LEVIATÁN

LEVIATAN

 

Director: Andrei Zvyagintsev

Actors: Aleksei Serebryakov

               Elena Lyadova

             Vladimir Vdovichenkov

               Roman Madyanov

Any: 2015

Títol original: Leviathan

Nacionalitat: Rússia

Gènere: Cine polític I social

 

ARGUMENT

Kolia (Aleksei Serebryakov) resideix en una població al costat del mar, viu amb Lilya (Elena Lyadova), la seva campanya i te un fill, Roma, d’una relació anterior.

L’ alcalde del poble i cacic, Mer (Roman Madyanov) li ha guanyat un litigi judicial sobre la seva residència, que serà destruïda, en funció d’ un suposat interès comú, per construir un projecte especulatiu; Kolia és indemnitzat amb una petita quantitat, molt allunyada del que ell demana.

Ajudat pel seu amic, l’ advocat Dmitry Seleznyov(Vladimir Vdovichenkov), intenta fer front als poders establerts, Dmitry te un dossier sobre assumptes bruts en els que està implicat Mer i li fa xantatge, amb tal que aquest pagui una indemnització més alta.

Mer s’ avé a negociar però el que fa és portar a Seleznykov a un punt allunyat de la ciutat i allà al costat de diversos sicaris li fa un assaig d’ execució i deixa a l’ advocat lligat en mig del no res.

Al cap d’un temps, Lilya apareix morta, Kolia és detingut com presumpte assassí i condemnat a quinze anys de presó; la casa és derruïda en tant del fill se’n fan càrrec uns amics i Seleznykov torna a Moscou.

 

 

COMENTARI

Zvyagnitsev és un dels directors russos actuals de referència, debuta amb “El regresso” en el 2003, Lleó d’ Or en Venècia, amb “Leviatan guanya en el 2014 el premi al millor guió en el festival de Cannes.

Amb aquesta pel·lícula Zvyagnitsev realitza un retrat força dur i punyent de l’ actual societat russa.

Kolia és un home que busca retenir allò que és seu però es veu envoltat per una conxorxa en la que estan implicats el poder polític, el poder judicial i la policia; Kolia sols te un aliat, un amic advocat però aquest és esporuguit i vexat, el propi Kolia és apartat de qualsevol protagonisme i tancat a la presó a partir d’una trama en la que estan implicats tots els poders de l’ estat.

Zvyagnitsev retrata una societat corrupte , dominada per cabdills, on els poderosos tenen en les seves mans totes les tecles per fer allò que desitgen sense cap oposició, la gent esmuny les seves frustracions amb la beguda, és un món ple de alcohol, violència, insatisfacció i insensibilitat, tot esta farcit per un sentiment ple de pessimisme i dolor, el triomf del fort sobre el dèbil, del corrupte sobre l’ honest.

Alguns moments són exemplars en aquest sentit, quan l’ alcalde de la ciutat, borratxo, acudeix a la casa de Kolia a insultar-lo i l’ agredit vol posar-li una denúncia; no sols és engarjolat per desacatament a l’ autoritat sinó que el seu advocat es veu impotent davant la incompetència i la falta de voluntat de les institucions, un “vuelva usted mañana” rus.

En cap cas el retrat dels fustigats és positiu, Kolia és un alcohòlic impenitent, Roma, el fill, odia a la companya del pare, és prepotent i superb, Seleznyov s’ho fa amb Lylia a espatlles de la parella de la dona, que està en la presó, i aquesta consent.

Per si fos poc Zvygantsev presenta un entorn fosc, marcat per un mar desfermat, una llum fosca i uns paisatges solitaris, erms i gelats, tot un símbol físic dels caràcter humans.

No renuncia el director rus al senti de l’ humor, quan els amics de Kolia proven punteria amb unes botelles i com aquestes han estat abatudes, ho fan amb els retrats de Lenin, Breznev, Gorbachov i tots els antics mandataris soviètics.

El director utilitza el joc metafòric per il·luminar la seva faula; Leviatan recordem-ho és el monstre bíblic que Hobbes, en el seu llibre, caracteritza com l’ estat absolut: paradoxalment en la platja apareixen restes d’un gran animal.

En la Bíblia apareix la conversa de Déu amb Job on el primer afirma que Deu és Deu i que Job no ho és i li recrimina la seva gosadia al demanar-li raons; “ningú pot enfrontar-se a Déu, ell és el tot poderós, el senyor de tot” li diu, així Kolia és un petit Job davant l’ omnipotència del Leviatan que l’ assetja i el destrueix.

La pel·lícula manté atent a l’ espectador per què va donant informació que poc a poc lliga la historia i li dona sentit i acaba amb el discurs del Pope , en la missa a la que acudeixen tors els mafiosos, un discurs tan ple de moralitat com d’ hipocresia i vanes paraules; el món de la religió és , doncs, un altre element en aquesta maquinació contra l’ individu sol i petit.