LA LEY DEL DESEO

 

Director: Pedro Almodóvar

Actors: Eusebio Poncela

               Antonio Banderas

               Carmen Maura

                Miguel Molina

                Fernando Guillen

                Manuela Velasco

Any: 1987

Nacionalitat: Espanya

Gènere: Melodrama

Sub gènere: homosexualitat

 

ARGUMENT

Pablo Quintero (Eusebio Poncela) és un director de cine i teatre, homosexual, que triomfa amb la seva última obra.

La seva germana, Tina (Carmen Maura)és una transsexual. Va néixer com a home i assetjada pel seu pare es va canviar de sexe, ara viu amb Ada, la filla d’ una amiga.

Pablo li encarrega el paper principal en la seva nova obra teatral: “La veu humana” de Cocteau.

El director de cine està enamorat de Juan (Miguel Molina) però aquest no li correspon totalment i per evitar problemes en la relació marxa a la seva casa en un poble andalús. En una festa Pablo coneix  a Antonio (Antonio Banderas), va al seu domicili amb ell i passen la nit plegats. Antonio queda captivat per l’ altre home però aquest continua totalment seduït per Juan.

Antonio se’n va al seu poble on viu amb la mare i allà rep les cartes d’ amor de Pablo, signades per Laura T, perquè la mare no sospiti que s’ entén amb un home.

Quan Antonio s’ assabenta que Pablo anirà a visitar a Juan, entaula coneixement amb el noi, el porta fins a uns penya-segats i el tira dalt a baix, matant-lo.

La guàrdia civil investiga i sospita d’ Antonio, en tant Pablo torna a Madrid però te un accident de cotxe en el camí , perd el coneixement i la memòria i és ingressat en un hospital.

Per la seva part Tina ha conegut a Antonio, sense sospitar que és l’amant de Pablo i l’ assassí de Juan i s’ha enamorat d’ ell. Antonio despitat amb Pablo, segresta a la seva germana i amenaça amb matar-la. La guàrdia civil acudeix i Antonio promet que deixarà lliure a la dona si pot tornar a veure a Pablo i estar amb ell una estona.

El director de cine va a la cita. Els dos homes fan l’ amor furiosament i quan tot s’ ha acabat, Antonio s’ engega un tret i es suïcida.

 

COMENTARI

Almodóvar opta pel melodrama desafurat. Passió amorosa, gelosia, transsexualitat, homosexualitat, insatisfacció i violència.

Els personatges són presoners de les seves passions i el director manxec s’ acosta al món de Douglas Sirk i als elements malsans dels seus llargmetratges. Almodóvar realitza una pel·lícula, icona pels gais, on l’ amor entre homes és aquí un amor perdut i ple de passió.

Un dels protagonistes diu: “M’és igual que no m’estimin però no suporto que no em desitgin”. Antonio mata per aconseguit ser l’ únic en la vida de Pablo i ja vençut i acorralat, el seu últim desig és passar una última hora d’ amor amb el seu amant i després suïcidar-se.

Com en altres films del director, estem davant un desig que es transforma en possessió. L’ objecte amat no es pot compartir, te que ser indivís.

Almodóvar juga també amb l’ element de la simulació. Ja en la primera escena contemplem el final de l’ última pel·lícula de Pablo Quintero. Un home es masturba davant el seu amant però percebem més tard com les veus apassionades dels protagonistes són les dels madurs dobladors, sense cap sex appeal. Com després en la història real, ens explica com l’ amor de Pablo és engany i impostura, i com Tina és una dona però ha nascut home, odia els homes que no la satisfan però quan s’ enamora d’ un, aquest és l’ assassí de l’ amant del seu germà.

Almodóvar també planteja el tema de la memòria. Pablo te un accident de cotxe i perd la memòria. L’ oblit és la desaparició de l’ altre i dels referents amorosos que omplen d’ enrenou la vida. Potser l’ oblit sigui una teràpia.

Important és l’ aspecte de la duplicitat. Pablo i Tina són germans. Pablo és un home però no compleix les expectatives virils del seu sexe. Tina és una dona, que ha  esta un home, els dos s’acaben enamorant del mateix home.

El director ens brinda, com sempre, algunes escenes de gran força. La imatge de Tina, gran Carmen Maura, passejant de nit per Madrid demanant a l’ escombriaire que la regui amb la manega. L’ aigua cau sobre la dona com un element purificador, la deixa xopa com en un ritual amorós, que ja ha oblidat.

Magnífica l’ escena en que Tina entra en l’església , comença a cantar i li confessa al capella que formava part del cor però que era un nen.

Ada, la nena, recrea les divertides escenes en que demana miracles, que sempre es compleixen, a la verge o quan canta “ne me quite pas”, al costat de la parafernalia religiosa.

Els dos inspectors de policia, pare i fill, són també una especia de Dupont i Dupont tintinians, tot i que un aviciat i l’ altre directe, ambdós amb poc escrúpols.

Per fi és potent la imatge final. Antonio s’ ha engegat un tret. Pablo sosté al mort en els seus braços, els dos despullats. És una icona visual i plena de plasticitat, que te com a referent el descendiment de Crist, quan la Verge recull el cadàver entre els seus braços. No queden enrere les escenes de llit entre els dos protagonistes plenes de força i sexualitat.

La música cobra igualment importància. “Lo dudo” de Los Panchos, “Guarda que luna” de Fred Bongusto i la mencionada “Ne me quitte pas” subratllen i puntuen l’ acció.

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.