THE SQUARE

 

Director: Ruben Ostlund

Actors: Claes Bang

              Elisabeth Moss

              Dominic West

Any: 2017

Nacionalitat: Suècia

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

Christian (Claes Bang) és el director del Museu Real d’ Art Contemporani d’ Estocolm.

Les obres que en ell s’hi exposen són trencadores i avantguardistes, ara s’ inaugura una exhibició titulada “The square”, un quadrat on s’hi volen concentrar els millors valors humans.

Un dia Christian és assaltat per una dona, assetjada a la seva vegada, que li demana protecció, un altre home s’hi solidaritza i un tercer  que, és l’ assaltant, fuig al veure als altres fer-li front. El resultat és que Christian ha estat víctima d’una ensarronada i li han robar la cartera, el mòbil i els botons de puny.

Amb la col·laboració de Michael, company de feina, localitza on viuen els lladres, com no sap qui ha estat el saltejador, col·loca un pasquí en cada bústia de la casa, en el que assevera que sap qui són els malfactors i demana li restitueixin allò robat sinó volen atenir-se a les conseqüències.

Al cap d’un temps, un nen emigrant el commina a qui li demani perdó i a que gravi un vídeo , penedint-se de la seva acció, doncs ha estat acusat i recriminat per una cosa que ell no ha fet.

Mentrestant, Christian assisteix a una perfomance on un actor interpreta a un home mono i aquest incomoda als assistents, tanmateix uns creadors graven un vídeo per al centre d’ art ,en el qual es contempla com una nena indigent explota als ulls dels espectadors.

El museu li reclama responsabilitats a Christian i l’ obliga a dimitir, en tant Anne (Elisabeth Moss), una periodista amb qui l’ home ha tingut una relació, no vol que tot es limiti a una trobada sexual i li reclama ampliar el lligam.

Christian amb mala consciència, grava el vídeo que li ha demanat el nen, on demana disculpes però quan va a lliurar-li, la família ha marxat.

 

 

COMENTARI

“The square” guanya la Palma d’ Or en el festival de Cannes de l’ any 2017.

La pel·lícula es basa en fragments, en moments en els quals Christian, el director d’ art contemporani del museu d’ Estocolm, és el fil conductor.

Estem davant un film imperfecte i irregular però també sorprenent, complex i diferent, una aportació creativa al cine del segle XXI.

Oslund ens presenta l’ art modern i “The square”, el quadrat , la nova exposició, com una metàfora de la societat sueca i occidental….de la societat. A través d’ aquesta visió fragmentada  i de les petites històries, ens adonem de la hipocresia, la doble moral, la correcció política , les contradiccions socials i les pors d’un entorn mundà que camina  entre la voluntat de ser i la de semblar. La fredor, la insolidaritat i el desconeixement de l’ altre, són parts que formen un tot.

Oslund planteja la pel·lícula com moltes de les seves vinyetes, és a dir es tracta d’ una perfomance i totes les històries que acull en el seu si es poden contemplar d’ aquesta manera; què són sinó l’ assalt en mig del carrer, la interpretació excessiva de l’home mono, la retòrica del nen per restituir el seu bon nom o la insistència de la periodista per fer més duradora la relació.

Tot són moments teatrals, actes que defineixen la contemporaneïtat i que mostren al públic, a tots nosaltres, les pròpies vergonyes, representants i representats juguen la broma de la vida. El director suec llença els seus retrets en base a la ironia i la sàtira.

L’ episodi més rotund és el de l’ home mono. Un actor interpreta aquest paper davant el més granat del món cultural, és algú que s’ excedeix en els seu paper de simi. El presentador ho anuncia en l’ inici. Un animal ataca si veu que se li te por, un animal et persegueix si corres davant d’ ell i t’ ignora si et quedes quiet i busca una altra presa.

L’ home mono trenca la norma i les convencions socials, molesta, incomoda, agredeix i els benpensants, que som tots, no sabem com actuar ni com respondre. Quan els expectatives no són les esperades ens trobem amb la por d’un col·lectiu davant un sol home que transgredeix ; aflueixen la intimidació, la covardia i la vergonya, tan sols quan algú desperta i s’ hi torna, la manada actua gregàriament i acompanya en el càstig a l’ home animal.

Un altre episodi important és el del vídeo. Un grup artístic ha preparat una gravació en la que s’hi contempla a una nena indigent i rossa que camina cap un cercle on explota i salta pels aires. De nou la societat benpensant demana la retirada de les imatges, un menyspreu als col·lectius més desafavorits, una humiliació, una ferida a la sensibilitat dels espectadors. La societat viu, si més no, un conflicte; una part del públic protesta perquè amb la dimissió del director del museu i la retirada del vídeo, es demostra el sostre de vidre de la llibertat d’ expressió i la democràcia. La societat mostra fugues i contradiccions i discuteix sobre allò banal mentre al carrer, els verdaders desafavorits són oblidats.

Un altre episodi ens mostra com Christian és atracat, una xarada que el confon, i ell acusa falsament. Christian es veu enfrontat i humiliat davant el nen que li demana rescabalar el seu honor i s’ accentua el sentiment de culpa, intenta redimir-se acusant-se de la mala actitud, és la mala consciència del culte i el ric davant un món que el posa en evidència.

Més episodis. En “The square”, si entres cap a la dreta vol dir que confies en el gènere humà, si vas cap a l’ esquerra, és que no ho fas. Tothom escull la confiança en el semblant, llavors cadascú es te que desposseir de cartera i mòbil, deixar-lo a terra i seguir camí, això ja no agrada tant.

Més motius de por, desconfiança i recel. L’ amant ocasional es vol quedar amb el condó amb el semen per llençar-lo o potser no, dubtes, suspicàcies, lluita per tan important fluid que, després continua, sexe d’una nit o sentiment amorós?.

Oslund doncs, introdueix el cos social en aquest quadrat, igual que l’ art contemporani tot és artificiós, contradictori, tot és dubte i engany. Un símptoma dels temps, un retrat cínic i intel·ligent que te el seu epicentre quan la dona de la neteja llença a les escombraries part de l’ exhibició pensant que són deixalles. Món d’ equivoc i confusió

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.