DOS MIL UNO: UNA ODISEA DEL ESPACIO

 

Director: Stanley Kubrick

Actors: Gary Lockwood

               Keir Dullea

Any : 1968

Títol original: 2001: A space odissey

Nacionalitat: USA

Gènere: Ciència ficció

 

ARGUMENT

Els primers homínids fa milers d’ anys, la lluita per la supervivència, l’ enfrontament, la cacera, l’ aparellament. De cop un dia desperten i un estrany monòlit ha sorgit davant seu. Un homínid colpeja un os, aquest és projectat amb força i en el fotograma següent s’ ha convertit en una nau especial que navega al voltant de la terra en tant la música dels valsos de Strauss acompanyen les imatges.

Poc després, veiem com el Discovery travessa l’ univers camí de Júpiter. En el seu si viatgen dos homes, David Bowman (Keir Dullea) i Frank Poole( Gary Lockwood), un robot i tres persones més en estat d’ hibernació. El robot Hal 9000, és el cervell que condueix la nau i controla tots els seus secrets a requeriment dels astronautes.

Però els homes denoten un error en la màquina. El robot es rebel·la i mata, desconnectant-los, als astronautes hivernats, també a Frank, que ha sortit a l’ estratosfera. L’ únic supervivent, David, és capaç de desactivar a Hal.

A partir d’ aquí el Discovery inicia un viatge galàctic més enllà de Júpiter. David es veu a si mateix envellit i quan es contempla en el llit moribund, un monòlit apareix davant seu.

 

 

COMENTARI

La pel·lícula s’ estructura a partir del relat “El centinela” d’ Arthur Clarke.

Film mític que va més enllà de la ciència ficció i engloba filosofia, ciència, teologia i metafísica, en una pel·lícula de missatge tan obert com críptic.

Un element principal és l’ enfrontament entre la ciència i l’ home. Quan la tecnologia, el robot, és capaç de dominar a aquell que l’ ha creat en lloc d’ estar al seu servei. Quan la màquina és capaç d’ obtenir vida pròpia i de generar sentiments.

El robot ha arribat a un alt grau de perfecció i d’ intel·ligència i desenvolupa un nivell important de poder, rebel·lant-se contra el seu creador.

Més enllà d’ aquests paràmetres propis del cinema de ciència ficció, la pel·lícula planteja el viatge de l’ home, cercant el seu propi coneixement i desenvolupant les incògnites pròpies de tot trajecte vital.

Quan els homínids es desperten troben un monòlit. Quan després del viatge per l’ univers, Bowman veu la mort propera , troba un monòlit. Es pot interpretar com tot allò que proporciona incertesa, com tot allò que es manifesta desconegut en aquest viatge vital.

La pel·lícula s’ ha desxifrat des de perspectives múltiples i des d’ on punt de vista teològic. Hi ha qui ha assimilat el monòlit com un referent de la presència divina i el viatge interestel·lar, com un viatge al més enllà.

Sigui valida o no la interpretació teista, el cert és que Bowman i la seva nau realitzen un trajecte cap a una dimensió desconeguda, més enllà dels límits personals i de l’ univers. Semblen, de vegades, imatges estretes d’un context al·lucinatori i psicodèlic, molt propi de l’ època.

El viatge és un retrobament amb una mateix i una preparació per l’ última incertesa: la mort, però també és una transformació i un renaixement – ultima imatge d’un fetus movent-se en l’ espai – i la grandiloqüència de la banda sonora d’ “Així va parlar Zaratustra” de Richard Strauss.

En definitiva, l’ odissea, el viatge d’ Ulisses, el viatge de l’ home.

El film guanya en 1968 l’ oscar als millor efectes especials.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.