EL GRITO

 

Director: Michelangelo Antonioni

Actors: Steve Cochran

              Alida Valli

              Dorian Gray

              Lynn Shawn

              Betsy Blair

Any: 1957

Títol original: Il grido

Nacionalitat: Itàlia

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

   Aldo (Steve Cochran) te una amant, Irma (Alida Valli), aquesta li comunica que vol deixar la relació.

L’ home no assumeix gaire be la notícia i colpeja a Irma davant la gent del poble, la dona, ara si, considera que tot s’ha acabat.

Aldo abandona Goriano, on viu amb la seva filla Rosina, i va a trobar a una antiga amiga, Evia (Betsy Blair), aquesta li retreu que sols la vingui a veure ara que ha trencat amb Irma; Aldo reprèn el seu viatge cap a l’ incert, sense feina i sense llar.

En el camí es troba amb Virginia (Dorian Gray), una noia que viu aïllada en una casa en la carretera , que porta una gasolinera i cuida del seu pare ancià. La noia els hi deixa ,a pare i filla, un refugi per dormir i aixoplugar-se. Aldo es queda a treballar en la benzinera i entre ell i Virginia neix una relació sentimental, Aldo que te dificultats per què la nena entengui el que passa l’ envia amb la mare cap a Goriano.

La relació no es consolida i Aldo continua el seu pelegrinatge, fins que coneix a Andreina (Lynn Shaw), una prostituta que aspira a una nova vida i que allotja a l’ home a casa seva.

En poc temps Aldo torna a viatjar cap a Goriano, contempla a Irma a través dels vidres de casa seva, desconcertat, puja fins la torre de la fàbrica on treballava i es tira de dalt a baix.

 

 

COMENTARI

Antonioni desenvolupa amb “El grito” tots els temes i els elements que seran una constant en la seva filmografia.

El personatge principal, Aldo, és un home desubicat, amb aquest protagonista Antonioni simbolitza el buit existencial, la incomunicació humana, la incapacitat de viure i ser feliç.

Aldo viatja per l’ Itàlia de la postguerra, és un paisatge desolat que ens acosta al neorealisme. Encara és més llastimosa l’ ànima de l’ home, incapaç d’ establir relacions estables i duradores, amb dones tan soles i desvalgudes com ell.

El transit d’ Aldo és un camí cap el fracàs sentimental, reflecteix la insatisfacció amb el món i amb ell mateix, el no saber que fer amb la pròpia vida, el viatge d’ Aldo no te destí, és una fugida que expressa el malestar de l’ home contemporani.

Tot el recorregut està marcat per la presència de les dones, són possibles centres d’ estabilitat i afecte que Aldo rebutja, embadalit, abstret i gens comunicatiu.

El sender és circular, un viatge per retornar als orígens, sense haver après ni aconseguit res de nou. En el poble, la gent es mobilitza per una expropiació de terres, Aldo puja a la torre per suïcidar-se, no hi ha ningú , la vida succeeix en una altra banda.

Tot el relat està senyalat per un hàlit de tristesa i melangia. Antonioni,  a diferència dels seus futurs films, empara el protagonisme d’un home, encara que les dones surten al seu pas i dibuixen també tot un panorama humà. En el futur seran les dones les que tindran la plena rellevància en el seu cine.

Un altre element que el diferencia dels seus films posteriors, és la classe social a la que pertany Aldo: un treballador, en films que vindran, la introspecció de l’ ànima humana la realitza Antonioni a partir del retrat de la burgesia.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s