TODOS LOS HOMBRES DEL PRESIDENTE

all_the_president_s_men-311760630-large

 Director: Alan J. Pakula

Actors: Robert Redford

               Dustin Hoffman

               Jason Robards

               Jack Warden

              Martin Balsam

              Jane Alexander

Any: 1976

Títol original: All the President’s men

Nacionalitat: USA

Gènere: Cine polític I social

Sub gènere: Mitjans de comunicació

 

ARGUMENT

Cinc homes són detinguts espiant amagats en la seu del Partit  Demòcrata, en l’ any 1972, un any abans de les eleccions per escollir nou President dels Estats Units on Richard Nixon pot reeditar el seu mandat.

Bov Woodward (Robert Redford) i Carl Bernstein (Dustin Hoffman) són dos periodistes del Washington Post que es posen a investigat qui i que hi ha darrera dels homes de palla detinguts.

Un gola profunda, testimoni que no es vol identificar, els hi facilita informació i els hi explica que Charles Colson, assessor del gabinet del President hi està involucrat.

Els periodistes descobreixen que l’ espionatge es va produir gràcies a uns fons secrets a càrrec de l’ estat i vinculats als ministre de justícia John Mitchel.

Woodward i Bernstein s’ entrevisten amb multitud de possibles testimonis però es troben amb la por i el silenci. Finalment s’ inculpa a quatre persones, totes properes al President, entre elles Bov Hadelman, un dels seus consellers.

Malgrat les amenaces, Washington Post publica la informació, com peces d’una partida d’ escacs, els col·laboradors i assessors de Nixon van caient.

Després de la seva nova reelecció, el President Nixon es veu obligat a dimitir en 1974 i és substituït pel Vice President Gerald Ford.

270181_jpg-r_1280_720-f_jpg-q_x-xxyxx

COMENTARI

    “Todos los Hombres del Presidente” és una de les poques cintes americanes fetes des del “mainstream” i compromeses al mateix temps amb la realitat política.

La pel·lícula està basada, evidentment, en fets reals, escruta l’ actuació dels dos periodistes , Woodward i Bernstein que van destapar el Cas “Watergate”, van descobrir els abusos de l’ estat i van ser peces claus en la dimissió del President.

Com si es tractes d’un reportatge o un documental, contemplem la investigació, de vegades un tant àrida cinematogràficament, totes les passes, l’ escepticisme dels superiors, la por dels testimonis, la tenacitat dels protagonistes.

La pel·lícula és un dels ABC del cine sobre els mitjans de comunicació, com el quart poder pot tenir una importància tan gran, com per enfrontar-se als polítics i els lobbys d’ interès i vèncer-los.

D’ una banda ens trobem amb la denúncia d’un govern corrupte que basa la seva acció en el joc brut i el control del rival. D’ un altre cantó el relat reivindica un periodisme independent, l’ obsessió per aconseguir uns objectius professionals per sobre de tot. La cinta es pot veure com la victòria de la societat sobre el poder, del món civil sobre el polític.

Res està lluny de l’ eix central de la ideologia americana. Algú petit guanya a algú poderós, la fe de l’ individu contra el sistema omnipotent, l’home amb constància i honestedat contra tots aquells que tan sols volen utilitzar l’ estat per els seus interessos.

La pel·lícula relata en un to neutre, l’ esforç dels periodistes i també la solitud dels herois, quan Woodward s’ entrevista amb el seu gola profunda, de cop aquest desapareix, el redactor resta sol en el garatge, de cop es gira i creu que el segueixen però no és així, tot ho domina l’ obscuritat.

El film guanya els oscars al millor so, millor guió, millor direcció artística i millor actor secundari, que va recaure en Jason Robards pel seu paper de Jeff Brandle, el director del diari.