UNA NOCHE EN LA ÒPERA

 

 

Director: Sam Wood

Actors: Groucho Marx

              Chico Marx

              Harpo Marx

              Margaret Dumont

              Allan Jones

              Kitty Carlisle

Any: 1935

Tito original: A night at the opera

Nacionalitat: USA

Gènere: Comèdia

 

ARGUMENT

Otis  Driftwood (Groucho Marx) és l’ administrador de Missis Claypool (Margaret Dumont), una rica viuda, disposada a finançar la temporada d’ òpera en Estats Units. En els seu camí s’interposa Gottlieb, un empresari que vol representar l’ òpera en Nova York.

El primer tenor és Lassparri, que té com ajuda de càmera a Tomasso (Harpo Marx). Lassparri és un home ple de supèrbia i enamorat de Rosa Castaldi (Kitty Carlisle), la seva partenaire en el muntatge però Rosa esta a la seva vegada, enamorada de Riccardo Baroni (Allan Jones), un prometedor cantant, membre del cor, que té com a representant a Fiorello (Chico Marx)

El vaixell parteix cap a Nova York i dins de les maletes d’ Otis marxen amagats Riccardo, Tomasso i Fiorello.

A l’ arribar al port, aquests tres usurpen la personalitat de tres famosos aviadors que viatgen en el vaixell i són afalagats per les autoritats.

Com Rosa no vol satisfer les pretensions de Lassparri, aquest l’ acomiada del quadre escènic. Quan arriba el dia de la representació, Tomasso i Fiorello segresten a Lassparri, i Gottlieb es veu obligat a escollir a Rosa i Riccardo per poder continuar la funció.

Aquesta obté un gran èxit i els enamorats reafirmen tant el seu amor com l’ aplaudiment del públic en tant Otis i Fiorello signen nous contractes.

 

 

COMENTARI

Els germans Marx sempre havien treballat per la Paramount però els seus films, especialment “Sopa de ganso”, no havien estat exitosos. En 1935 el productor Irving Thalberg els fitxa per la metro Goldwin Mayer i afegeix un guió més estructurat i un argument convencional i un tant carrincló però aquest tan sols és una excusa per aprofitar les sortides de to dels humoristes, corrosius i transgressors com sempre.

L’ espectacle, a més, es representa en directe durant un cert temps, i això dona possibilitat als guionistes a contemplar la reacció del públic per polir el resultat final que es portarà a les pantalles.

La mort posterior de Thalberg deixarà als germans Marx sense el coixí ideològic i econòmic que els sustentava, les seves comèdies es tornen més previsibles i la seva carrera decau.

En aquesta cinta hi trobem algunes de les escenes que han perdurat en la història del cinema còmic, com el famós gag en el petit camerino d’ Otis: el tenor Baroni, Tomasso i Fiorello surten de les voluminoses maletes on estaven amagats i en l’ habitació s’hi afegeixen electricistes, cambrers, dones de la neteja i pinta ungles, a la fi , arrabassats per la llei de la gravetat, tots van a parar a l’ exterior.

Una altra escena llegendària és quan Groucho i Chico signen el contracte que portarà a l’ èxit als seus representats i en el qual addueixen: “la part contractant de la primera part serà considerada com la part contractant de la primera part”, tot és un galimaties que acaba amb el contracte fet trossos.

Les escenes on el caos impulsa l’ acció se succeeixen quan Harpo i Chico han substituït als barbuts aviadors i han de fer un discurs en el port d’ arribada o quan en la funció final, de nou la parella s’ ha disfressat de zíngars per passar desapercebuts en l’ escenari o quan interrompen l’ actuació de Lassparri, Harpo s’ enfila, puja i baixa per les bambolines, i diferents quadres que no tenen res que veure amb la  funció cauen a l’ escenari fins que el tenor és segrestat.

Groucho aporta el gag verbal i provoca als seus oponents, Harpo i Chico creen uns terrabastalls considerables i allà on s’ hi posen tot s’ enfonsa i els desordre i la confusió són absoluts.

 

JURASSIC WORLD (EL REINO CAIDO)

 

 

Director: Juan Antonio Bayona

Actors: Bryce Dallas Howard

              Chris Pratt

              Jeff Goldblum

              Rafe Spall

              Geraldine Chaplin

              Ted Levine

               Toby Jones

Any: 2018

Títol original: Jurassic world (Fallen kingdom)

Nacionalitat: USA

Gènere: Fantàstic

 

ARGUMENT

Després de la desaparició del parc temàtic de Jurassic World, els dinosaures han estat instal·lats en la illa de Nublar on vagaregen al seu aire. L’ erupció d’un volcà en la localitat causa perill en els animals que hi viuen i pot comportar el seu extermini.

