LO IMPORTANTE ES AMAR

Lo_importante_es_amar-308581955-large

Director. Andrzej Zulawski

Actors: Romy Schneider

             Fabio Testi

             Jacques Dutronc

             Klaus Kinski

Any: 1975

Títol original: L’ important c’est aimer

Nacionalitat: França

Gènere: Drama romàntic

 

ARGUMENT

     Nadine Chevalier (Romy Schneider) és una actriu en hores baixes, al seu últim rodatge s’hi apropa Servais Mont (Fabio Testi), un reporter que fotografia escenes del film.

Al dia següent va a casa de Nadine i li proposa una sessió de fotos, aquesta viu amb Jacques (Jacques Dutronc), el seu marit. D’ immediat entre Nadine i Servais neix una química especial, el fotògraf demana a l’ actriu una cita pel dia després, que ella accepta.

La cita és un fracàs, entre els dubtes de l’home d’ anar-se’n al llit amb ella i consumar una aventura més o la voluntat d’ establir una relació amb més volada.

Servais decideix ajudar a la seva musa , busca finançament i reclama l’ ajuda del seu amic Messala, que està dirigint Ricard III i ofereix a Nadine el paper femení al costat de Zimmer (Klaus Kinski) que li dona la replica.

L’ obra s’ estrena i és un absolut fracàs.

En tant, Nadine i Servais es veuen amb freqüència, en els assajos de l’ obra , en un sopar en casa de la dona al que assisteix el marit o en la residència del mateix Servais. Hi ha un sentiment que es palpa entre els dos protagonistes però que és impossible concretar.

Jacques, conscient que ja no és l’ objecte d’ amor de Nadine es suïcida. Ara ja no hi ha obstacles que separin a la parella.

Els homes de Mazelli, un director d’ escenes porno, amb qui el fotògraf treballa l’ apallissen perquè aquest no hi vol seguir col·laborant, Nadine va a trobar a Servais i davant el seu cos massacrat li confessa per primera vegada que l’ estima.

images 

COMENTARI

     Zulawsky és un director polonès, críptic i pedant pels seus detractors, sublim pels seus exegetes. El director treballa en el seu país com ajudant de direcció amb Wajda , marxa a França a continuar la seva carrera i es dona a conèixer al gran públic amb aquesta pel·lícula.

Basada en una novel.la de Christopher Frank estem davant un drama amorós on les coses no passen sinó que se senten i s’ intueixin.

Servais i Nadine viuen una gran passió amorosa però res és fàcil, tot s’ inicia amb una profunda mirada i els dos protagonistes resten clavats, saben que alguna cosa important ha passat.

Tot el film és una aproximació, una espera, allò que s’ anuncia i no arriba, Servais té múltiples ocasions d’ estar amb Nadine però mai es consuma res, ell tan sols confia en una paraula, la que la dona li diu en l’ última escena de la pel·lícula: t’ estimo.

L’ obsessió amorosa no se sent complaguda en obtenir el cos de l’ amant, un regal físic sense importància, sinó que l’ amor domina fins a tal punt que, Servais vol obtenir l’ essència, i sols les paraules finals en les que Nadine anuncia el seu amor, poden alliberar i guarir al pretès amant.

Entre tant, tot és una passió malaltissa sense consumació, un sentiment exacerbat i romàntic, un joc de mirades i paraules, una alenada desesperada, un buscar-se i no trobar-se. Està clar que cal entrar en la proposta de Zulawski, que es demora en els temps morts, en personatges secundaris, en buits existencials i en un romanticisme ple de desitjos insatisfets. Figures fràgils i trencadisses, plenes de pors i sentiments de culpa.

Per si fos poc, Nadine se sent aclaparada entre el nou objecte de desig i el marit, amb qui manté una relació confortable, aquest, que és un fre per la relació extra conjugal es posa fora del joc i la seva mort facilita les coses.

Tot això no seria possible sense la química que estableixen Fabio Testi i Romy Schneider i sense el magnetisme i la fotogènia que desprèn l’ actriu.

De manera secundaria, Zulawski presenta els racons secrets de la representació, un conjunt de personatges, actors , directors…titelles amb vides estúpides i desbaratades, gent desubicada, desequilibrada i malaltissa.

Una representació un tant felliniana de l’ excés, on la droga i el sexe juguen papers fonamentals. Karl Zimmer, és un dandi ric, ple de supèrbia i vanitat que vol ser Ricard III, Lapade és l’ amic excèntric que mor recitant a Baudelaire ,Mazelli és un mafiós que roda escenes d’ alt voltatge sexual amb la complicitat del fotògraf, Messala és el director teatral de la funció, un homosexual que fracassa en els seus propòsits, tots són personatges exuberants , arbitraris i teatrals.

Zulawski filma aquesta pel·lícula de culte, amb algunes escenes de gran bellesa, com quan els amants, després de la mort del marit, reposen sobre les fotografies del difunt, un col·leccionista cinematogràfic, tirats per terra en el saló.

Ambigüitat, sensualitat, matis, també dolor i desesperació