REBECA

 

Director: Alfred Hitchcock

Actors: Joan Fontaine

              Lawrence Oliver

              Judith Anderson

             George Sanders

Any: 1940

Títol original: Rebecca

Nacionalitat: USA

Gènere: Suspens

 

ARGUMENT

Una veu de dona recorda que va arribar a una mansió senyorial: Manderley. Ara és un casalot desolat. Sentim la seva paraula en tant la càmera recorre els camins desmanegats i els jardins que porten a la casa.

Els records es transformen en imatges.

Un home està al costat d’ un precipici en Montecarlo, una dona el veu i creient que es pensa llançar al buit, l’ adverteix.

Més tard en un luxós hotel, la dona (Joan Fontaine), està allotjada com a noia de companyia de la senyora Van Hopper  i es retroba amb l’ home del penya-segat. Es tracta de Maxim de Winter (Lawrence Oliver).

La senyora Van Hopper li explica que Maxim encara no s’ ha refet de la mort de la seva dona, Rebeca, a qui adorava i que va morir ofegada quan el vaixell en que viatjava va bolcar.

Al dia següent, Maxim coincideix de nou amb la noia i la invita a dinar, simpatitzen i comencen a sortir. La noia s’ enamora de Maxim i es corresposta.

Quan Missis Van Hopper decideix tornar a Nova York, la noia  te que seguir-la, Maxim li proposa que es casi amb ell , l’ acompanyi a viure a Manderley, la seva casa, ella accepta.

La parella es casa i marxen cap a la mansió. Manderley és un casalot magnificent, ple de servidors i dirigit per Missis Danvers (Judith Anderson), la governanta , una dona enigmàtica, seca i freda que porta molts anys en la casa i que se sentia especialment unida a l’ antiga mestressa.

En el casalot hi ha una habitació en l’ ala oest, és la millor de la casa i ara no s’ utilitza, era l’ habitació de Rebeca.

Missis De Winter observa com tot Manderley està marcat per la presència espectral de l’ antiga senyora De Winter, les seves costums imperen, l’ ànima de Rebeca domina la casa.

La noia viu assetjada per les comparacions amb Rebeca, a qui tothom considerava una dona molt bella i de gran caràcter, la casa se li ve a sobre i la relació amb Maxim comença a deteriorar-se.

Un dia Missis De Winter creu veure una finestra que es tanca en l’ ala Oest, la que pertanyia a Rebeca. Quan va a visitar l’ habitació, Missis Danvers li mostra la roba i els records de la dona morta que tan captiven a la governanta .Missis Danvers no pot suportar la presència de la noia, entén que ha vingut a ocupar el lloc de Rebeca i la incita a marxar, plena de gelosia.

En això hi ha hagut un accident en el mar i troben l’ embarcació en la que va naufragar Rebeca i el seu cadàver. L’ ombra de Rebeca s’ interposa de nou entre la parella i els separa.

Ara és Maxim qui es confessa a la seva dona i  li explica que mai va estimar a Rebeca, sinó que l’ odiava. Mai van ser feliços i ella era una dona insensible a l’ amor i la tendresa.

Tot el matrimoni va ser un muntatge, una aparença per mantenir l’ honor de la família. Rebeca tenia un amant, Jack Favell (George Sanders), els dos es reunien en una cabanya al costat del mar. Rebeca va quedar embarassada de l’ home i desafià a Maxim, dient-li que tindria un fill de Favell que seria l’ hereter de Manderley.

El resultat final de la vida de Rebeca va ser el  suicidi.

Maxim torna a Manderley i troba que la senyora Dambers ho ha cremat tot, vol destruir la casa abans de veure feliços a Max i la seva dona.

La senyora Dambers, fidel al record de Rebeca es tanca en les seves habitacions. El foc la consumeix, així com a tots els estris de la morta. Ara Rebeca, ha mort també en esperit, ha desaparegut la seva ombra.

Maxim i la seva dona marxen de Manderley cercant la felicitat.

 

COMENTARI

Hitchcock utilitza la novel·la del mateix nom  de Daphne de Maurier. El relat tracta de l’ amor entre una dona tímida, apocada i ingènua i un home de món, que guarda un secret.

La dona es veu desplaçada en un món que no li pertany, un món tancat i fosc en el que mana la senyora Dambers, la governanta, que admira a l’ antiga mestressa de la casa i que gelosa i insatisfeta, és incapaç de contemplar la felicitat de la nova propietària amb el vidu de Rebeca.

El relat es podria veure com una variant de la ventafocs, una noia humil accedeix al príncep blau i la governanta assumeix aquí el paper de la madrastra original, la dona maligna que sols vol posar entrebancs en el camí de l’ heroïna virtuosa.

Rebeca és una presència latent, sobreviu en l’ esperit de la casa, que encara conserva les seves pertinences, la seva ombra domina Manderley impedint la felicitat als nous amants.

El record del passat domina sobre el present. La presència inquietant de la governanta, exerceix un jou sobre Missis De Winter, que se sent qüestionada, menyspreada i assetjada per no ser qui volen que sigui.

Quan Manderley crema, crema el cos malvat de la senyora Dambers però també l’ ànima de Rebeca, la seva presència etèria arriba al seu final.

Curiosament la gran protagonista del film és un personatge que no apareix en cap escena, la seva personalitat, és tan forta i transcendeix tant, que el director es nega a donar-li nom a la nou vinguda, que apareix  en totes les escenes, una heroïna tan turmentada com innominada.

Hitchcock roda un relat gòtic i a la seva vegada romàntic, en l’ inici del film una veu en off parla i la càmera s’ aproxima a les runes de Manderley, aquest és un espai inaccessible allò que desitges però que te una part fosca, allò que enamora però pot ser terrible, l’ abisme com una cosa atraient.

L’ inici de la pel·lícula amb la veu en off que recita : Ahir vaig somiar que tornava a Manderley” i la veu que acaba : “mai més podrem tornar a Manderley” queda com tot un símbol de l’ arribada o la fugida d’ aquells llocs, que marquen la vida negativament, Manderley significa un espai inquietant i tenebrós més enllà d’ allò físic.

Un altre tema que apareix en la cinta és el de les relacions de poder, la noia senzilla que s’ enamora del milionari, el desclassament i la dificultat per ser acceptada; la majordoma és la rival, la que domina l’ espai físic i moral, la que dona el vistiplau i l’ acceptació o la que ho  nega, des de la seva posició de subalterna és l’ ama en canvi, la nouvinguda des del seu paper suposadament privilegiat, és l’ esclava.

Hitchcock va guanyar amb aquesta pel·lícula l’ únic oscar de la seva carrera, tot i que el productor David O’ Selnik l’ obligà a canviar el guió en diverses ocasions i no va sentir mai la pel·lícula com a seva.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.