ESPLENDOR EN LA YERBA

 

 

 

Director: Elia Kazan

Actors: Warren Beatty

               Natalie Wood

Any: 1961

Títol original: Splendor in the grass

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

Bud Stamper (Warren Beatty) i Deanie Lomis (Natalie Wood) són dos joves que surten plegats i estan enamorats però pateixen la pressió dels pares que s’ oposen a la relació.

Bud depèn d’ un pare possessiu que vol dirigir la vida del fill,vol que estudií en l’ Universitat I pensa que el noi és el millor en tot.

Deanie està sotmesa a una educació tradicional,orientada a no lliurar-se al noi fins al matrimoni.

Bud, dèbil de caràcter, acaba acceptant les normes del pare , deixa a Deanie i se’n va a estudiar a Yale. La noia, incapaç de suportar la pèrdua,es deprimeix i acaba ingressant en un psiquiàtric, després d’ un intent de suïcidi.

Bud no és feliç en l’ Universitat i no estudia. El seu pare segueix disposat a imposar-li la seva manera de viure però quan arriba el crack borsari del 29, s’arruïna i es llença pel balcó.

Passats dos anys i mig Deanie surt curada del psiquiàtric i amb una promesa de matrimoni d’un altre pacient curat, però quan arriba a Kansas, el primer que vol fer és veure a Bud.

Aquest, empobrida la seva família per la gran depressió, treballa d’ agricultor i s’ ha casat amb una cambrera que va conèixer en temps universitaris.

El destí ja ha jugat les seves cartes i res tornarà a ser com abans.

 

COMENTARI

     Kazan sempre ha estat proper a portar al cine dels grans drames, uns relats que reclamen a autors com Tennessee Williams (Un tranvia llamado deseo) o John Steinbeck (Al este del eden). Ara és basa en el guió de William Inge amb el que aquest guanya un oscar. Inge és autor d’ altres adaptacions  al cine com “Picnic” o “Bus stop”

En “Esplendor en la yerba” Kazan retrata una història d’ amor fracassada, plena de lirisme i poesia on es manifesta l’ Amèrica dels anys vint; el món d’ “El gran Gatsby”, els precedents de la gran depressió americana.

L’ autor lliga la història al fracàs del somni americà. Ace , el pare de Bud, vol que el fill faci tot allò que al patriarca li ve de gust. És un home incapaç d’ escoltar, que vol complir els seus desitjos no realitzats amb el fill però no te en compte la seva opinió. Ace és algú aferrat tan sols als negocis i als diners que acaba amb la seva vida quan se n’ adona de la buidor que l’ envolta.

Els pares de Deanie eduquen a la noia en el puritanisme; conservadors, benintencionats, també volen el millor par a la filla però són presoners de les convencions de l’ època.

Kazan retrata l’ emocionant història d’ amor d’ tot allò que es pogut ser i no va ser. Com Bov claudica, com els dos joves, aliens al somni del seu amor, s’ adapten a noves vides i a noves persones, com el context social és més poderós que el seu amor.

Kazan te un altre referent en “Romeu i Julieta” i ens convida a escoltar el gran poema de Woodsworth que dona sentit al film: “Encara que ja res pugui tornar-nos l’ hora de el esplendor en l’ herba, de la glòria entre les flors, no hem d’ afligir-nos perquè la bellesa continua en el record.

L’ esplendor en l’ herba és el temps de la joventut, un temps únic, un moment de vida que al poc ja tan sols és record. La fugacitat dels bons moments, tot allò que s’ ha perdut que ja no tornarà.

 

GREASE

 

 

Director: Randall Kleiser

Actors: John Travolta

              Olivia Newton John

              Stockard Channing

              Jeff Conaway

Any: 1978

Nacionalitat: USA

Gènere: Musical

 

ARGUMENT

Sandy (Olivia Newton John) ha conegut durant les vacances a Danny Zucko (John Travolta), els dos s’han agradat.

Quan comença el curs , abans de graduar-se en la Universitat, resulta que els dos coincideixen en la mateixa escola, la Rydell, sense saber-ho.

