MI VECINO TOTORO

 

 

 

Director: Hayao Miyazaki

Títol original: Tonari to Totoro

Nacionalitat. Japó

Gènere: Dibuixos

 

ARGUMENT

Una família japonesa se’n va a viure al camp, el pare , el senyor Kusakabe, s’ emporta a les seves dues filles, Satsuki, d’uns onze anys i Mei de quatre ; en tant la mare està en l’ hospital recuperant-se d’una malaltia.

Les nenes veuen en la casa unes boles fosques de pols que es mouen i creuen que la mansió està encantada, al poc passejant pel bosc s’internen per entre el fullatge d’un arbre i cauen a un sot on hi troben a un follet del bosc amb poders peculiars, es tracta de Totoro.

El geni te el poder d’ elevar-se a través del cel i disposa d’un gat en forma de vehicle que transporta a la gent allà on ho desitgin.

Un dia en la casa es rep un telegrama que alerta sobre la salut de la mare, Satsuki i Mei es dirigeixen a una casa veïna i avisen al pare per telèfon però després volen anar cap a l’ hospital. En el camí Mei es perd.

Satsuki demana la col·laboració del follet i aquest li  presta el seu gat viatger, que vola per tota la regió fins que atalaien a Mei sana i estalvia, seguidament les trasllada fins l’ hospital, allà les nenes comproven com la seva mare s’ha recuperat i està atesa pel pare.

 

 

 

COMENTARI

    Miyazaki és un dels grans autors d’ animació del Japó, artífex de la sèrie de televisió  “Heidi” que te un gran èxit en tot el món. En 1984 crea els estudis Ghibli i comença a desenvolupar pel·lícules d’ animació amb criteris personals on destaca un missatge pacifista i ecologista.

“Mi vecino Totoro” és la quarta pel·lícula de la seva creació i  és considerat un dels  millors films d’ animació de la història del cine. Es tracta de la crònica al voltant de dues nens que entren en contacte amb Totoro, un geni del bosc, en definitiva és la capacitat dels infants de desenvolupar un món propi ple màgia i fantasia, aliè al dels adults.

Totoro existeix en els somnis de Satsuki i Mei i és real perquè elles se’l creuen i el veuen, Totoro és part d’un univers al que sols els nens hi poden accedir.

Miyazaki realitza una obra plena de poesia i senzillesa, no hi ha antagonistes malvats, ni grans peripècies, ni personatges amb poders especials, tan sols la simplicitat d’unes nenes que volen anar a veure a la seva mare malalta i com acompleixen el seu desig.

En el relat hi contemplem la diferencia amb el cine americà de Disney o de Pixar. Miyazaki no necessita d’ efectes especials ni de canviar de pla continuadament, a l’ igual que en el cine amb personatges de carn i ossos, el món creatiu japonès imposa la pausa, la contenció i la facilitat expositiva en contra d’ assolir un relat on transitin grans esdeveniments.

Les nenes no van a la recerca de cap príncep blau ni necessiten de la presència masculina, viuen amb autonomia i llibertat. D’ altra banda Miyazaki sempre exposa un missatge ecològic en els seus relats. Totoro és un esperit del bosc, algú que viu tranquil en el fons d’un arbre, que ajuda a les nenes quan li demanen, per tornar després al seu món silenciós i bucòlic.

Tots els contes poden estar bastits de referències conegudes, aquí Totoro ens recorda a Mary Poppins, quan puja cap el cel agafat al seu paraigua, també l’ entrada de Satsuki en el fons de l’ arbre podria correspondre’s a l’ entrada d’ Alicia en el mirall per descobrir un univers fantàstic i imaginatiu.

Miyazaki no abjura dels simbolismes, les nenes es desperten de nit i veuen com Totoro està construint un gran arbre gegant al voltant de la casa, al matí l’ arbre ja no hi és, el somni s’ha esvaït però resten les arrels que faran possible en un futur el creixement de la natura. Són també les arrels d’una vida, la de les nenes, que s’ engrandirà a partir dels ensenyaments de la natura i de la solidaritat i bondat del geni que les ha iniciat en aquest aprenentatge. Miyazaki rodeja a les protagonistes de llavors, panotxes, nous i altres fruits del camp, és la cosmovisió del ser humà amb el medi ambient, una interrelació vital i necessària.

