MATRIMONIO A LA ITALIANA

 

Director: Vittorio de Sica

Actors: Sofia Loren

              Marcello Mastroianni

              Aldo Puglisi

              Marilu Tolo

Any: 1964

Títol original: Matrimonio all’ italiana

Nacionalitat: Itàlia

Gènere: Comèdia

 

ARGUMENT

Filumena Marturano (Sofia Loren) és una prostituta que treballa en un bordell en Nàpols durant la segona guerra mundial, mentre bombardegen la casa, Domenico Soriano (Marcello Mastroianni), un client, la salva i l’ allunya del perill.

Domenico i Filumena s’ enamoren ,el primer és un home de negocis , te una fortuna abundant i li posa un pis a la dona, malgrat que ella durant una temporada continua exercint la seva professió.

Amb el pas del temps, la porta a casa seva on li presenta a la  mare, tot i que aquesta mor aviat.

Domenico va i ve en viatges de negocis, te diverses amants i Filumena sempre ocupa un paper subaltern en la seva vida.

Farta del tracte discriminatori i groller a que es sotmesa, Filumena es fa passar per moribunda davant Domenico, aquest penedit dels seus errors, accepta un casori amb l’ agonitzant però tot resulta ser una trampa, la dona revifa i ara ja és la senyora Soriano.

Domenico litiga amb advocats perquè anul·lin el matrimoni, aquests ho fan i Filumena abandona la casa però te encara un as en la manega; la dona te tres fills il·legítims de diversos pares, que ha mantingut gràcies als diners que li ha proporcionat Domenico però un d’ ells, diu, és fill de l’ amant.

Els nois, Umberto, Michele i Riccardo, són ja adolescents, treballen els dos primers i estudia l’ últim; Domenico vol saber quin d’ ells és el seu fill però tot allò que esbrina queden en no res.

Finalment, la parella entén que amb ningú estaran millor que l’ un amb l’ altre i decideixen un nou casori, ara de bon grat. Domenico ja és el pare dels tres nois però encara li resta el dubte de si ha estat enganyat de nou per assumir la paternitat.

 

 

COMENTARI

    Vittorio De Sica és un dels grans mestres del neorealisme italià, l’ autor de”ladrón de bicicletas” evoluciona en els anys seixanta cap un cine de vegades costumista, en el que combina humor i amor però sense perdre qualitat.

Filumena Marturano és una popular obra, centenars de vegades representada teatralment, escrita per Eduardo de Filippo en 1946.

En casi totes les obres de De Filippo hi trobem l’ ambient popular de Nàpols i els enrenous familiars; De Sica porta al cine  aquest text que no és aliè a aquests referents.

El costumisme hi és present en el film que, emparenta d’ alguna manera amb el neorealisme, els parents que acudeixen a l’ enterrament de la mamma, les prostitutes en el bordell en la seva salsa, els criats fidels que guarden els secrets familiars, el món rural que amaga i cuida al fill de Filumena, són instantànies populars, vives, d’un món extravertit, on es discuteix, es parla a crits, s’ estima i s’ odia.

Els vincles familiars resten aquí representats per la relació al cap dels anys de Filumena i Domenico i l’ aparició posterior dels fills.

Domenico és masclista, doner, tracta  a Filumena com a una criada, l’ amaga dels convidats en l’ enterrament de la mare, la porta a l’ habitació dels servents, és un bon clau ocasional i li agrada.

Filumena surt de la prostitució gràcies a Domenico, manté als seus fills també gràcies a l’ estipendi de l’ home , viu una vida digna i habita una casa important, enganya a Domenico fent-se la moribunda per casar-se amb ell i el torna a ensarronar de nou, fent-li assumir una paternitat que és dubtosa, per realitzar un nou casori.

Els dos protagonistes s’ estimen i s’ odien, s’ utilitzen i s’ aprofiten l’ un de l’ altre, la vida és una mascarada on l’ amor es barreja amb tripijocs i mentides.

