EL CREPÚSCULO DE LOS DIOSES

 

Director: Billy Wilder

Actors: William Holden

               Gloria Swanson

               Erich Von Stroheim

               Cecil B. De Mile

               Buster Keaton

Any: 1950

Títol original: Sunset boulevard

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

Sub gènere: Cine dins del cine

 

ARGUMENT

Joe Gillis (William Holden) és un guionista de sèrie B amb problemes per arribar a fi de mes.

Perseguit pels creditors ,que li volen retirar el cotxe, s’ amaga en una vella mansió que creu deshabitada. Allà es troba amb Norma Desmond (Gloria Swanson), la més cèlebre actriu del cinema mut, que viu recordant els seus antics anys de glòria, al costat de Max (Erich Von Stroheim), el seu majordom.

Norma li mostra a Gillis un guió que està escrivint, que significaria el seu retorn al cinema i li proposa que l’ ajudi a reescriure’l.

Gillis s’ aïlla en aquell món, caduc i decadent, i a canvi Norma li complau tots els desitjos i els capricis i s’ enamora d’ ell.

Però el guió és dolent, quan Norma va als estudis a retrobar-se amb el director de les seves antigues pel·lícules, Cecil B. De Mile, aquest la tracta amablement però li dona llargues.

En tant, Gillis està escrivint un guió amb Betty, una assessora dels estudis, i ambdós se senten atrets. Norma, cada vegada controla més a Gillis i se sent gelosa, aquest es troba tancat en una presó d’ or. Quan Gillis torna de veure’s amb Betty, es troba a Norma, que ha intentat suïcidar-se.

Finalment, el guionista no pot suportar més aquesta situació i decideix anar-se’n.

Contrariada, Norma el segueix i quan Gillis creua el jardí,  li dispara i el mata. El cadàver cau a la piscina.

Al matí següent, fa acte de presència la policia, Norma ha embogit, creu que la presència de les càmeres de la premsa és deguda  a que s’ ha acceptat el seu projecte i tornarà a rodar.

Max crida als càmeres i munta l’ últim engany. Norma baixa, majestuosa l’ escala, en tant la filmen, és el seu últim gran paper.

 

 

COMENTARI

Estem davant una de les gran obres mestres de la història del cine.

La pel·lícula conté un primer element original: Gillis, el protagonista és el narrador dels esdeveniments, després que ja sabem que està mort.

És a dir, el relat d’un cadàver és el nexe inicial que ens posa en relació amb l’ acció.

El film tracta del cine dins del cine. Els actors no deixen de representar el seu propi personatge. Gloria Swanson, antiga glòria del cine mut ja en decadència, Cecil B. De Mile, en el paper del totpoderós director, Erich

Von  Stroheim, com antic director retirat i un cameo de Buster Keaton com un dels actors derrotats, els ninots de cera, els hi diu Gillis, que passen per la casa.

La pel·lícula vol reflectir l’ amargor, la decrepitud i el patetisme d’ aquests actors que, amb l’ arribada del cinema sonor són oblidats i com la protagonista, s’ aferren a una vida de ficció, esclaus del seu passat, sense entendre que el seu temps ja s’ ha exhaurit i mai tornaran a ser allò que foren.

Wilde filma aquest ocàs, aquest crepuscle dels Déus que foren, de manera despietada.

Norma viu autoenganyada en aquest món fals. Max, el majordom, antic director de cinema i marit de Norma, l’ ajuda a inventar-se aquest relat fictici a partir de la compassió que l’ ajuda a viure. Li passa cartes dels seus admiradors, que en realitat escriu ell, li fa creure que el univers del cinema l’ espera.

Norma és incapaç d’ assumir que ha envellit i que mai tornarà a ser una estrella.

Tot i això, envoltada per la mort i la bogeria, aconsegueix el seu últim gran paper, l’ espectacle és més gran que la vida, la ficció d’ aquesta vida és la ficció del cinema.

La pel·lícula guanya tres oscars: Millor guió, millor direcció artística i millor banda sonora.

 

 

EN BANDEJA DE PLATA

eN BANDEJA DE PLATA

Director: Billy Wilder

Actors: Jack Lemmon

               Walter Matthau

Any: 1966

Títol original: The fortune cookie

Nacionalitat: USA

Gènere. Comèdia

 

ARGUMENT

Harry Hinkle (Jack Lemmon), és un reporter de premsa que està gravant imatges d’un important partit de futbol americà, quan un jugador, Boom Boom Jackson, al fer un punt l’ empenta I el fa caure.

Hinkle pateix un desmai i és traslladat en ambulància a l’ hospital.

En tant està convalescent però recuperant-se sense problemes apareix el seu cunyat, Willie Gingrich (Walter Matthau), un advocat especialista en pledejar amb les grans companyies.

Willie li proposa a Harry que simuli patir una greu lesió de columna per així aconseguir cobrar una forta suma de l’ asseguradora.

Harry accepta un tant a contracor i s’ organitza l’ engany. L’ home s’ instal·la n una cadira de rodes i es queixa de tenir paralitzat part del cos.

Boom Boom, el jugador de color que li ha donat el cop sense voler es mostra culpabilitzat , apareix repetidament en l’ hospital i es fa amic d’ Harry.

En això fa la seva aparició Sandy, l’ ex dona del reporter, de qui Harry continua enamorat, però ella tan sols està interessada pels diners que podria cobrar per l indemnització.

En tant l’ asseguradora que es malfia de Willie ha col·locat un detectiu privat en el pis d’ enfront perquè descobreixi la impostura.

A la fi l’ asseguradora cedeix i indemnitza al reporter amb dos-cents mil dòlars.

Purkey, el detectiu contractat, ferit en el seu orgull, va a visitar la casa d’ Harry i li munta una trampa. Menysprea al seu amic Boom Boom i realitza comentaris racistes sobre la seva persona. Harry, indignat, s’ aixeca de la seva cadira de rodes i colpeja al detectiu, en tant el seu company grava l’ escena, l’ engany queda al descobert.

Perduts els diners, Willie busca ara un nou litigi i la consegüent compensació, ara contra els detectius, per racisme. En tant Harry es conforma amb la seva bona salut i l’ amistat de Boom Boom.

En-bandeja-de-plata

COMENTARI.

Wilder i després altres directors, explotarien en els anys 60 el magnetisme de Lemmon i Matthau. Es realitzen varies pel·lícules en les que representen a personatges antitètics i enfrontats.

Normalment, com aquí, Matthau-Willie representa a l’ home adust, malcarat i avariciós en tant Lemmon-Harry és l’ home de bon tarannà, ingenu i que menteix obligat per les circumstàncies i per l’ estima que sent per la seva ex dona a qui vol recuperar. Un bon jan, honest que finalment se revolta davant les martingales poc fiables del seu cunyat.

La diferència d’ actituds i caràcters i l’ excel·lent treball dels actors són la base del film, acompanyat de la brillant premissa inicial: un home te que simula una greu lesió per cobrar la indemnització de l’ assegurança.

Tota la comèdia es desenvolupa en aquest terreny. Willie cercant formes de mantenir l’ engany i ensarronar a l’ asseguradora en tant aquests intenten descobrir la trampa.

A la fi l’ humanitat d’ Harry, indignat davant els insults que es profereixen contra el seu amic, pot més que l’ afany depredador de Willie.

Crítica a la cultura dels diners , a la falta d’ escrúpols, l’ egoisme, la mentida i l’ ambició desmesurada. A partir de l’ acidesa i l’ enginy peculiar de Wilder en una brillant parodia.