Claire Dearing (Bryce Dallas Howard va ser la directora del parc i ara està al front d’un grup dedicat a protegir als dinosaures i evitar la seva extinció. Davant la situació de risc per als animals, Claire contacta amb el seu antic xicot,Owen Grady (Chris Pratt) per què l’ ajudi.

Altres organitzacions d’ interessen per la situació, Eli Mills (Rafe Spall) s’ encarrega de transportar als dinosaures fora de la illa, Mills te una filla, Maisie i sota la seva suposada generositat s’hi amaga una voluntat d’ especular amb els animals i guanyar diners.

Recolzat per un exercit privat, encapçalat per Ken Wheatley (Ted Levine), els dinosaures són posats en subhasta i venuts a arximi.l.lionaris. En altres casos el doctor Wu, un especialista en genètica, s’ encarrega de experimentar amb ells per crear noves races invencibles.

Claire i Owen, amb la col·laboració de Blue, un velociptor extremadament intel·ligent que va ser entrenat pel noi, s’ enfronten a la conxorxa i alliberen als dinosaures .

 

 

COMENTARI

Juràssic Park va ser un relat exitós de Michael Chrichton. Portat al cine per Steven Spielberg dona origen a una franquícia de la qual “El regne perdut” és la quinta pel·lícula de la sèrie.

Sens dubte es tracta d’ explotar la gallina dels ous d’ or. Si bé la primera producció de Spielberg era, no tan sols espectacular sinó original, les següents signifiquen mes del mateix. Aquesta que ens ocupa és la millor després de la primera però tampoc aporta res de nou al cine del fantàstic o la ciència ficció.

El film, produït pel mateix Spielberg, mostra molts elements del seu propi món. Es tracta d’una reivindicació ecologista, els dinosaures són animals lliures i feliços que viuen en una illa abandonada. Mentre els bons volen preservar l’ espècie, els dolents volen especular amb els animals per enriquir-se i realitzar experiments genètics.

Aquests són els aspectes ideològics del film ,no gaire originals, Bayona denuncia el capitalisme depredador i els assajos de procreació genètica, al servei de forces incontrolades. Com ja és habitual en aquest tipus de cine s’hi ajunten, un malvat que vol enriquir-se traficant amb els animals i un “mad doctor”, sobrepassat pels esdeveniments, un científic al servei d’ obscurs interessos. També reben els militars d’ exercits privats , com Wheatley , violents i tan sols interessats en el seu lucre personal.

La cinta reivindica l’ animalisme. La possibilitat i la necessitat de que els animals salvatges , com sers vius que són , obtinguin la llibertat i una vida en un mitja favorable a la seva evolució, sense la intervenció del ser humà.

Bayona com epígon del nou cine de guerra freda, presenta com a molt dolents a una colla de mercenaris de països de l’ est que volen comprar dinosaures a tota costa o el científic, un asiàtic pervers.

Bayona utilitza tots els estereotips del seu mestre, Spielberg. L’  heroi fort i valent, la noia decidida i enèrgica i els valors sentimentals que comporten la presència d’una nena coratjosa i un vell honest, mort pel malvat. La pel·lícula reivindica la saviesa dels nens i els vells.

El director català realitza un homenatge al vell cine d’ aventures. La imatge icònica del dinosaure rugent sobre el gran edifici de vidre ens transporta a King Kong. L’ animal lliure i salvatge que vivia feliç en el seu edèn i que és transportat a la civilització per culpa dels interessos espuris dels sers humans. El dinosaure, com el gran goril·la, és una representació del món primitiu i ancestral.

Un altre referent és E.T. Blue, és un animal intel·ligent i afable. L’ última escena mostra la mà de Grady que es posa en el cap de l’ animal que es mostra afectuós i satisfet, una imatge propera a la mà d’ ET, quan s’ acosta al nen. Diferents races, diferents sers, diferents gens s’ acosten en una fraternitat universal.

La lluita entre els dos monstres ens apropa al món d’ Harry Harryhausen, en “Simbad i la princesa” o la nau de vidre que s’ enfonsa en el mar ens recorda “Vint mil llegues de viatge submarí”.de Richard Fleischer.

Bayona es nodreix d’algunes imatges molt potents. El pròleg del film és espectacular, amb l’ operari fugint en helicòpter dels dinosaures i sent finalment cruspit. O els dinosaures que resten en la illa en plena emanació volcànica, diluïts entre el fum i el foc o la imatge del dino endormiscat en la gàbia amb el militar a sobre, agafat en un picat, o la fugida multitudinària del dinosaures a la recerca de la llibertat.