SILVIO (Y LOS OTROS)

 

 

Director: Paolo Sorrentino

Actors: Toni Servillo

               Elena Sofia Ricci

               Kasia Smutniak

                Ricardo Scarmaccio

Any: 2019

Títol original. Loro

Nacionalitat: Itàlia

Gènere: Biopic

Sub gènere: Cine social i polític

 

ARGUMENT

Sergio Morra (Ricardo Scarmaccio) és un home de negocis i també un trepa que no dubte en subornar aquells que vol convèncer per què li facilitin les coses. La seva obsessió és conèixer a l expresident del govern Silvio Berlusconi (Toni Servillo), potser l’ home  més influent i poderós d’ Itàlia, i que l’ ajudi a prosperar.

Així realitza una festa amb vint-i-vuit dones joves i guapes en una mansió en front de la casa del polític per cridar la seva atenció. Morra porta a les noies a una gran celebració en la mansió del pròcer però no escull el moment oportú per donar a conèixer els seus desitjos i interessos.

Berlusconi està casat amb Verónica Lario (Elena Sofia Ricci), amb qui viu una relació rutinària,està sempre rodejat de “Velinas”, hostesses o noies que volen accedir a una fama ràpida, i intenta arribar de nou a ser el Cap de l’ Estat. Després de les eleccions li falten sis senadors per obtenir la majoria que li doni el govern, per tant el millor és subornar als rivals amb promeses i portar-los al seu costat, així aconsegueix ser de nou Cap del Govern.

El terratrèmol de L’ Aquila porta el desastre a la població, Berlusconi la visita i promet que en breu s’ aixecarà una nova ciutat i cases per tothom.

Entre festa i festa Verónica , la seva dona, mostra intenció d’obtenir el divorci.

El relat acaba amb la imatge dels damnificats pel terratrèmol, resignats i abandonats, a l’ espera de la reconstrucció de L’ Aquila.

 

 

COMENTARI

    Sorrentino va parlar en “Il Divo” del cap de la Democràcia Cristiana, Giulio Andreotti i ara realitza un especial biopic de Silvio Berlusconi però sempre és fidel a la seva pròpia personalitat, excessiu, barroc i exuberant, amb una composició dels personatges efectuada a partir de la parodia però que en realitat ajuda i serveix per desxifrar-los.

“Silvio”és una comèdia bufa que vol desentranyar qui és Berlusconi i si no ho aconsegueix s’hi aproxima. Estem davant algú que ha confós la persona amb el personatge en tant la disfressa s’ha menjat a la identitat verdadera. Berlusconi ven una imatge pública efervescent i calidoscòpica i arribem a la conclusió que sols estima dues coses: el poder i a si mateix.

El dibuix del polític sembla de vegades amable però en realitat és demolidor. Berlusconi apareix com algú intel·ligent , intuïtiu i seductor però darrere s’hi amaga algú pagat de si mateix, farsant, trampós i sense principis morals, tota la seva vida discorre com una comèdia on el mateix protagonista no se’n adona de la màscara que porta.

El pròcer és algú incapaç d’ estar en solitud, un cínic que arriba a creure’s el seu propi discurs, que és tan amat com temut i Sorrentino ens planteja un magnífic retrat polític i psicològic, que va més enllà del home de govern per parlar de la política i la societat italiana: concursos banals, entreteniment eixelebrat i com a contrapès un poble abandonat i melancòlic , la gent de L’ Aquila que sens mostra en la crua última escena.

Sorrentino planteja un film fragmentari en el que passem de les festes amb les velinas  a converses que defineixen el personatge. És significativa la xerrada amb el senador al que vol subornar per tornar al poder o quan truca a l’ atzar a una dona i aconsegueix vendre-li un pis amb les seves dots de persuasió. Berlusconi es veu a si mateix com un venedor, pot despatxar un pis o un programa de govern, conquesta, sedueix i convenç i la gent compra el seu producte.

