MADAME D

 

Director: Max Ophuls

Actors. Danielle Darrieux

               Charles Boyer

               Vittorio de Sica

Any: 1953

Nacionalitat: França

Gènere : Comèdia

 

ARGUMENT

Louise O, Madame De (Danielle Darrieux) ha contret deutes i es veu obligada a empenyorar unes valuoses arracades que li va regalar el seu marit, André (Charles Boyer), un general de l’ exercit.

Louise enganya a l’ espòs en la funció d’ òpera a la que assisteixen plegats i fa veure que les ha perdut o els hi han robat.

Com la notícia arriba als diaris, Monsieur Remy, el joier, decideix tractar amb el marit i revendre-li les arracades, l’ home te una amant, Lola, que s’ acomiada d’ ell i marxa cap a Constantinopla i André les hi regala.

Lola , una vegada arribada a destí, perd els seus diners en el joc i ven de nou els penjolls per obtenir efectiu.

Un diplomàtic, el baró Fabrizio Donati (Vittorio de Sica) les compra més tard i és anomenat ambaixador a Paris. Casualment coneix en l’ estació a Louise i s’ enamora d’ ella; per abraçar els seus favors li ofereix les joies que així retornen al seu origen.

Madame De fingeix davant el marit i li vol fer creure que les arracades estaven perdudes dins d’uns guants.

André no cau en el parany i li demana explicacions a Donati, les arracades tornen a la joieria de nou i Louise cau malalta de pena. L’ objecte de desig és rescabalat una altra vegada però al temps, Louise es veu obligada a regalar-lo a una cosina que, ha tingut un fill, la noia que no te diners ho empenyora de nou.

Louise, que no pot viure sense les joies, que simbolitzen el seu amor per Donati, les recupera. André, despitat pel menyspreu de Louise repta en duel a Donati, Louise corre al punt d’ encontre per evitar l’ enfrontament però just sent un tret sense resposta, André ha matat a Donati, Louise no pot suportar-ho i cau ferida de mort per l’ ensurt.

 

 

COMENTARI

Ophuls porta al cinema una poc coneguda novel.la de Louise de Vilmorin, la roda en el seu retorn a França després de l’ exili americà i és quan realitza les seves millors pel·lícules.

L’ estil elegant i contingut d’ Ophuls, serveix per aquesta comèdia d’ embolics que es converteix en drama.

El director austríac retrata la hipocresia de l’ alta societat, els salons de luxe, el matrimoni de conveniència i la doble moral de tots els protagonistes, Tot és lleuger, mundà i subtil, els personatges no expressen les seves emocions ni els seus  sentiments fins que Madame De cau enamorada i es veu presonera de la seva  mateixa trampa.

Madame De és una dona frívola, de cap calent, superficial, sotmesa al poder dels privilegis, els diners i un marit ric al que no estima però això canvia quan s’ enamora d’un altre home.

La convenció social i la voluntat d’ evitar escàndols impedeixen el triomf de l’ amor, quan Louise sols escolta els seus sentiments, es troba amb la societat falsa i banal de la que s’ ha aprofitat, que és la que l’ impedeix sortir-se’n endavant, el drama i la mort tanquen la tramoia.

La història transcorre en el Paris de principis del segle XX, al voltant d’una joia que va passant de mans en mans;  la protagonista la ven perquè no la valora ja  que és un regal del marit però després quan li arriba de part de l’ amant, no se’n vol desprendre doncs són el símbol del seu amor.

Tota la història està marcada per l’ atzar, les arracades passen d’ un a l’ altra per tornar a la seva propietària original, la casualitat és el nexe d’ unió entre el valuós objecte i el trio protagonista, marit , muller i amant, en una successió d’ apropiacions i pèrdues.

Ophuls ens ve a dir que l’ amor com les joies és un joc, alguna cosa que canvia d’ amo i que s’ intercanvia per diners.

Aquest amor impossible és vist a partir de girs de guió un tant recargolats que s’ allarguen en excés. El director mostra  aquest món d’ aparences i no explica mai el nom de la heroïna, Madame De…., així participa en els secrets de l’ alta societat, en les convencions i els silencis que legitimen tota l’ acció.

Ophuls mou els seus personatges en palaus aristocràtics i salons sumptuosos i els balls són retratats en llargs tràvelings on sobresurt el món opulent guiat pel simulacre i el canvi de parella.