Bayona es mostra tan eficient com rutinari, i el seu film no aporta res al cine ni a la capacitat d’ invenció que vàrem descobrir en el jove creador d’ “El orfanato” fa onze anys. El film juga per acumulació,com tots els de la factoria del blockbuster, persecucions, lluites, dinos fins a la sopa…

Bayona va ser un creatiu i ara corre el perill de convertir-se en un esclau de la industria.

 

 

 

CENIZAS Y DIAMANTES

 

 

Director: Andrezj Wajda

Actors:  Zbigniew Cybulski

               Ewa Krizanowska

               Waclaw Zastrzezynsky

               Adam Pawlikowsky

Any: 1958

Títol original: Popiol i diament

Nacionalitat: Polònia

Gènere: Cine d’ autor.

Subgènere: Cine polític.

Subgènere: Existencialisme

 

ARGUMENT

En 1945 ha acabat la segona guerra mundial. En Polònia governen els comunistes, en tant les forces pro occidentals i nacionalistes estan en l’ oposició, això significa una larvada guerra civil entre els dues faccions.

Maciek Chelmicki ( Zbigniew Cybulski) i Andrzej (Adam Pawlikowsky) formen part d’un escamot dirigit a atemptar contra Szczuka (Waclaw Zastrzezynsky), el cap dels comunistes.

Alertats per Drewnowski, un doble agent, realitzen un cop de mà erroni i maten a dos treballadors d’una fàbrica propera.

Aquesta mort desferma en Maciek un sentiment de culpa, una crisi moral i de consciencia, ampliada amb el fet que s’ enamora de Krystina (Ewa Kryzewska), una noia que treballa de cambrera.

Maciek es debat entre el deure, les conviccions i la militància i d’ altra banda en continuar la relació amb la noia, forjar-se un futur  i ser feliç.

A la fi Maciek compleix la seva missió i mata al cap comunista, quan fuig cap a l’ estació, una patrulla l’ atura, ell no fa cas i el maten.

COMENTARI

Tercera pel·lícula d’ Andrzej Wajda i una de les que li confereix prestigi i el dona a conèixer, forma part de la seva trilogia sobre la guerra a la que antecedeixen “Pokolonie” i “Kanal”. Guanya el premi Fipresci en el Festival de Venècia de 1959.

Wajda realitza una pel·lícula en un context polític, l’ enfrontament entre comunistes i nacionalistes a la fi de la segona guerra mundial però en realitat no es tracta d’un film polític sinó existencial.

Maciek és el centre del relat, un noi jove, anti comunista, que defensa amb les armes les seves idees. Tot canvia quan coneix a Krystyna, l’ amor entra en la seva existència, una nova vida s’ aferma, aquella normal, la d’un noi jove, els afectes, els desitjos, la felicitat.

Wajda planteja en el seu protagonista un estat de dubte, entre les certeses polítiques, entre allò que s’ha de fer per aconseguir una suposada pàtria més justa i la vida que truca a la porta. Maciek resol, pressionat pel context en el que està immers, continuar amb la lluita clandestina, amb el seu compromís polític, que el portarà a la mort.

Wajda no pren partit. Cada bloc te les seves raons, Szczuka, el comunista, va lluitar com a brigadista en la guerra d’ Espanya, els dos bàndols es van enfrontar als nazis, Maciek, ple de dubtes, li demana consell a Andrzej el seu superior i amic, sobre la bondat dels seus actes, aquest li respon que això no importa. O quan el fill del comandant comunista, un noi de disset anys, és detingut perquè lluita al costat de la resistència nacionalista.

El director polonès retrata gent plena d’ incertesa, ni bons ni dolents, col·locats per l’ atzar en un o altre bàndol. No són millors el que defensen aferrissadament unes idees que aquells que s’ esmunyen i tracten de sobreviure.

Un símbol és l’ aparició de Drewnowski, delator erroni dels comunistes, passerell de l’ alcalde, ara ministre, borratxo i dèbil, incapaç de prendre partit, ell llença les cartes, l’ atzar, davant del cavall blanc, la llibertat.

Wajda fa referència en el títol del film a un poema del poeta romàntic Cyprian Norwin: “No saps si les flames portaran llibertat o mort…si restaran tan sols cendres i confusió… què passa en l’ abisme de la turmenta?, les cendres subjecten la glòria d’un diamant”.

L’ autor trenca en ocasions la perspectiva realista i mostra una ambientació barroca, fantasmal, expressionista de vegades, plena de clars i foscos. Contemplem els membres de la festa ,els caps del nou poder com a espectres, dansant al ritme de “la Polonesa.”La Polònia emergent, doncs, en mans de nois que juguen a herois i de buròcrates sense cor.

En aquesta disjuntiva fatal, Maciek opta per l’ opció del compromís però ho fa quan ja ha deixat de creure en ell, quan ha posat les seves certeses en dubte i els seus valors primigenis trontollen i la decisió que ha pres el porta a un final tràgic.

