STAR TREK

 

 

Director: Robert Wise

Actors: William Shatner

               Leonard Nimoy

               Persis Khambatta

               Stephen Collins

Any: 1979

Nacionalitat: USA

Gènere: Ciència ficció

 

ARGUMENT

En un futur llunya la terra es veu amenaçada per un ens que s’ aproxima a ella i sembla poder destruir-la. La nau Enterprise surt a l’ espai per evitar el xoc.

Al cap s’hi troba el comandant James Kirk (William Shatner), el comandant Decker (Stephen Collins) i la tinent Ilia (Persis Khambatta), al poc temps s’ incorpora el comandant Spock (Leonard Nimoy) de Vulcà.

La força desconeguda es manifesta com una font d’ energia que  entra en la nau i s’ apodera de tota la informació dels ordinadors. Més tard capta a Ilia, la fa desaparèixer i la retorna en forma de sonda o robot que segueix les instruccions d’ una entitat, V’ger.

Spock surt de la nau i entra dins la dimensió on es troba V’ger i comprova que es tracta d’un món de màquines. V’ger vol obtenir el màxim de informació i a través del robot explica que vol saber qui és el seu creador.

Els astronautes arriben fins a Vgr i comproven que es tracta de l’ antiga aeronau Voyager, dissenyada fa tres-cents  anys per l’ home amb tal d’ obtenir informació sobre l’ univers.

Voyager subsumida en el món de les màquines te autonomia pròpia i ara sap que el seu creador és el ser humà.

Derek es fusiona amb la màquina amb la intenció de que de la unió surti una nova raça amb el coneixement del mecanisme tecnològic i els sentiments humans a parts iguals.

 

 

COMENTARI

Star trek és una sèrie de televisió que es programa per primera vegada en 1966. El seu èxit fa que la industria del cine aposti per portar-la a la gran pantalla en 1979. Posteriorment esdevé relat de culte i se succeeixen nombroses seqüeles.

La pel·lícula te marcades influències dels grans film de ciència ficció de l’ època. En quan a l’ espectacularitat de les imatges i els efectes especials s’ acosta a “La guerra de las galàxies” que s’ estrenà dos anys abans. L’ univers i l’ avanç per ell de l’ Enterprise donen de si formes i colors que de vegades s’ assemblen a les pintures dels surrealistes.

Una altra influència és la de “2001, una odisea en el espacio”(1968) de Stanley Kubrick, fonamentalment perquè també es tracta d’una ciència ficció filosòfica on es tracten alguns temes ja freqüentats en el film de Kubrick. Un d’ells és l’ autonomia de les màquines, V’ger és en realitat una aeronau construïda pels humans per obtenir informació, ara ha cobrat vida pròpia i es presenta com un  perill per la terra però el que vol es seguir complint la funció per la qual ha estat construïda i obtenir dades sense parar.

D’ altra banda hi trobem també el tema del creador, la màquina busca el seu Déu però aquest no existeix, l’ únic Déu en l’univers és el ser humà, aquell que l’ha creat.

Altres semblances es donen al voltant de films posteriors com “Blade runner (1982), en concret en el tema del robot, en el film de Ridley Scott  és el replicant, és a dir algú creat a partir d’ intel·ligència artificial però que posseeix sentiments, és el cas d’ Ilia, reconvertida en V’ger.

Una altra associació esdevindria de films com “Naves misteriosas”(1972) o “Alien (1979). Aquí com allà ens trobem en una nau amb únic espai de convivència, plena de passadissos laberíntics on la coexistència es fa difícil i es produeix des d’una lluita d’ egos fins l’ amor.

Douglas Trunbull el director de “Naves misteriosas”és l’ especialista en efectes especials, un cineasta ja colrat en aquest tema que també hi va col·laborar en “2001” i un dels grans del cine d’ Hollywood en aquesta matèria.

La pel·lícula compta amb l’ assessorament tècnic de Isaac Asimov i tracta sobre temes ja assolits per l’ escriptor i científic americà. El relat descriu un món de màquines on els sentiments no hi troben lloc. La fusió final entre home màquina produirà , potser, un nou esser eficaç i tecnològic però també amb sentiments.

El voyager, tal com diu un comandant, és com un nen, busca informació, aprèn i desenvolupa criteris sobre si els nouvinguts són o no perillosos per a la seva existència. La icona d’ entrada a l’ univers de V’ger és un hexàgon però la seva porta d’ ingrés es pot assimilar a una vagina, un llindar a l’ úter matern on hi neixen totes les coses.

La banda sonora de Jerry Goldsmith és talment un concert i ens aclapara amb la seva sonoritat.

ROMEO Y JULIETA

 

 

Director: Franco Zeffirelli

Actors: Leonard Whiting

              Olivia Hussey

              Michael York

               John Mc Enery

Any: 1968

Nacionalitat: Itàlia

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

En Verona, en l’ edat mitjana, els Montesco I els Capuleto mantenen  des de temps enemistats I picabaralles.

Teobaldo (Michael York) és el cap dels Capuleto i Benvoglio dels Montesco. La baralla entre clans en la ciutat es fa costum quotidiana i sols la presencia del príncep pot interrompre els aldarulls.

Romeo (Leonard Whiting) és el fill únic de la família Montesco I Julieta (Olivia Hussey) és una noia, que pertany als Capuleto, d’ encara no catorze anys, ja requerida amorosament pel compte Paris.

