GREEN BOOK

 

Director: Peter Farrelly

Actors: Viggo Mortensen

               Mashershala Ali

               Linda Cardellini

Any: 2019

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

Sub gènere: Racisme

Sub gènere: Road movie

 

ARGUMENT

Tony Vallelonga (Viggo Mortensen), conegut com a Tony Lip, és un americà de procedència italo/americana, antic porter de discoteca que és contractat com a xofer per Don Shirley (Mashershala Ali). Shirley és un pianista de color i d’ increïble talent que inicia una gira pels estats del sud d’ Estats Units, a començament dels anys seixanta del segle XX.

Lip és un home d’ extracció popular i poc refinat, Shirley en canvi és educat, cortès i primmirat. Tony porta al vehicle el llibre verd on s’ enuncien els hostals, pubs o restaurants on  admeten  persones negres

El conductor te enyorança de casa seva i li escriu cartes a la seva dona, Dolores (Linda Cardellini), Shirley l’ ajuda a confegir les paraules adequades que puguin satisfer  la dona.

En el recorregut se succeeixen els esdeveniments, Tony ha de rescatar dels calabossos a Shirley, a qui la policia ha pescat en una relació homosexual i ha estat detingut, posteriorment, són amenaçats per la policia i Lip agredeix  un guàrdia. Empresonats, Shirley ha defer servir els seus contactes per sortir de la garjola.

L’ últim concert de la gira te lloc en Birmingham a Alabama, en un club on els negres no hi poden entrar, Shirley no és una excepció i l’ inviten a sopar en la seva habitació. El pianista decideix cancel·lar l’ actuació i marxar.

És la nit de Nadal i els dos homes decideixen tornar a  Nova York. Tony arriba a casa seva on l’ espera tota la família en una gran festa, en canvi Shirley viu en un apartament gran i ple de confort però no te ningú amb qui compartir la festa. Seguint els desitjos de Tony, Shirley fa un cop de cap i es presenta a casa del seu conductor, on és acollit amb alegria i goig.

 

 

COMENTARI

Peter Farrelly i el seu germà Bob han escrit des de 1994 un munt de comèdies, gamberres i gens sofisticades, suposadament al cap dels anys Farrelly vol no sols guanyar diners sinó també ser tingut en compte en el panteó dels bons directors de cine.

“Green book” és una comèdia , o és un drama?, amb tots els elements per aconseguir un èxit rotund. Cine comercial, sense que aquesta paraula  inclogui aspectes negatius, racisme, crítica social, amistat, bons sentiments i un xic d’humor, es barregen per assolir una pel·lícula que s’ha de fruir sense prejudicis.

Cal dir que Farrelly ens fa trampes i ens col·loca davant enunciats que el cine ha desenvolupat innombrables vegades, magrat tot el relat continua funcionant i seduint a l’ espectador.

Estem davant una buddy movie, és a dir una narració on els dos protagonistes són antitètics, Tony és dur, rude, bregat, poc culte i no l’ importa, groller i de vegades violent; Shirley és sensible, educat, cultivat i polit. Són dos homes molt diferents, condemnats en un principi a no entendre’s, el temps i la relació fan que els dos forgin una nou lligam, ple de camaraderia i amistat, es comprenguin i, acabin valorant tot allò que te l’ un i que li manca a l’ altre.

La història succeeix través d’un viatge pel sud profund dels Estats Units, estem davant una road movie i com en totes les pel·lícules d’ aquest sub gènere, el trajecte és tan físic com moral i emocional. Els dos homes viuran innombrables situacions que els obligaran a solidaritzar-se entre si, la seva escala de valors cambiarà, i hauran d’ afrontar plegats moments conflictius i neguitosos que els ajudaran a posar-se en la pell de l’ altre.

L’ escenari en el que es recolza el relat és el context racista del Sud dels Estats Units en els anys seixanta. Shirley precisament vol tocar en aquesta zona, allà on sap que pot ser més rebutjar i on els prejudicis contra els de la seva raça són més evidents. Shirley és algú especial, discriminat pels blancs i rebutjat pels negres, que no el veuen com un dels seus. És un home talentós i famós, amb diners i cultura però que viu en solitud, en canvi, el pallús que l’ acompanya,és un home feliç, rodejat d’ amics, familiars i una dona que l’ estima.

Un altre aspecte a tenir en compte  és com la història es converteix en una crònica de la dignitat. Allò que s’ inicia com una feina lligada a un salari es converteix en un cant a la decència i l’ orgull. Tony colpeja el policia arbitrari i corrupte, Shirley es nega a tocar en un local on el discriminen.

El que li dona força a la pel·lícula és el canvi de rols. Tony, el blanc, és el personatge tosc i matusser,mentre que Shirley , el negre, és instruït i amable, tot fora de la convenció social.

Farrelly uneix un retrat de l’ Amèrica profunda dels anys seixanta, una crítica social al racisme i una història d’ amistat. La bona factura i l’ excel·lent posada en escena donen com a resultat un producte que agradarà absolutament a tothom.

Evidentment, es tracta d’una obra predictible, en la que brillen els topics i amb un final amb excés de sucre. Capra ho és explicat amb la mateixa estimació. Blanc i negre, gai i heterosexual, pobre i ric, tarambana i ordenat es conjuguen en una nit de Nadal amb abraçada inclosa, com a símbol de la fraternitat universal.

Green book guanya l’ oscar a la millor pel·lícula de l’ any 2018.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.