Wajda mostra a l’ heroi ferit de mort i enredat entre els llençols blancs de la seva puresa, mentre una taca de sang els embruta, en el seu deambular cau en un femer on mor.

En una altra excel·lent escena simbòlica, el director representa al protagonista en un espai religiós en runes en el qual la creu de Crist ha estat col·locada del revés.

 

LA SEMILLA DEL DIABLO

 

 

Director: Roman Polanski

Actors: Mia Farrow

John Cassavettes

Ruth Gordon

Sidney Blackmer

Any: 1968

Títol original: Rosemary’s baby

Nacionalitat: USA

Gènere: Terror

 

ARGUMENT

Rosemary Woodhouse (Mia Farrow) I el seu marit Guy (John Cassavettes) van a viure a un nou apartament a Nova York i decideixen tenir un fill.

Ell és actor a l’ espera de papers I te un cop de sort, el protagonista d’ una important obra teatral queda cec I Guy el substitueix. En tant entaulen amistat amb una parella d’ avis que viuen en l’ apartament del costat: Roman i Minnie Castevet (Sidney Blackmer-Ruth Gordon) .

Un dia en que la dona se sent marejada i te estranys somnis, el marit diu haver-la penetrat i haver engendrat el fill. Rosemary queda prenyada però comença a sentir-se malament i desconfia, primer del metge que li han recomanat, el Dr Wallenstein i més tard dels seus amables veïns i els batuts de vitamines que li ofereixen.

Un amic de la dona, Hutch, la visita i al dia següent la cita amb urgència però quan Rosemary acudeix se n’ assabenta que l’ home ha mort en estranyes circumstancies però li ha deixat un llibre com a llegat.

És un llibre de bruixeria i Rosemary comprova que el nom d’ un bruixot del segle passat coincideix, barrejant les lletres, amb el del seu veí. El llibre apunta una sèrie d’ elements: un bruixot necessita una penyora de la persona a qui vol causar mal. L’ actor cec va intercanviar la corbata amb el marit, a Hutch li va desaparèixer un guant en la casa.

Rosemary, convençuda que està davant una conjura escapa de la mansió i visita al Dr Hill, el seu antic metge, però aquest no se la creu i avisa al marit.

La dona es sedada, perd el coneixement i engendra un fill. Quan desperta li diuen que el nen ha mort. Rosemary sent plors a traves de la paret i aconsegueix entrar  en la casa veïna. Allà descobreix una conxorxa de bruixots que estan implicats, des de el Dr Wallenstein als veïns passant pel seu marit.

Tots ells són components d’una secta diabòlica i el fill de Rosemary ha estat engendrat pel diable. Rosemary s’ acosta al bressol i veu al nen, l’ esperit matern pot més, somriu davant el monstre i gronxa el llitet.

 

 

COMENTARI

Polanski realitza la pel·lícula que el porta a la fama i l’ allunya dels circuits de l’ art i assaig.

Basada en una novel·la de Ira Levin, assistim a l’ embogiment progressiu d’ una dona que pensa ser víctima d’un complot de bruixeria per  robar-li el seu fill.

Tots els esdeveniments poden ser perfectament causa de l’ atzar. Rosemary pot ser una dona trastornada que perd de vista la realitat i ultrapassa el límits de la raó.

L’ escena final, quan es troba amb  la secta de bruixots que han raptat al nen, el fill del diable, canvia el punt de vista de l’ espectador. Rosemary no estava trastornada, o si. El món del fantàstic entra en la narració i domina l’ acció.

Més enllà de si la pel·lícula retrata una degradació mental o si l’ última escena podria ser un somni d’ algú que ja ha perdut la raó, la pel·lícula se submergeix,primer, en les aigües del thriller psicològic per acabar fusionada en el món del terror.

Polansky , com en altres de les seves pel·lícules, ens mostra a algú assetjat, obsessionat, incapaç d’ afrontar uns esdeveniments que el desborden, un individu portat al límit ja sigui per la seva raó malaltissa o per una conjura de sectaris.

Polansky ironitza sobre la maternitat, una mare està disposada a fer qualsevol cosa pel seu fill, encara que aquest sigui el diable.

La pel·lícula te la virtut d’ oferir una imatge contemporània del terror. Hi ha intriga i angoixa però no ensurts ni sang. Mia Farrow aporta una representació de fragilitat al seu personatge. Els adoradors de Satán són entranyables veïns o correctes professionals, la quotidianitat és l’ eix de la trama.

Amb “La semilla del diablo” s’ inicia un cicle diabòlic que després, ja en els anys 70, completaran “El exorcista” , “La profecia” i totes les seves seqüeles. Potser la idea d’ un món convuls on el mal s’ ha apoderat de l’ existència.