EL HOMBRE MOSCA

 

 

Director: Fred Newmeyer-Sam Taylor

Actors: Harold Lloyd

               Mildred Davies

Any: 1923

Títol original: Safety last

Nacionalitat: USA

Gènere: Còmic

 

ARGUMENT

    Harold (Harold LLoyd) s’ acomiada de Mildred (Mildred Davies), la seva xicota, per trobar una vida millor  en la ciutat.

Harold s’ ocupa en uns grans magatzems  i no deixa de ser un venedor més davant la supervisió dels seus superiors, malgrat això, li explica a Mildred que ha prosperat i te un càrrec important.

Quan Harold menys s’ho espera Mildred apareix en la botiga i el noi simula que és el cap, aprofitant l’ absència de l’ amo.

El director de l’ empresa demana una idea pel progrés del negoci i ofereix mil dòlars a qui la proposi. A Harold se li ocorre escalar l’ edifici on s’ ubica la societat, com una manera de fer propaganda de l’ entitat. Se li accepta la idea però hi ha un problema, Harold no és escalador.

Harold apel·la  al seu amic Bill, que pot ascendir gratacels gràcies a la seva gran agilitat i ambdós prometen repartir-se la recompensa.

Arriba el dia de la prova i acorden que Harold pujarà fins el primer pis, allà s’ intercanviaran el vestuari i Bill continuarà l’ ascensió però Bill te comptes pendents amb la llei i és perseguit per tot l’ edifici per un guàrdia recalcitrant.

Harold comença a pujar però la col·laboració de l’ amic no arriba i s’ enfronta a tota mena d’ incidències que li dificulten l’ escalada. Finalment corona el punt més alt de l’ edifici, davant l’ admiració de la gent i l’ espera de Mildred, feliç i orgullosa del valor del seu noi.

 

Resultat d'imatges de EL HOMBRE MOSCA IMAGES

 

COMENTARI

Harold LLoyd va ser considerat, amb Chaplin i amb Keaton, el gran humorista del cine dels anys vint. Amb la col·laboració del seu amic Hal Roach com a productor realitza gran nombre de curts i s’especialitza en un personatge prototip de l’ home comú: l’ home de les ulleres.

“El hombre mosca” és el seu quart llarg, i l’ obra mestra de la seva carrera. Quan arriba el sonor Lloyd continua fent pel·lícules però amb èxit escàs. En 1938 deixa el cine i es dedica a viure la vida gràcies als múltiples ingressos que havia atresorat.

Avui l’ ascendència de LLoyd sobre el món cinematogràfic és més petita que l’ empremta deixada per Chaplin i Keaton.  Chaplin era el vagabund que s’ enfrontava a les autoritats i Keaton era un anàrquic que creava disbauxa per allà on passava, en canvi LLoyd va reproduir més l’ esperit del sistema; l’ home que busca l’ èxit i l’ ascens social i que és condescendent amb el món establert, per això els crítics el consideren més proper a l’ ordre social preexistent , més convencional i menys destructiu.

En “El hombre mosca” Lloyd llueix les seves aptituds atlètiques, l’ escalada al gratacels és la llarga escena  , el corpus  del film. Si bé Lloyd tenia una base de protecció, els escarafalls físics són reals, rodats en ocasions en un pla únic i mostren una perícia increïble en l’ actor.

Com tots els còmics de l’ època Lloyd insereix els seus gags en el slapstick, caigudes i cops  com base de l’ acció però no menysprea la sàtira i un apunt crític. Harold vol mostrar el seu talent davant la seva promesa en la seva ocupació, és un de tants però vol aparentar que és el cap i això porta a una sèrie d’ equivocs, tots divertits. Lloyd s’ insereix en un món de premisses socials unívoques i en els seu paper viu per complir el  deure, arribar a l’ hora a la feina, millorar en l’ escala social i ser eficient.

L’ escalada de l’ edifici es pot veure com un element simbòlic lligat a aquest aspecte, l’ ascensió és física però també moral, comporta força constància i entestament, mèrits que porten a l’ èxit.

L’ escalada està, com la vida, plena d’ inconvenients, tot trontolla, resta lligat per una corda i suspès en el vuit, un ratolí se li fica en el pantaló i el gran cop  i imatge icònica de la història del cine, resta penjat de les agulles del rellotge a centenars de metres del vuit.

A la fi aconsegueix el seu objectiu arribar al cim , convertir-se en un heroi i fer riure a l’ espectador.