DOS EN LA CARRETERA

 

 

Director: Stanley Donen

Actors: Audrey Hepburn

              Albert Finney

               Eleanor Bron

               Jacqueline Bisset

Any: 1967

Títol original: Two for the road

Nacionalitat: USA

Gènere: Comèdia

Subgènere: Relacions de parella

 

ARGUMENT

Mark (Albert Finney) i Joanna (Audrey Hepburn) són un matrimoni que sembla avorrit I proper a la separació. En diversos flash backs contemplem diferents etapes de la seva relació.

Veurem la trobada casual que els porta a compartir vacances, il·lusió i passió. En tant Mark reivindica la llibertat, el no tenir lligams , abjurar d’ unir-se matrimonialment i no tenir fills, Joanna promet que l’ estimarà sempre.

L’ amor és el que els porta a compartir un temps de lleure amb una parella amiga i la seva insuportable filla.

El pas del temps porta a Joanna a conèixer a David, un home que li agrada, les infidelitats mútues i el desig d’ aventura conformen la relació. Després ve la primera filla i per fi la decadència i la degradació de l’ amor.

Les escenes es barregen, petites parts que acaben formant un tot, un mosaic, sobre les relacions afectives.

A la fi tot acaba amb una reconciliació que és un toc a l’ esperança.

 

COMENTARI

Stanley Donen és un dels grans del musical, en els finals dels cinquanta i inicis dels seixanta realitza unes quantes col·laboracions amb Audrey Hepburn, “Una cara con àngel”(1957), “Charada” (1963” i aquesta que ens ocupa. Magnífic director d’ actors li sap extreure a l’ Hepburn tots els matisos que la signifiquen com una actriu encantadora.

La pel·lícula és bàsicament una dissecció de la relació de parella. Brillant i tendra. també càustica, divertida i intel·ligent, a vegades dolça, sempre demolidora.

Entre viatges, automòbils i carreteres, Mark i Joanna ens expliquen la seva relació. Com el pas del temps altera la percepció de l’ altre, com els somnis i les apostes de joventut es transformen en rutines i desencís.

Com allò que semblava indestructible acaba diluint-se en el no res. La travessia que comporta el procés de viure i estimar i els costos que arrossega.

Darrera la comèdia i el somriure queda la nostàlgia i un sabor agredolç, per un temps que va ser i ja no tornarà.

Donen utilitza tant la comèdia, la parodia i fins i tot un punt de drama. El primer amor és apassionat, els dos pensen que el matrimoni és allò que passa quan la dona li diu a l’ home: “Treu-te el pijama… per portar-lo a la bugaderia. O que el matrimoni és una taula amb dues persones que no saben que dir-se

Però s’ acaben casant i cauen en tots els vicis i els paranys de la institució, els amics pesats, la filla , la infidelitat, l’ enterrament de l’ amor i el desig, el tedi i la rutina.

Al final Donen redimeix i perdona als seus protagonistes i organitza un happy end, no sempre creïble, Mark i Joanna s’ estimen encara i continuen la relació.

Poques pel·lícules ens han sabut parlar amb tant sentit de l’ humor i al mateix temps amb tanta serietat de la parella , del matrimoni, de la trobada de dues persones que durant molt de temps, potser tota la vida, han de viure plegats, estimar-se, odiar.-se, aguantar-se i decidir si això és el millor que mai els hi ha passat o tot és un fracàs.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.