La pel·lícula no seria la mateixa sense Sofia i Marcello, ells són i representen el caràcter napolità, canviants, gesticulants, cridaners, lligats a codis ancestrals, però a la fi incapaços de viure l’ un sense l’ altre.

 

LOS LUNES AL SOL

 

Director: Fernando León de Aranoa

Actors: Javier Bardem

              Luis Tosar

              Jose Angel Egido

              Nieve de Medina

              Celso Bugallo

              Enrique Villen

              Aida Folch

              Joaquin Climent

Any: 2002

Nacionalitat: Espanya

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

    Santa (Javier Bardem), Jose (Luis Tosar) i Lino (Jose Angel Egido) han treballat en la naval de Vigo i la reconversió els ha portat a l’ atur.

Lino es passa el temps anant a entrevistes de treball on sempre és escollit algú més jove i preparat. Santa ha d’ anar al jutjat doncs quan les mobilitzacions va trencar un fanal i l’ ajuntament li demana vuit mil pessetes pels desperfectes, Santa es veu obligat a pagar però com a compensació personal torna a trencar el fanal. Jose te una relació rutinària  amb Ana (Nieve de Medina), la seva dona, que és qui treballa i porta els diners a casa, però quan aquesta sembla que te un  lligam amb un altre, fa tots els possibles per que tot torni a la llar.

Els tres amics passen els matins en la taberna de Rico (Joaquín Climent), un altre acomiadat que amb la indemnització va muntar un bar, allà parlen d’ allò diví i d’ allò humà, Santa es mira amb bons ulls a Nata (Aida Folch), la filla de Rico que te quinze anys. També hi apareix Amador (Celso Bugallo), un home més gran, alcoholitzat i amargat que acaba suïcidant-se. No hi pot faltar Reina (Enrique Villen), que treballa com a “segurata”  i que els hi retreu que no fan els suficients esforços per trobar feina.

Després d’ anar a l’ enterrament d’ Amador, els tres amics segresten el vaixell que transporta turistes per la badia i donen un tomb per l’ alta mar.

 

 

COMENTARI

López de Aranoa ja havia mostrat el seu talent en “Familia”(1996) i “Barrio” (1998), ara dona un pas endavant en aquesta comèdia agre dolça, tan divertida com amarga i lúcida.

Arana relata el dia a dia de tres aturats, damnificats de la reconversió industrial, en un to quotidià i costumista, on l’ anècdota s’ eleva a principi. El director parla, tot i el to de vegades desenfadat, de la realitat social de la qual el cine espanyol se’n vol evadir amb tanta freqüència.

Santa, Jose i Lino són tres supervivents i el film capta la seva pròpia psicologia. Santa s’ho treu tot del damunt , és un “jeta” i un cínic però això l’ ajuda a sobreviure. Jose te una finalitat en la vida i és que tot continuï igual i que la seva relació amb Ana, la dona, no es trenqui malgrat les mancances. Lino està tip d’ anar a entrevistes de treball , presentar currículums i no donar el perfil. Els tres homes troben una compensació en l’ amistat  i l’ empatia mútua i en la capacitat de consolar-se, xerrar i fer el dia més transitable, tot i això són gent que ja ha perdut l’ esperança de trobar feina i que amaguen la resignació amb la bonhomia i la xerrameca.

López de Aranoa ens presenta un calidoscopi de personatges secundaris que completen la vertebració d’un inexistent proletariat, ara desaparegut, en extinció o atur. Rico és aquell que ha tingut sort, ha muntat un negoci i se n’ està sortint de la crisi permanent en que viu el país. Reina ha trobat feina i per això es veu en la disposició de donar unes lliçons que ningú li demana i per fi Amador és l’ home gran, que viu sol i que no parla mai de si mateix fins que un dia se suïcida davant la perplexitat dels amics que no sabien res sobre ell.

El director entre broma i broma parla d’un món que s’ acaba, d’una realitat industrial que havia donat aixopluc a tota una classe social, que ara es troba sumida en la incertesa i la vacil·lació. El millor de la pel·lícula és que Leon de Aranoa motiva a la reflexió a partir del sentit de l’ humor i la mofa.

