EL SUR

                              

 

Director: Victor Erice

Actors: Iciar BollaÍn

             Sonsoles Aranguren

             Omero Antoniutti

             Lola Cardona

             Rafaela Aparicio

             Aurore Clement 

Any: 1983

Nacionalitat: Espanya

Gènere: Drama

Cub gènere: Infància/Adolescència.

 

ARGUMENT

Estrella (Sonsoles Aranguren) és una nena d’uns vuit anys, viu en un poble del nord d’ Espanya, amb els seus pares, Agustín (Omero Antoniutti) i Júlia (Lola Cardona).

El pare és metge i un home taciturn, ha fet la guerra amb els republicans i ha vingut del sud, segons tothom te un do, és un saurí i practica amb un pèndol.

A la casa hi arriben després de molt temps sense veure’s, Milagros (Rafaela Aparicio), la dona que ha criat al pare i Casilda, l’ avia, Estrella simpatitza de seguida amb la cordialitat i la gràcia de Milagros.

Un dia, regirant els papers del pare, la nena descobreix  com l’ home escriu repetidament un nom en un paper: Rosa (Aurore Clement), es tracta d’una actriu de cine.

Agustín es recrea en la sala fosca contemplant una pel·lícula de la noia, li escriu una carta però la contestació d’ ella és irada, Agustín escapa de casa, te un tren a tocar que el retorna al sud però en l’ últim moment renuncia i torna a la pleta.

Ha passat el temps, Estrella (Iciar Bollaín), és ja una adolescent però mai aconsegueix saber el pensament del pare, comprèn que és un home amargat, solitari i bevedor, un dia dina amb ell i li explica com de petita va remoure les seves coses i com va descobrir el paper amb el nom de l’ actriu.

En el moment més inesperat, Agustín se suïcida, la mare i la filla refan el seu equipatge i marxen cap el sud.

 

 

COMENTARI

Victor Erice roda “El espíritu de la colmena” en 1973; deu anys necessita per reprendre el seu segon projecte. Ara el seu relat esdevé a partir d’un conte d’ Adelaida Garcia Morales però l’ estil Erice hi esta present, és marca de la casa, personalitat pròpia. Escenes llargues, plans contemplatius, cine poètic.

Com en l’ anterior film, hi ha una sèrie de motius bàsics. La presència d’una nena, centre de la narració; una voluntat simbòlica, una cuidada escenificació i una  fotografia que s’ acosta a la lluminositat de Rembrandt o Vermeer, per la qual compta de nou amb el mestre Jose Luis Alcaine.

El relat s’ estructura en dos temps, infància i adolescència de Estrella i assistim al seu punt de vista, a la seva mirada posada sobre el pare. La filla persegueix conèixer el passat del progenitor, la nena vol desentranyar alguna cosa desconeguda del món dels adults.

Agustín  és un home de poques paraules, algú que guarda un secret que ningú podrà desvetllar, un passat en el que va creure, en una vida millor, un home subordinat als fantasmes del passat i del record.

El sud és el símbol de tot això, tot el que ha deixat enrere, un amor no correspost, un desig, la pàtria del cos, allò prohibit; per Agustín el món esta en una altra banda: en el sud. El sud és el paradís que no arriba i que no gaudirà mai.

Erice ens ve a dir a través de l’ estètica , la bellesa i la morositat del pas del temps, que no coneixem al que tenim al costat, que no sabem qui és.

Estrella intenta saber els secrets del pare però aquests estan instal·lats en un espai profund del cervell, no estem al corrent de gaires coses d’ Agustín tan sols que la seva dèria, la seva obsessió, acaba en suïcidi, que la vida sense el sud no val la pena viure-la i Estrella és espectadora privilegiada d’ aquest neguit dels adults, que els porta a la mort.

La veu en off de la nena li dona al relat un to literari. Com ja passava en “El espíritu de la colmena”, el director fa servir la metàfora per explicar la seva visió, el nord i el sud són la realitat de dos mons, les dues Espanyes.

Erice volia rodar una pel·lícula de dues hores i mitja,de fet el relat ocupa la meitat del guió en el que pensava l’ autor. Querejeta , el productor, s’hi va oposar i va donar per finalitzat el rodatge. Malgrat això avui podem pensar que potser així va ser millor, el film tal com està és una obra mestra plena de sentit.