Els Capuleto organitzen una nit una gran festa, varis nois del clan Montesco hi assisteixen emmascarats, dirigits per Mercuccio (John Mc Enery) i amb la presència de Romeo

Allà Romeo coneix a Julieta i només veure-la s’ enamora d’ ella. Els joves es troben i cau el primer petó però més tard s’ assabenten que cada un pertany a un clan enemic.

Romeo, al dia següent, salta la tapia de la casa del Capuleto i acut al balcó on es troba Julieta. Els dos joves, confirmen el seu amor i decideixen que l’ endemà es casaran en secret.

La dida de Julieta fa de mitjancera en la relació dels enamorats i amb la col·laboració de Fra Lorenzo, els dos joves s’uneixen en matrimoni.

Quan Romeo torna a Verona, es troba amb els Capuleto. Teobaldo l’ humilia, davant el descontent i la fúria de Mercuccio. Els dos homes es repten i es baten en duel. Romeo s’ interposa i Teobaldo fereix de mort a Mercuccio.

Romeo, desesperat per la mort de l’ amic, persegueix a Teobaldo, lluita amb ell i ple de d’ ira, el mata. Romeo fuig, en tant l’ odi entre Capuletos i Montescos creix i s’ expandeix. Els dos clans passegen per la ciutat els respectius morts i demanen al prìncep justícia i venjança.

Aquest jutja i imposa la pena de desterrament a Romeo.

Els esposos passen la nit plegats i consumen el seu matrimoni, després Romeo parteix cap el seu exili en Mantua.

Els pares de Julieta, desconeixedors del casament, acorden la boda prevista de la noia amb Paris. Julieta es nega a aquests desitjos i el pare amenaça amb rebutjar-la per sempre.

Julieta acut a la companyia de Fra Lorenzo desfeta en plors, i aquest cerca una solució. Li dona a la noia una poció que li farà mantenir l’ aparença de la mort durant unes hores. Després despertarà com si tot és estat un somni.

Fra Lorenzo avisarà a Romeo i els dos amants marxaran cap a Mantua.

Julieta es pren el beuratge i entra en una dolça somnolència, similar  a la mort en tant, el capella envia un emissari a la recerca de Romeo, però un criat del noi, Baltasar, que ha vist l’ enterrament s’ avança i li comunica a aquest que la seva estimada ha mort.

Romeo, exasperat, marxa cap a Verona de nou i troba a Julieta, suposadament morta en el panteó familiar, incapaç de suportar el dolor, beu un verí i mor. Julieta desperta i contempla, traspassat, al seu estimat. Es clava una daga i mor al seu costat.

Els dos amants són enterrats plegats i potser seran exemple per la reconciliació de Montescos i Capuletos.

 

 

COMENTARI

     Zeffirelli que venia del món de l’ escena, aconsegueix propulsar-se a la fama  amb “La mujer indomable”, versió de l’ obra de Shakespeare en 1967. “Romeo y Julieta” el reafirma, així com més tard “Hermano sol, hermana luna (1973). A partir d’ aquí inicia una carrera inestable i erràtica en la que desaprofita el seu talent.

L’ obra clàssica de Shakespeare, que beu  en més antigues fonts literàries,probablement el relat de Piramo i Tisbe de la Grècia clàssica, dona lloc a la versió cinematogràfica de Zeffirelli, segurament la millor adaptació per la pantalla del drama, que mai s’ ha rodat.

La tragèdia parla de la estimació portada fins al punt més extrem, fins a la mort. Els dos amants gaudeixen del primer amor, de la primera passió i l’ obra ho retrata amb un lirisme desbordant.

Romeo i Julieta s’ estimen i la seva estimació perdura per sobre l’ enemistat de les famílies, les lluites de clan, els odis i les disputes. Estem davant el clàssic tema de l’ amor impossible.

La querella entre els grups comporta un càstig desmesurat: La mort dels nois. Shakespeare juga amb l’ atzar i la fatalitat com elements que mouen el destí i configuren la vida i la mort de les persones.

Zeffirelli presenta a una ingènua Julieta i a un impetuós Romeo. Recrea l’ època, el vestuari i el llenguatge shakespearià per donar pas a la bellesa estètica i la poesia que desprèn el relat. Tot a partir de la banda sonora de Nino Rota.

Per altre part Shakespeare ens  fa saber sobre la intolerància del seu temps, dues famílies s’ odien, no sabem perquè però estan disposades a barallar-se verbal i físicament sense aturador. Els pares dels enamorats són part d’ aquesta intransigència en una societat patriarcal. Els Capuleto volen casar a la seva filla amb el pretendent preferit, Paris, quan la noia el rebutja,  amenacen amb repudiar-la. El que importa és l’ autoritat paterna i no la felicitat de la noia.

Romeo y Julieta són uns transgressors doncs per amor s’ oposen a la voluntat de la família, desobeeixen i es juguen exili i patrimoni pel seu desig que, el destí torna en mort.

Recordem un dels versos de l’ obra on es constata aquesta voluntat de posar l’ amor per sobre de tot. Julieta: “Oh Romeo, Romeo. Nega al teu pare i el teu nom refusa, o si no ho vols jura’m el teu amor i deixaré de ser una Capulet”.