CIELO NEGRO

 

Director: Manuel Mur Oti

Actors: Susana Canalejas

              Fernando Rey

              Luís Prendes

Any: 1951

Nacionalitat: Espanya

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

     Emilia (Susana Canalejas) és una dependenta d’una botiga de modes, és una noia soltera que mai ha tingut promès i que viu amb la mare.

Un dia, Ricardo (Luís Prendes), un company de feina, l’ invita a la nit a la fira; Emilia es creu enamorada del noi i es fa il·lusions. Com l’ únic vestit que disposa està arnat, n’ agafa un, en penyora, de la botiga.

La noia viu una nit  feliç però Ricardo li confessa que se’n va a València el dia següent, a la recerca d’una millor oportunitat laboral, la pluja fa que la gent s’ amuntegui i la parella es perd de vista.

Al dia posterior, Emilia demana en la feina si algú  coneix la nova adreça de Ricardo, Nora, una altra pretendent del noi, li dona unes senyes falses, les d’un familiar d’ ella i entre Nora i les companyes ordeixen un engany.

En tant, Emilia, torna el vestit però és descoberta per la mestressa que la fa fora de la feina per lladre.

Nora i les companyes, busquen a Angel (Fernando Rey), un  poeta esparracat i mort de gana, aquest s’ avé a escriure-li cartes amoroses a Emilia com si es tractés de respostes de Ricardo i la noia, convençuda que les rep del seu amor, les contesta amb entusiasme, davant les burles de la colla.

Finalment, la broma puja de to i el fals Ricardo acorda el dia del casament però Emilia, que te a la mare malalta, vol anticipar la data. Angel, penedit, no vol segui endavant amb el joc, va a veure a la noia i li confessa tot l’ engany; Emilia obliga al poeta a interpretar el paper de promès davant la mare i a anar-la a veure per que aquesta mori feliç.

Per si fos poc, la noia perd visió i s’ està quedant cega. Desesperada, Emilia vagareja sota la pluja i intenta suïcidar-se; el repicó de les campanes de l’ església veïna la dissuadeixen i corre sota la pluja fins l’ altar, l’ aproximació a la divinitat li dona pau i esperança.

 

 

COMENTARI

   Mur Oti realitza el seu segon llargmetratge. És una de les millors pel·lícules del cine espanyol i te un gran èxit de públic però amb el temps, Mur Oti es oblidat i més tard recuperat com autor de culte.

“Cielo negro” és un melodrama tremebund, que toca diversos fils. El primer és la il·lusió d’una noia jova i soltera per aconseguir prometre’s del xicot que creu estimar, en tant aquest no li fa cas.

El segon i millor, és la trampa a que es sotmesa per una rival i les companyes de feina, amb la col·laboració d’un poeta espellifat que escriu cartes amoroses com si fos el promès.

El tercer, és l’ obligació a que és supeditat el poeta per consolar a la mare moribunda i redimir-se així de les seves males arts.

El quart, és el drama personal de la protagonista, sense parella, sense feina, sense mare i a punt de tornar-se cega. Tot això resta devaluat per un final propi de l’ època i del cine del nacional catolicisme. Emilia , plena de dissort, opta per suïcidar-se però la censura o la productora, obliguen a que es penedeixi i trobi l’ equilibri i la gracia en l’ església i en el missatge diví.

Malgrat aquest final, que trenca amb la dinàmica narrativa pròpia del melodrama, el film està ple de connotacions poètiques: el pallasso que atén a Emilia en la fira o la nina que perd les ulleres com després li passa a la noia. També d’ elements simbòlics  com quan la protagonista entra en l’ església i allarga els braços com si visques la passió de Crist en la creu.

La pel·lícula es va fer famosa pel seu llarg pla-seqüència, un perllongat tràveling que mostra a Emilia córrer desesperada sota la pluja fins a l’ església, una carrera inacabable on la noia, mullada, perduda i desmanegada, va a la recerca de la única esperança possible : la de la de la fe, en una escena que és tant un glop de neorealisme com un moment tens i emocionant.

“Cielo negro” és també un apunt de cine social amb una vessant psicològica i mostra un clima moral col·lectiu miserable, mesquí i malaltís, que es correspon amb l’ època.

Nora, la noia que ordeix l’ engany amb les companyes de feina, el poeta fracassat o la mestressa de la botiga que acusa a Emilia de lladre, són personatges sense pietat ni compassió, disposats a fer mal sense reparar en les conseqüències, són fills del seu temps.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.