Un altre gran moment és quan es troba en l’ habitació amb una noia de vint anys i aquesta el posa front al seu mirall, quan li diu que el seu alè li recorda al seu avi i que li sembla ridícul que un home de setanta anys vulgui enamorar a una noia de vint.

La conversa amb l’ esposa és força significativa i és l’ únic moment en el que els retrets d’ ella el fan sortir una mica de polleguera, quan la dona l’ha titllat de presumptuós, trampós i mentider, ell li pregunta: ja que tot són defectes perquè has viscut tants anys al meu seu costat?, la resposta de la dona és:  estava enamorada ; això no evitarà la separació.

La xerrada amb Mike Buongiorno és també il·lustrativa, el presentador dels programes d’ entreteniment de Berlusconi ha estat acomiadat, el polític el menysprea, entén que el periodista és un home vell perquè ja sols mira cap el passat en tant ell està carregat de projectes de futur, d’ energia.

Sorrentino utilitza simbologies que descobreixen els enganys i les falsedats. L’ ovella que s’ introdueix en una habitació on la televisió vomita la programació vulgar de les cadenes del polític/empresari, l’ animal, alter ego d’un poble italià coaptat per la imatge vàcua, mor en l’ intent. Berlusconi , mentre el terratrèmol deixa al carrer a tota una regió, crema  un volcà e joguet i el  posa en erupció, és un moment i tot s’apaga i s’ acaba, com la seva política, com la vida de la gent. Les velinas es mostren rodant en els cavallets que guarda Berlusconi en la seva mansió, unes voltes que mai s’ acaben i no porten enlloc, i com li diu Stella, la noia que el rebutja: i desprès què?.

Toni Servillo és l’ actor bandera de Sorrentino, el que l’ acompanyat en tot el seu cine, és bàsic per entendre la sàtira. Servillo fa teatre , el mateix que fa el seu personatge real al que interpreta, la màscara cau i no hi ha res darrera.

LES MILLORS PEL.LICULES 2018-ESPANYA

1) QUIÉN E CANTARÀ-CARLES VERMUT

 

2) CAMPEONES-JAVIER FESSER

 

 

3) TODOS LO SABEN-ASGHAR FARHADI

 

4) EL ÁRBOL DE LASANGRE-JULIO MEDEM

 

5) SIN RODEOS-SANTIAGO SEGURA

 

6) LAS DISTANCIAS-ELENA TRAPE

 

7) PETITET-CARLES BOSCH

 

8) EL FOTOGRAFO DE MATTHAUSEN-MAR TARGARONA

 

9) EL REINO-RODRIGO SOROGOEN

 

10) EUGENIO-JORDI ROVIRA-XAVIER BAIG

 

LES MILLORS PEL.LICULES DEL 2018

 

  1. LA FORMA DEL AGUA-GUILLERMO DEL TORO

 

 

2) EL HILO INVISIBLE-PAUL THOMAS ANDERSON

 

3) TRES ANUNCIOS EN LAS AFUERAS-MARTIN MC DOUGH

 

4) ROMA-ALFONSO CUARÓN

 

5) ISLA DE PERRROS-WES ANDERSON

 

6) LUCKY- JOHN CARROL LYNCH

 

7) LAS ESTRELLAS DE CINE NO MUEREN EN LIVERPOOL-PAUL MC GUIGAN

 

8) THE FLORIDA PROJECT-SEAN BAKER

 

9) LOS ARCHIVOS DEL PENTAGONO- STEVEN SPIELBERG

 

10) THE MOLLY’S BLOOM-AARON SORKIN

 

11) BOHEMIAN RAPSODY-BRYAN SINGER

 

12) COLD WAR – PAVEL PAWLIKOWSK

 

 

13) YO TONYA-CRAIG GILLESPIE

 

14) UN ASUNTO DE FAMILIA-HIROKAZU KOREEDA

 

 

15) EL INSTANTE MAS OSCURO-JOE WRIGHT

 

 

16) LADY BIRD-GRETA GERWING

 

17) JURASSSIC WORLD-JUAN ANTONIO BAYONA

 

18) EL INSULTO

 

19) MISIÓN IMPOSIBLE (FALLOUT)

 

20) HA NACIDO UNA ESTRELLA-BRADLEY COOPER

 

20)