suposadament s’ ha suïcidat.

En tant, la vida de Garrison no és fàcil. Desatén la vida familiar i té problemes amb la seva dona, Liz (Sissy Spacek).

Així mateix els ajudants del fiscal són pressionats perquè abandonin el cas.

Un home, el senyor X (Donald Sutherland), cap d’ operacions especials de l’ exèrcit parla amb Garrison. Ha estat en la Cia, sap tot el que s’ ha fet durant anys. Li explica que no hi havia mesures de seguretat per al President. Li explica el poder de l’ entramat Pentàgon, Cia, FBI i sectors financers, que plegats tenen molt més poder que el President.

Kennedy volia acabar amb la guerra freda, retirar-se del Vietnam, rebaixar el pressupost castrense, el lobby armamentista i militar no podia suportar-ho.

Pel senyor X estem davant un complot, davant un cop d’ estat. La pregunta clau és si Kennedy era realment tan perillós per al sistema, per què el van matar?. A Kennedy el van matar perquè volia canviar les coses.

Segons el declarant es va contractar a gent de la màfia per assassinar-lo. Johnson immediatament va revocar la política de Kennedy i la voluntat de retirar-se de Vietnam.

El senyor X ,diu, en cap cas anirà a judici, doncs l’ eliminarien o l’ enviarien a un manicomi.

Garrison decideix actuar i arresta a Shaw però les probes són febles I Shaw surt aviat al carrer. S’ inicia una campanya de desprestigi del fiscal.

La investigació segueix i es dilata a través del anys. En 1968 el senador aspirant  a la presidència, Robert Kennedy és assassinat.

Arriba el dia del judici contra Shaw, estem en 1969. Garrison presenta una pel·lícula que va gravar un ciutadà el dia de la mort de Kennedy en la que es mostra com el President rep diversos trets .D’ una altra banda el cos de Kennedy tenia set ferides, tan sols tres  bales no podien causar aquestes ferides. Garrison demostra com totes les probes van ser esborrades o fetes desaparèixer. La tesi del fiscal és que van haver-hi tres tiradors i varis col·laboradors.

Tot i això el jurat proclama la innocència de Shaw. La recerca de la veritat continua.

COMENTARI

La pel·lícula segueix els esdeveniments a partir de la mort del President Kennedy, sota la mirada del fiscal Garrison. Combina reportatge real filmat en l’ època amb material de ficció.

La investigació política és part de la història oculta d’ Estats Units en els últims anys del segle XX.

Stone posa en qüestió el sistema polític americà i la veritat de la democràcia, amb la seva investigació a partir de grans quantitats d’ informació.

La pel·lícula flueix com un thriller o un relat d’ aventures i no dona respir.

Les conclusions de Stone són que l’ assassinat va ser una conspiració, un complot. La seguretat nacional va encobrir la veritat i això, diu, és feixisme.

L’ assassinat va ser una conxorxa de la Cia, el Pentàgon i els Serveis Secrets amb la col·laboració de la màfia en la seva execució.

Els motius van ser, aturar la voluntat de Kennedy de fer marxa enrere en la guerra del Vietnam, satisfer al lobby armamentista, continuar la guerra freda i l’ eix militar contra els soviètics perquè la guerra era i és un negoci.

L’ assassinat de Kennedy és l’ assassinat del somni americà i posar l’ ordre per sobre la justícia. La veritat és una amenaça pel poder i com es diu en el títols d’ inici: “El pecat de guardar silenci quan es té que protestar, fa covards als homes” o “Un patriota sempre té que estar disposat a defensar el seu país contra el seu govern”.

Per fer anar endavant la investigació, Stone presenta com a capdavanter a Garrison. És l’ home honest, enfrontat al sistema, l’ heroi positiu, la persona que lluita perquè se sàpiga la veritat, per un país realment lliure.

Extraordinari muntatge en una obra monumental en tots els sentits, tres hores deu minuts de metratge. El cine investiga allò que els polítics no s’ atreveixen a fer.

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.