LA JAURIA HUMANA

La_jaur_a_humana-178526422-large

 Director: Arthur Penn

Actors: Marlon Brando

               Robert Redford

               Jane Fonda

               Angie Dickinson

               E.G. Marshall

               James Fox

               Martha Hyer

Any: 1966

Títol original: The chase

Nacionalitat: USA

Gènere: Cine social

 

ARGUMENT

Dos presidiaris fugen de la presó, assalten a un automobilista per robar-li el vehicle i un d’ ells mata al conductor i fuig, abandonant al seu company, Bubber Reeves (Robert Redford).

Calder (Marlon Brando), el sheriff de la  població, un llogarret de Texas, inicia una investigació. Calder és un home íntegre , honrat i orgullós, que es vol retirar de la seva feina i comprar una granja.

Edwin (Robert Duvall), és vicepresident del Banc local, quan eren adolescents, ell va realitzar un robatori però van acusar a Reeves i des de llavors te mala consciència  i sentiment de culpa. Edwin manté una relació frustrant amb Emily, la seva dona, que li posa banyes amb Damon, un dels  prohoms de la vi.la.

En tant Reeves escapa, cercant la llibertat, Val Rogers(E.G. Marshall), el cacic del poble celebra l’ aniversari amb el seu fill Jake (James Fox) i les forces vives de la població. Jake s’ entén amb Ana (Jane Fonda), la dona de Reeves.

Poc després es troba el cadàver de l’ home assassinat i les empremtes dactilars de Bob en ell i s’ inicia la persecució.

El fugitiu va a la recerca d’un amic seu, Lester, un home negre , perquè avisi a la seva dona però Lester no la troba i és assetjat per Damon i altres ciutadans que busquen gresca i se salva gràcies a la intervenció del sheriff.

Calder tanca a Lester en una cel.la i li dona una hora a Ana perquè trobi a Bubber i el porti però la gent del poble, enfurismada, assalta la comissaria, agredeix al sheriff i obliguen a confessar a Lester per marxar seguidament en busca de Reeves.

Calder, malferit per la pallissa rebuda hi va darrera. Reeves s’ amaga en el cementiri de cotxes i allà és on el troba Ana que va acompanyada de Jake i li demana que s’entregui.

Però tothom sap ja on es troba el fugitiu. Primer fa la seva aparició Val, el pare de Jake i més tard els vehicles de tota la gent del poble.

Els homes comencen a omplir botelles amb benzina i a llançar-les allà on estan els refugiats en mig dels del cotxes vells. Entre el foc i la commoció arriba el sheriff amb els seus ajudants i foragita a la gent.

El foc s’ estén i un munt de ferralla cau sobre Jake que queda malferit, en tant el sheriff recull a Reeves i se l’ emporta a la comissaria però uns metres abans de creuar el llindar, un dels assetjadors dispara al noi i el mata.

Calder, fastiguejat, marxa de la població amb Ruby (Angie Dickinson), la seva dona. Jake mor davant la desolació de Val, el seu pare i Ana, la seva amant.

jauria 

COMENTARI

A finals dels anys 60 i principis dels 70 el cinema americà realitza una sèrie de retrats socials plens de dramatisme i cruesa en els quals no s’estalvien una visió crítica de la societat americana. Penn és amb John Frankenheimer i Sidney Lumet un dels principals protagonistes d’ aquest tipus de cinema que te en “La jauria humana”, un dels seus màxims exponents.

Un home que s’ ha escapat de la presó és condemnat sense judici i sense escoltar els seus arguments, per un assassinat que no ha comès i linxat moralment primer i assassinat després.

Penn manté un clima sòrdid, una atmosfera malaltissa, on vagaregen disfressats de ciutadans honrats, homes frustrats, dones reprimides, gent plena de desig, promiscuïtat i insatisfacció, personatges prepotents i racistes, multitud irada i plena de tèrboles passions i somnis no realitzats. Tots fan pagar el seu fracàs vital a aquell a qui culpabilitzen i entenen és pitjor      que ells, quan és tan sol un reflex de si mateixos.

El director mostra la solitud i l’ angoixa dels pares de Reeves però també el seu egoisme, la covardia d’ Edwin, la prepotència de Val, la feblesa de Mary (Martha Hyer), la dona de Damon i així una llarga representació d’ estereotips que formen un retrat d’ América.

És tracta d’un grup social ple d’ hipocresia i falsedat que emet un veredicte injust i es considera legitimat per fer-ho.

Penn presenta un crescendo en un final en que la massa incontrolable mostra la seva maldat, la multitud s’ ha convertit en una fera. Sols el sheriff Calder manté la seva decència i és el contrapunt ètic, el representant de la llei i la civilització en front de la xusma.