MIDNIGHT COWBOY

 

 

Director: John Schlesinger

Actors: Jon Voight

              Dustin Hoffman

              Brenda Vaccaro

Títol original: Midnight cowboy

Any: 1969

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

Joe Buck Jon Voight) és un cowboy de Texas que treballa en un restaurant de rentaplats. Cansat d’ aquesta feina agafa un autobús amb la intenció de traslladar-se a Nova York.

La seva idea és fer valer el seu atractiu i guanyar-se la vida com gigoló, vivint de les dones. Però les seves primeres experiències no són gaire esperançadores. Des de les senyores que el rebutgen fins les que s’ indignen quan els hi demana diners per fer l’ amor amb elles.

Un dia, en un bar, coneix a Ratso Rizzo (Dustin Hoffman), un esguerrat que se les dona d’ home de món i que li proposa ser el seu representant.

Ratso, el suposat representant, l’ enganya i després de donar-li la comissió, Joe es troba en una habitació amb un homosexual i fanàtic religiós

Joe es queda sense diners, és expulsat de la pensió i acaba prostituint-se amb homes, malgrat que aquests tampoc li paguen.

Casualment es retroba amb Ratso i aquest l’ invita a dormir en un pis que ha ocupat. En realitat Ratso no és representant de res sinó un  lladregot que es busca la vida allà on pot.

Joe proba en un hotel per a dones però també te que sortir per cames, trencant amb els somnis de Ratso que espera el triomf del seu amic per millorar també la seva sort.

Joe i Ratso són invitats a una festa, allà per primera vegada lliga  i una dona accepta pagar pels seus serveis. Malgrat patir una puntual impotència, acaba guanyant el crèdit que ell mateix es dona i Shirley, la seva acompanyant, fa córrer les seves dots amatòries entre les seves amigues.

En tant a Joe sembla que la vida li somriu, Ratso es troba malalt. Joe vol complir el somni del ara amic seu i anar fins a Florida. Quan un homosexual el porta a la seva habitació de l’ hotel, Joe el colpeja i li roba els diners amb que pagarà l’ autobús camí del mar.

Abans d’ arribar, quan Joe pensa en canviar de vida, Ratso mor en l’ autobús que el porta al paradís.

 

 

COMENTARI

    John Schlesinger destaca com un dels promotors del free cinema anglès amb pel·lícules com “Billy Liar” (1963) , “Darling”(1965) o “Lejos del mundanal ruido” (1967). La seva presència en el cine americà amb “Midnight cowboy sembla que el portarà al cim doncs guanya en 1970 tres oscars, millor pel·lícula, millor director i millor guió adaptat però tot i continuar realitzant un cinema digne mai tornarà a obtenir un èxit com aquest.

Midnight cowboy va resultar un film escandalós per al seu temps i no va poder-se estrenar en Espanya fins al  1975, coincidint amb la mort de Franco, el tema: un home que es vol guanyar la vida com a prostitut, no hi va ajudar. La cinta és un retrat cruel, àcid i tendre de dos busca vides cercant el somni americà, dos homes que volen aparentar allò que no són.

Un, un pagès, un vaquer de Texas, ignorant ,que  pensa es pot guanyar la vida com semental per les dones riques i acaba sent ell qui paga. L’ altre, un vividor, un truà que espera un cop de sort per veure acomplert el seu somni, instal·lar-se a Florida. Els dos units pel seu instint de supervivència.

Darrera aquests personatges Schlesinger compon la imatge , poc afalagadora, de Nova York , fanàtics religiosos, homosexuals sortits, dones casades en cel, diletants, drogoaddictes, pispes, tota una fira de les vanitats i retrat social d’ un món i una època. Un catàleg de misèries i miserables.

En mig d’ aquest panorama, els dos protagonistes viuran una història d’ amistat, malgrat els contrastos i les diferències que els separen, malgrat que l’ esforç de Joe no aconseguirà arribar a bon port i Ratso morirà abans d’ arribar al destí del seu somni.

Magnífiques les escenes de la festa on es desvetlla tota una fauna urbana plena de esnobisme i a la recerca de noves experiències. Igualment potent l’ escena del “polvo” del cowboy després del seu primer fracàs. Per fi, el final: ple de dolor, quan Ratso mor en el bus al costat del seu amic, en tant el conductor dissimula i diu que no ha passat res, la vida i les aparences continuen.

D’ alguna manera el relat incideix en la decadència del western. El cowboy contemporani ja no és un home que  ve a solucionar greuges sinó algú desvalgut i ridiculitzat que es guanya la vida com pot.

Destacar per fi la enganxosa melodia de Nilsson: Everybody’s talking”, tot un emblema que acompanya als personatges en el seu recorregut.