LAS SANDALIAS DEL PESCADOR

 

 

 

Director: Michael Anderson

Actors: Anthony Quinn

              Oscar Werner

              Leo Mc Kern

              Vittorio de Sica

              David Jansen

              Lawrence Olivier

              John Gielgud

Any: 1968

Títol original:  The shoes of the fisherman.

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

Subgènere: religió

 

ARGUMENT

El món  viu una gran crisi, la Xina passa fam i envaeix el sud est asiàtic, Rússia i Estats Units amenacen amb intervenir i una tercera guerra mundial amb potencial atòmic podria estar a les portes.

En aquest context Kiril Lakota (Anthony Quinn)és un bisbe rus que surt en llibertat després d’ haver estar represaliat en camps de treball soviètics durant vint anys.

Després d’ entrevistar-se amb Piotr Ilych Kamenev (Lawrence Olivier), el cap d’ estat comunista , marxa cap a Roma on el Papa (John Gielgud) l’ anomena cardenal.

Al cap de poc temps, el Suprem Pontífex mor i el conclau no te manera d’ escollir successor. El cardenal Leone (Leo Mc Kern) és un dels aspirants i el món de la cúria esta ple d’ intrigues i lluites internes.

A la fi Kiril és elegit, tot i que l’ home es mostra en principi reticent a ocupar el càrrec. Imbuït d’ un esperit de canvi, s’ apropa a David Telemond (Oscar Werner), un filòsof i teòleg a qui l’ església convencional condemna per heterodox i quasi heretge.

El nou Papa busca sortir del Vaticà per trobar-se amb la realitat de la gent del carrer i fa de mitjancer en la disputa entre Xina i l’ URSS per evitar intervencions armades i intentar la conciliació entre nacions.

Quan arriba el dia de la seva coronació decideix realitzar un discurs innovador: l’ església donarà les seves riqueses als pobres, el nou govern estarà basat en la fe, però sobretot en la caritat.

 

 

COMENTARI

Michael Anderson és un director britànic que realitza pel·lícules comercials sempre amb dignitat. Les seves obres més considerades són de ciència ficció: “1984” en 1956 i La fuga de Logan” en 1976 però l’ èxit més gran l’ obté amb films com el que ens ocupa.

En els anys 60, Hollywood s’ aproxima a la temàtica eclesial. Es realitzen grans superproduccions que intenten humanitzar i rentar la cara a l’ església i donar veu als conflictes personals dels seus membres, sempre amb una voluntat de combinar aspectes dramatitzats i espectacle. Així es produeixen “Historia de una monja”, “El tormento y el extasis”, “El cardenal” i la pel·lícula que ens ocupa.

Dins d’ una història un tant maniquea, convencional i tòpica, Anderson realitza una bona pel·lícula, que va tenir gran èxit en el seu moment.

El director planteja en un context de guerra freda, l’ arribada al ceptre de Sant Pere d’ un Papa de l’ est, profundament humà i disposat a servir als pobres. És a dir proposa , ja en els anys 60, la possibilitat d’un canvi estructural en l’ església.

Anderson l’ encerta en algunes coses, vist ara el film amb la perspectiva dels anys. Temps després Joan Pau II serà el primer Papa de l’ est, també el primer Papa estranger. Benedicte XVI és el Papa que abdica tal com ho vol fer Kiril davant els entrebancs que li posa la cúria quan vol imposar mesures socials. Per fi Kiril representa un canvi i un nou esperit que molts veuen reflectit en el nou Papa Francesc I.

La pel·lícula ens mostra els dubtes interns del nou Pontífex , la lluita amb els cortesans vaticans per portar endavant noves propostes i la relació del religiós amb Telemond, el sacerdot iconoclasta que mor, potser per l’ angoixa que li provoca el rebuig i la incomprensió de l’ església a la que pertany.

Kiril és un home humil, que exposa a Ruth, la dona del periodista vaticà George Faber(David Jansen), que busqui l’ amor del marit i refaci les seves relacions com parella.

Per fi el nou Papa convoca a l’ enteniment entre les nacions per conduir al món a millors nivells de pau i justícia.

El film tracta doncs d’una manera amable a l’ església, reivindica una nova manera de fer les coses però la possible crítica és força moderada i tracta tants temes que no n’ aprofundeix en cap.

La producció mostra tota la teatralitat de l’ escenari vaticà, la pompa dels cardenals, tots els elements que succeeixen en l’ elecció del nou Papa i tangencialment les intrigues i la gelosia de part del clergat.

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s