Danny és fatxenda, trinxeraire, simpàtic, desenfadat i presumeix en el seu grup d’ enamorar a totes; Sandy  coneix al grup de les Pink ladies, on destaca Rizzo (Stockard Channing), la noia que les lidera, desitjosa de viure la vida i l’ amor amb els nois que li agraden, especialment amb Kenickie (Jeff Conaway); en aquest ambient Sandy és una noia casta i puritana.

Quan Sandy i Danny es troben, el noi es distancia de Sandy per seguir el seu paper de dur i ella se sent desencisada.

Danny intenta acostar-se de nou a Sandy però les coses no resulten fàcils; primer quan el concurs de ball , en el qual Danny guanya el primer premi amb una altra parella i després quan Danny vol iniciar una via més carnal d’ acostament i la noia s’hi nega.

Passa el temps, Sandy entén que te que canviar d’ estratègia si vol conquistar el cor de Danny; en la festa de fi de curs, apareix vestida com una verdadera tigressa i el seu ball i els seus moviments sexys sedueixen definitivament al noi.

 

 

COMENTARI

Un any després de “La fiebre del sábado noche”, la industria d’ Hollywood reincideix amb John Travolta, la revelació d’ aquell film.

Aquest torna a repetir el seu paper de canalla i poca vergonya que s’ emporta les dones de carrer, i consolida les seves dots de ballarí.

Kleiser aconsegueix un producte fresc, divertit, lleuger, una icona del pop dels vuitanta, basada en un homenatge a la música i el ball dels cinquanta; treballa amb una coreografia ajustada i unes cançons trepidants, que es recorden al cap dels anys, escrites algunes per Barry Gibbs, el líder dels Bee Gees, en definitiva un espectacle ple de màgia i diversió.

A més la pel·lícula llança un missatge alliberador de cara al públic jove al que anava destinat, Sandy és una noia puritana però conquesta al seu xicot quan es converteix en una fera sensual i voluptuosa i supera el seu complex “Sandra Dee”, la gata moixa intèrpret de les comèdies dels seixanta.

No es pot ser sempre bona nena si vols caçar a aquell que estimes, és el missatge.

D’ altra banda i per compensar, la cap de la banda de les noies, Rizzo, alliberada i promiscua, decideix casar-se amb Kenickie després d’haver tingut un ensurt amb ell i creure que estava embarassada.

Són imatges poc feministes, on el que val és l’ aparença, el que sembles i no el que ets.

Aquesta aparença és important pels personatges que tan acuradament miren per la seva figura; Danny sempre pentinant-se l’ onda del cabell, els nois mirant-se al mirall abans del ball, el distanciament de Danny davant Sandy es dona, per tant, de no trencar la imatge que els amics tenen d’ ell i no semblar massa tou.

La pel·lícula és un homenatge al rock dels cinquanta, a les pistes de ball, a les grans orquestres, a les bandes i apareixen referències cinèfiles com la cursa de cotxes entre els dos nois, una clara relació amb “Rebeldes sin causa” o quan el competidor de Danny, treu un estilet que porta en les rodes del vehicle. Estem rememorant clarament la cursa de quadrigues de “Ben-Hur”. No falten cameos d’ estrelles del pop o del rock com Frankie Avalon en el paper d’ àngel de la guarda de Frenchie, una de les noies del grup, a qui aconsella que continuï estudiant en lloc d’ iniciar el treball en una perruqueria.

La pel·lícula introdueix també el cant a l’ amistat, després de la graduació, els nois pregunten si ara que els estudis els separaran, seguiran veient-se, la resposta és afirmativa, ells seran sempre fidels a aquesta relació de joventut.

HASTA QUE LLEGÓ SU HORA

 

Director: Sergio Leone

Actors: Henry Fonda

               Claudia Cardinale

               Jason Robards

              Charles Bronson

              Gabrielle Ferzetti

Any: 1968

Títol original: Once upon a time in the west

Nacionalitat: USA/Itàlia

Gènere: Western

 

ARGUMENT

Tres pistolers arriben a l’ estació de tren, esperen al seu cap, Frank, però qui arriba és un home que toca l’ harmònica (Charles Bronson) i que els mata.