La pel·lícula guanya la Conxa d’ or en el festival de sant Sebastià i és fa creditora el mateix any de cinc premis Goya.

 

 

DOS HOMBRE Y UN DESTINO

 

 

Director: George Roy Hill

Actors: Paul Newman

              Robert Redford

              Katherine Ross

Any: 1969

Títol original: Butch Cassidy and the Sundance Kid

Nacionalitat: USA

Gènere: Western

 

ARGUMENT

Sundance Kid (Robert Redford) I Butch Cassidy (Paul Newman) són dos atracadors de bancs, dos bandits que viuen fora de la llei.

Entre atracament i atracament van a veure a Etta (Katherine Ross), la novia de Sundance i es donen un descans.

El seu proper objectiu és un robatori a un tren de la Unión Pacífic, volen realitzar l’ atracament tant a l’ anada del comboi com a la tornada per fer valer el factor sorpresa però l’ amo de la companyia els hi para una trampa i d’ un vagó surt un grup armat que els empaita.

Sundance i Butch arriben al costat d’un penya-segat, el salten i van a parar al riu, eludint als seus perseguidors.

Decidits a foragitar als que els volen engarjolar, fugen fins a Bolívia amb Etta i allà inicien una nova successió de robatoris a bancs però cada vegada tenen més a prop als guàrdies.

Acorden descansar una temporada i s’ enrolen com vigilants de seguretat de les nòmines que ells mateixos robaven i maten als malfactors que volien assaltar-los.

Però l’ instint pot més que l’ ordre i tornen a les malifetes. Etta, cansada deportar  aquesta vida errant, torna a Estats Units amb un últim argument: “no us vull veure morir”.

Un dia arriben a una població boliviana on els escamots governamentals els hi ha parat una ensarronada, lluiten i maten uns quants homes fins que arriba l’ exercit. Assetjats per desenes de soldats, s’ amaguen en una cabana on no tenen ja cap escapatòria.

Surten disparant a cara descoberta i són abatuts per la tropa amb tota seguretat, en tant la imatge final es congela, evitant a l’ espectador la visió de la seva mort.

 

 

COMENTARI

George Roy Hill relata la història de dos dels més populars bandits americans de finals del segle XIX. Ho fa de manera amable, els bandolers, probablement lletjos, bruts i dolents, és tornen, gràcies a Hollywood, en personatges plens de simpatia i desimboltura, en agradables imatges encapçalades pels dos actors de moda de l’ època: Redford i Newman, que els hi presten els seus rostres en una actuació plena de complicitat i carisma.

El film transcorre entre la comèdia, el romanticisme, l’ estètica , l’ aventura i el western i retrata els personatges des d’ el punt de vista del mite i la llegenda.

El director inicia la pel·lícula amb les imatges documentals que airegen els atracaments de la parella i continua ja amb la representació fílmica que utilitza el color sèpia com per donar-li credibilitat històrica a l’ acció.

Butch i Sundance són, darrera la seva figuració complaent, uns desarrelats que no saben que fer amb les seves vides, massa vells per iniciar nous projectes i marcats per un únic destí: robar, enfrontar-se a la llei i morir.

La pel·lícula és també un relat d’ amistat entre els dos homes i entre ells i Etta, la mestra d’ escola a la que estimen.

Una seqüència passa a la història, quan sona la cèlebre cançó: “Raindrops keep falling on my heart” interpretada per B.J. Thomas, en tant contemplem els moments de felicitat dels protagonistes amb Butch Cassidy i Etta passejant muntats en bicicleta pels verds camps.

La bicicleta és allò nou front el cavall, un mitja de transport antic però contemplem com el vehicle de dues rodes és abandonat i queda atrotinat. Butch i Sundance pertanyen a un món en vies d’ extinció.

Quatre anys després, Hollywood intenta repetir sort i ajunta de nou a director i als dos actors principals en “El golpe”, amb Redford i Newman ara com a simpàtics estafadors, guanyant de nou oscar a dojo.

La pel·lícula es premiada en 1969 amb quatre oscars: guió original, fotografia, millor cançó i millor banda sonora.