VÉRTIGO

 

 

Director: Alfred Hitchcock

Actors: James Stewart

              Kim Novak

Any: 1958

Títol original: Vértigo

Nacionalitat: USA

Gènere: Suspens.

Subgènere: Cine i psicoanàlisi

 

ARGUMENT

John Ferguson (James Stewart) és un detectiu que perseguint a un criminal queda penjat en el buit, el company que el vol salvar cau mor.

John pateix a partir d’ ara, acrofòbia, vertigen a les altures i decideix dimitir de la policia.

Tot i retirat, un amic li demana que segueixi a Madeleine Elster (Kim Novak), la seva dona, que en alguns moments perd el sentit de la realitat i deixa de ser ella mateixa com si estigués posseïda.

John la segueix i comprova conductes estranyes en la noia , com posar flors sobre la tomba d’ una tal Carlota Valdés, morta en el segle XIX i contemplar el quadre d’ aquesta Carlota en la pinacoteca o inscriure’s en un hotel amb aquest nom.

El detectiu continua investigant, un llibreter especialitzat en la història de San Francisco li explica que Carlota Valdés es va casar, va tenir una filla, després va ser abandonada pel marit, per acabar embogint i suïcidant-se.

L’ amic del detectiu creu que Carlota ha tornat d’ entre els morts per posseir a la seva dona i li confirma que Carlota Valdés va ser la besàvia de Madeleine.

Un dia que l’ espia, John contempla com la dona es llença a la badia. El detectiu corre a salvar-la i l’ allotja a casa seva.

L’ home acompanya a Madeleine , intenta indagar sobre ella i acaba enamorant-se. Madeleine li explica que te malsons, una tomba que l’ espera, una torre, una església, un jardí, somnis que semblen portar-la a la bogeria.

El detectiu associa allò que li explica la noia amb una antiga missió espanyola i la porta a l’ indret perquè pugui destruir el somni. Allà Madeleine sembla retrobar els records d’una vida passada, els records de la besàvia.

Madeleine puja a dalt de la torre de l’ església, com en el somni. John la segueix, maldestrament, afectat pel vertigen i sols pot veure un cos que cau al buit.

La justícia declara que Madeleine es va suïcidar en un rampell de bogeria. John, afectat pels fets, s’ acusa del que ha passat, es creu culpable i te que ser ingressat en una casa de salut. Al cap d’ un temps l’ home ja recuperat surt de l’ hospital.

Un dia veu o creu veure a una dona idèntica a Madeleine. La segueix, es diu Judy Barton, queda per sopar amb ella.

En realitat ens assabentem que es tracta de Madeleine. Tot va partir d’ un pla del marit per lliurar-se de la dona. Madeleine se li assemblava i la va contractar per suplantar-la. John va ser en realitat la víctima d’una conxorxa.

Quan va arribar a dalt del campanar el marit llançà dalt a baix a la dona, John que pel seu vertigen no hi podia arribar, la va veure caure i  cregué que era Madeleine i declarà com si és estat un suïcidi.

John comença a sortir amb la suposada Judy però li vol canviar el color del cabell, els vestits, la vol convertir en Madeleine i a la fi la transforma en la dona que vol. Ella és l’ altra.

Un dia quan John invita a Judy a sopar, aquesta porta un medalló, el que estava en el quadre de Carlota en el museu.

John acompanya a Judy en el cotxe fins la Misión de San Juan. Allà  obliga  a la noia a pujar les escales cap el campanar, descobreix la veritat i l’ obliga a confessar. Tot va ser una trampa.

Ell va ser el testimoni prefabricat, la coartada del marit per sortir sense culpa de l’ assassinat.

Després, ella també va ser abandonada. John li diu que ja és tard, que la dona que va estimar ja no pot tornar. És llavors quan una ombra apareix en el campanar, és una monja, la noia ,espantada ,fa un moviment brusc i cau, matant-se.

 

 

COMENTARI

Hitchcock juga diverses cartes en l pel·lícula i ens acaba deixant com veritat un joc racional d’ enganys però més enllà ens fa caure en diverses trampes que poden ser diverses pel·lícules o explicacions al que passa.

L’ alternativa fantàstica: Madeleine torna d’ entre els morts.

L’ alternativa psicològica: La segona dona és l’ altra, en realitat sols existeix en la imaginació trastocada del protagonista

L’ alternativa de l’ atzar: La segona dona s’ assembla a la primera per un fet casual.

Hitchcock juga constantment amb el món freudià, les imatges dels somnis, tant de John com de Madeleine tenen significats lligats al psicoanàlisi i a les seves experiències del passat.

Desentranyar-los és trobar una clau de la veritat i superar les pròpies pors. A més les imatges dels somnis reflectides en cercles s’ acosten a la connexió amb el surrealisme. Així Madeleine te una dualitat de personalitats.

És Madeleine identificada amb Carlota, la seva besàvia.

És Madeleine substituta de la dona de l’ assassí.

És Madeleine convertida en Judy.

La pel·lícula s’ estructura en la recerca de l’ identitat, tant de John, que sols pot lliurar-se del seu vertigen i per tant del passat, tornant al passat, assumint-lo, i trencant amb les seves pors.

La identitat de Madeleine-Judy està confosa en la seva dualitat. Així John, quan per fi descobreix que es troba davant la mateixa persona, la rebutja i reclama la primigènia, entenem que ara tracta amb una còpia, una falsificació, un engany de la dona que va estimar. John reivindica l’ original i no el doble.

També aflora el sentiment de culpa. John entén que per la seva malaltia mental, no va fer tot el possible per salvar a Madeleine i vol tenir una segona oportunitat redemptora amb Judy.

Ens trobem, doncs, davant una obra mestra del suspens, bàsicament per les múltiples interpretacions que convoca i per la seva complexitat.

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s