CON LA MUERTE EN LOS TALONES

 Director: Alfred Hitchcock

Actors: Cary Grant

              James Mason

              Eva Marie Saint

              Martin Landau

Any: 1959

Nacionalitat: USA

Títol original: North by northwest

Gènere: Espies

Subgènere: Guerra freda

 

ARGUMENT

Roger Thornhill (Cary Grant) és un executiu de publicitat. Quan va a un hotel per parlar am uns clients es confós amb George Kaplan, un agent d’ espionatge americà i segrestat pels membres d’ una agència secreta, contraria als interessos  americans i dirigida per Philip Vandamm(James Mason)

Arribats a una casa, no els pot convèncer de l’ error, l’ emborratxen i intenten estavellar-lo amb un cotxe contra els penya-segats.

Roger pot dominar el vehicle i acaba en mans de la policia que no creu la seva versió. Com la mansió on l’ han portat és d’ un tal Towsend, un membre de les Nacions Unides, Roger va fins la seu d’ aquest organisme per desxifrar qui és però quan s’ entrevista amb l’ home, algú li llança un punyal i el mata. Tothom creu que Roger és l’ assassí.

Roger escapa de la policia intentant indagar qui és Kaplan, viatja en tren fins on pensa està allotjat l’ espia però el tal agent no existeix, és tan sol un reclam que han col·locat els serveis d’ intel·ligència per confondre els enemics i deixar lliure al verdader agent, perquè l’ estratègia continuï sent creïble abandonen a Thornbill a la seva sort.

En el tren Roger coneix a Eve Keller (Eva Marie Saint), una atractiva dona que l’ oculta de la persecució policial i amb qui passa la nit en el vagó.

Arribats a destí, Eve li facilita una cita amb Kaplan que serà en un lloc solitari en mig del desert. Allà no apareix cap espia sinó una avioneta que persegueix a l’ home fins que s’ estavella contra un camió de benzina.

Roger comprèn que Eve forma part de l’ equip de Vandamm i que l’ objectiu continua sent eliminar-lo. Després de retreure-li a Eve la seva conducta, la segueix fins a una subhasta d’ art on es reuneix amb Vandamm. Roger es deixa capturar per la policia per evitar l’ assetjament dels espies.

Es llavors quan la policia li confessa que Eve en realitat és un agent doble i que col·labora amb els serveis secrets americans però que la seva conducta està resultant sospitosa.

Així arriba a una nova cita amb la noia al voltant del Mont Rushmore, allà Roger discuteix amb Eve i aquesta li engega dos trets, simulant que el mata però les bales són de fogueig.

Quan Vandamm te previst fugir amb Eve i els documents secrets que ha pogut microfilmar, un col·laborador comprova que la pistola d’ Eve era falsa i li explica a Vandamm. Els dos homes decideixen eliminar-la, llançant-la dalt a baix de l’ avió però Roger arriba a la casa i es pot comunicar amb Eve per explicar-li la intenció dels malvats.

Roger i Eve escapen per entre les imatges de roca del Mont Rushmore. Quan es troben en una situació desesperada, a punt de despenyar-se, arriba la policia i els salva.

La pel·lícula tanca amb una brillant el·lipsi, mostrant un tren on van els amants, entrant en un túnel.

 

COMENTARI

Hitchcock roda en 1959 aquesta pel·lícula d’ espies emmarcada en el context de la guerra freda.

Com en altres films de l’ autor, el protagonista juga el rol de fals culpable, és acusat i perseguit per un crim que no ha comés, tant per la policia per detenir-lo com per una banda criminal que el vol eliminar, confonent-lo amb un home que no existeix.

Hitchcock juga al voltant de la identitat dels seus personatges. Roger és un publicista que pot ser un espia, Eva és una fragorosa amant i també una perillosa espia, Kaplan és un agent secret que és ningú. Ja com en altres films del mestre, “Vértigo”, “Psicosis”, aquest és un tema principal de la pel·lícula

Res és el que sembla. Hitchcock incorpora a la intriga un dels arguments favorits del seu cine, l’ home corrent i innocent implicat en un joc que li és aliè però del que ha de sortir-ne indemne per conservar la vida. L’ ordre quotidià trontolla, algú normal es torna indefens, petit, insegur i perdut davant una trama criminal que el depassa, forces alienes al seu esdevenir  el superen. L’ anti heroi es torna heroi a la força, l’ atzar governa la vida.

D’ alguna manera hi contemplem la mà de Hitchcock convertit en Kafka o a l’ inrevés. Roger és K, un ciutadà que cau en un parany del que sembla impossible sortir-ne.

Les tombarelles argumentals conten amb alguns dels moments més reeixits del cine d’ Hitchcock, la sensacional lluita de l’ avió contra l’ home. El descens dels dos protagonistes pel Mont Rushmore perseguits pels dolents sobre els mateixos nassos de Theodor Rooswelt. Sempre allò gran i potent contra algú empetitit i sol.

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s