SIN TECHO NI LEY

Director: Agnès Varda

Actors: Sandrine Bonnaire

               Macha Meril

               Stephane Freiss

Any: 1985

Títol original: Sans toi ni loi

Nacionalitat: França

Gènere: Drama

Subgènere: Road movie

 

ARGUMENT

Els gendarmes troben en el camp els cos mort d’una dona, la gent que l’ ha conegut o ha tingut contacte amb ella en les últimes setmanes explica el seu punt de vista a través d’un flash back.

Mona (Sandrine Bonnaire) és una noia que s’ ha escapat de les convencions de la societat, roda pel món amb la seva motxil.la i la seva tenda a l’ esquena.

Demana menjar, pidola, fa auto stop , dorm allà on pot i la deixen, fa l’ amor sense manies i fuma herba .

Després de dormir en una casa en runes, arriba a una granja, allà coneix a una parella de pastors; ell és filòsof i aquest modus vivendi és una alternativa de vida, li ofereixen dormir a la caravana i sembrar un terreny amb patates però la noia jeu tot el dia i no s’hi avé.

Més tard troba aixopluc en una casa on conviuen treballadors magrebins de les vinyes, coneix a un tunisià, Assoun, que li ensenya l’ ofici i la tracta be però quan arriben els seus companys es neguen a conviure amb una dona i la fan fora.

En el seu periple i fent auto stop, coincideix amb Madame Landier (Macha  Meril), una dona que s’ encarrega de cuidar els plataners malalts de la regió, amb ella comparteix menjar, beguda i ajut econòmic.

Mona coneix també a Lidia, una avia , a la seva cuidadora i al nebot  de la dona, Jean Pierre (Stephane Freiss), després de compartir la botella de conyac amb l’ anciana, acaba expulsada de la casa.

Camí a una degradació, cada vegada més ostensible, s’ ajunta amb una banda de lladregots, un d’ ells , amb el que te relacions, la vol utilitzar per que faci una pel·lícula porno.

De nou sola, malalta i sense rumb, ensopega en el camp i cau, la pròpia debilitat i el fred de la nit acaben amb la seva vida.

 

 

 

 

COMENTARI

     Varda s’ associa ràpidament a la nouvelle vague quan roda en els seus inicis “Cleo de 5 a 7”però en realitat l’ autora francesa va per lliure, cívica, reflexiva, feminista… Amb “Sin techo ni ley”, Varda guanya el Lleó d’ Or del festival de Venècia de 1985 i proposa un cine amb motivació social.

Es tracta de la historia d’una rodamón a partir del punt de vista d’ aquells que l’han conegut en els últims mesos de la seva vida.

Varda es limita a mostrar una forma de vida, no l’ enalteix; Mona no és una heroïna com un Kerouak de la carretera amb qui l’ espectador pugui identificar-se però la protagonista tampoc és culpabilitzada, sabem poc de la dona, que era secretaria, que se’n va cansar de la seva vida convencional i que ara roda d’ aquí cap allà sense objectius, arrelada a l’ alcohol, l’ herba i el sexe; Varda no la jutja, es limita a mostrar-la.

Mona està més a prop de una nihilista a qui tot li dona igual, que d’ una hippie, no te interès en empatitzar amb aquells que intenten ajudar-la, és un ocell solitari que ha perdut el niu.

D’ alguna manera, Mona viu una experiència de llibertat al límit i això determina la seva solitud, la seva marginalitat però paradoxalment, tots els personatges que la noia troba en el seu recorregut, viuen insatisfactoriament en la convenció del món ordenat. Els hi diu ben clar als pastors que lluiten per una forma de vida alternativa: “la vostra vida és una merda, com la meva, però vosaltres treballeu de sol a sol.

Així, Varda aprofita els encontres de Mona per retratar un microcosmos col·lectiu, trobem diverses classes socials i diferents actituds humanes, que van des de l’ ajut  al rebuig, passant per la indiferència, l’ anciana, el nebot, la seva cuidadora i el seu amant , la dona especialista en curar als plataners, el tunisià que talla les vinyes, els lladregots rodamóns, el violador, els amants ocasionals….tot un seguit de gent, vagabunds del seu propi entorn, solitaris i infeliços.

El final ja s’ha enunciat a l’ inici, la desestructuració, el desarrelament social, el viure sense sostre ni llei, porta la degradació personal i a la mort, és així per què Mona ho vol, és la seva elecció assumida, en un film tan trist com desconcertant per l’ espectador, que voldria salvar a algú que no vol ser salvat.