Les terres dels McBain estan ubicades en Sweet Water, allà hi ha aigua en abundància i per allà passarà la futura estació de tren. Brett McBain viu sol amb els seus tres fills i vol construir una gran ciutat al voltant. S’ ha casat amb Jill (Claudia Cardinale) i espera que la dona arribi des de Nova Orleans.

Però qui arriba és Frank (Henry Fonda) amb la seva colla. Per encàrrec d’ un mafiós home de negocis, Marton (Gabrielle Ferzetti) mata a McBeidt i als seus tres fills.

Quan Jill compareix en Sweet Water es troba tan sols amb la companyia de Cheyenne (Jason Robards), un perseguit per la justícia. En realitat, Jill era una prostituta en Nova Orleans i ja coneixia a Frank amb qui se’n va al llit.

Jill decideix vendre les terres i Frank comprar-les però la sobtada aparició de l’ home de l’ harmònica trenca l’ operació. Els misteriós personatge ofereix 5000 dòlars i com a garantía ofrena a Cheyenne, a qui ha capturat.

Frank va en recerca de l’ home de l’ harmònica,no vol les terres, ni els diners, ni la dona, tan sols vol saber qui és i que busca.

Aviat ho sabrà. L’ home de l’ harmònica ha vingut a venjar-se. Fa anys, quan era quasi un nen,Frank va penjar al seu pare, l’ home va estar suspès sobre les espatlles del noi amb la soga al coll fins que  no va poder més, va caure i el pare va se enforcat.

Frank, l’ abandonà a la seva sort i li posà una harmònica en la boca. Ara els dos s’ enfronten en un duel singular. L’ home de l’ harmònica mata a Frank i li torna l’ instrument musical.

Ell ja ha fet la feina i se’n va, encara es troba amb Cheyenne, que s’ ha escapat dels seus carcellers però ha quedat malferit  en la batussa.

Jill es queda sola en les terres, el tren arriba i un nou món està a punt de sorgir.

 

 

COMENTARI

Leone inicia la seva saga sobre la història dels Estats Units que completaria amb “Erase una vez en Amèrica”.

Aquest és un western psicològic, un western d’ autor. El director composa una mirada sobre el naixement d’una nació. La lluita per les terres i l’ aigua, la construcció de les noves ciutats, l’ arribada de la gent que vol prosperar  i en front, el vell món, el món salvatge, sense regles on s’ imposa el més fort,l’ ambició i la venjança.

Aquest fresc social es referma sobre la planificació cinematogràfica dels grans espais però sobretot sobre els primers plans dels homes que encara esperen imposar la seva llei,rudes, malcarats, venjatius i sense escrúpols. Frank, un pistoler a sou, Cheyenne, un delinqüent perseguit, l’ home de l’ harmònica, un venjador, Jill, una ambiciosa.

La pel·lícula s’obra amb l’ arribada de tres pistolers a l’ estació. La càmera recórrer els seus rostres immutables, el del vell cap d’ estació espantat, el rostre de l’ home que ve a liquidar-los. La càmera s’ atura amb lentitud i morositat en els jocs de mirades, en els petits moviments d’ alerta i així s’ obté un retrat d’una gent, d’un món.

Igualment, és magistral la composició de l’ escena de l’ enfrontament entre Frank i l’ home de l’ harmònica. La càmera recórrer els rostres colrats i endurits dels dos rivals. Sobre el primer pla del nouvingut genera un zoom que ens acosta encara més al seu rostre impertorbable o enfoca un pla general  i un tràveling amb les muntanyes al fons recreant la imatge del venjador a l’ espera.

Western de silencis i mirades, tan magistral com atípic, que compta amb la banda sonora d’ Ennio Morricone, elaborada abans que el film.

La pel·lícula és un homenatge al cine de l’ Oest que  ja en 1968 era un gènere en decadència i assoleix els trets bàsics que l’ han fet immortal.

Uns bandits sense escrúpols, un home misteriós que arriba de lluny a complir una missió que tothom desconeix i que és una venjança, una dona a qui tothom vol protegir però que serà la beneficiaria final de tot el tripijoc i la certesa d’un món salvatge, on determinats homes ja no hi tenen espai i d’un món diferent que comença i que anuncia un nou ordre.