EL REY DE LA COMEDIA

 

 

Director: Martin Scorsese

Actors: Robert de Niro

               Jerry Lewis

               Diahnne Abbot

               Sandra Bernhard

Any: 1982

Títol original: The king of comedy

Nacionalitat: USA

Gènere: Comèdia dramàtica  

 

ARGUMENT

Jerry Langford (Jerry Lewis) és un famós showman i humorista de la televisió. Un dia, després de la seva actuació, un home, Rupert Pupkin, (Robert de Niro) s’ introdueix en el seu vehicle ,  intenta convènce’l de les seves virtuts com artista i li demana una oportunitat, creu que te talent com entertainer i vol ser el nou rei de la comèdia.

Pupkin vol sortir en el programa televisiu de Langford i en el futur aspira a tenir el seu propi espai.

Langford l’ adreça a la seva secretaria i aquesta li recomana que gravi una cinta amb les seves ocurrències. Com era d’ esperar la cinta és rebutjada i Pupkin és enviat al carrer de mala manera. El còmic insisteix i el cap de setmana es presenta amb Rita (Diahnne Abbot), la noia que estima, en la casa de camp del comediant, aquest no tarda en fer-lo fora.

Pupkin considera una nova alternativa i amb la col·laboració de Masha (Sandra Bernhard), un amiga, fan de Langford, decideix segrestar a aquest. Així ho fan i després de lligar i emmordassar al còmic, acorden  que la televisió emetrà deu minuts amb l’ actuació de Pupkin, sols així Langford conservarà la vida.

Mentre Masha cuida de Langford, Pupkin es mostra en la televisió i te un gran èxit però és detingut quan acaba la seva actuació. Mentrestant Langford, s’ ha lliurat de Masha, que el volia seduir i s’ ha escapat.

Pupkin és condemnat a sis anys de presó, dels quals compleix dos, escriu la seva autobiografies i quan surt és algú famós: el rei de la comèdia.

 

COMENTARI

Scorsese realitza una faula sobre el món de l’ espectacle. Tot és trampós perquè d’ inici hi trobem dos homes , sembla que un sigui un guanyador i l’ altra un perdedor però to es pot capgirar.

El director vol mostrar la part posterior d’ aquest univers del xou i de la fama, com diu Langford: les groupies, els autògrafs, els amics que no ho són, la feina…

En aquest cas el famós queda retratat com algú superb, que menysprea al que comença, incapaç de compartir amb aquells que l’ admiren un moment d’ empatia. Pupkin li diu: “Per què no vas escoltar la cinta?, el treball de tota la meva vida, tan sols hi havies de dedicar dos minuts”.

Scorsese juga amb el to àcid, Langford és un home que ho te tot i que lliure del segrest es mira al mirall que és el televisor i contempla al seu botxí, Pupkin, l’ altra cara de si mateix. Igualment Scorsese manté moments humorístics com quan el segrestador li prepara de manera maldestre cartells a la víctima per què els vagi recitant per telèfon a la policia.

De Niro /Pupkin tanca amb el monòleg final, el de l’ artista que busca un lloc en el sol, mentre en muntatge paral·lel contemplem com Langford ha escapat de la seva fan o potser de si mateix.

L’ obra deixa un pòsit d’ ambigüitat; qui és Pupkin?, un psicòtic obsessiu, i un pobre home? O algú amb talent que vol obtenir una oportunitat que la vida no li ha concedit?.

Primera i única ocasió de contemplar a Jerry Lewis en una faceta dramàtica, situació de la que surt exitosament amb escreix.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s