SIETE OCASIONES

Siete_ocasiones-126588535-large

 Director: Buster Keaton

Actors: Buster Keaton

               Ruth Dwyer

               Roy Barnes

               Snitz Edwards

Any: 1925

Títol original: Seven Chances

Nacionalitat: USA

Gènere: Còmic

Sub gènere: Slapstick

 

ARGUMENT

Jimmie Shannon (Buster Keaton) coneix a Mary Jones (Ruth Dwyer) i li vol dir que l’ estima però és un noi molt tímid i no s’ atreveix.

Jimmie esta ficat en un negoci de bolsa i te dificultats econòmiques, és el moment en que s’ assabenta que el seu avi li ha llegat una gran fortuna: set milions de dòlars però amb una condició, te que estar casat a les set en punt del dia que compleixi vint i set anys.

Hi ha un problema, el dia d’avui fa els anys.

Jimmie va en busca de Mary, decidit , ara si, a declarar-li el seu amor i a concertar una boda immediata; Mary accepta però quan coneix els motius econòmics que porten al xicot al casori, el rebutja.

Bill (T. Roy Barnes), el soci de l’ empresa amb cuites, exhorta a Jimmie a casar-se amb qui sigui per salvar la societat i el porta a un centre social on hi ha set dones, set oportunitats per casar-se.

Jimmie fracassa amb totes i sols aconsegueix que se li’n riguin a la cara. Bill, decidit a no quedar-se sense la fortuna que salvarà a l’ empresa, cita a l’ amic en l’ església a les cinc de la tarda, disposen de tot els dia per trobar novia.

Bill decideix posar un anunci en el diari, comunicant que la primera dona que es presenti a les cinc hores en l’ església per casar-se amb Jimmie obtindrà la seva part de l’ herència.

L’ esquer és efectiu i multitud de dones es mobilitzen en bicicleta, a cavall, en patins, en tramvia o a peu i ocupen la capella en tant Jimmie no les veu, doncs s’ ha quedat adormit en la primera filera. Quan desperta, llegeix l’ anunci i se n’ adona del que ha passat, mentre les dones es comencen a barallar per ell.

Jimmie te que sortir cames ajudeu-me, mentre centenars de dones corren darrera d’ ell amb la finalitat d’ atrapar-lo. El noi rep la comunicació de Mary que s’ ho ha repensat i accepta el casament: ara el noi va a buscar-la, perseguit per totes les seves eventuals promeses.

Després de múltiples peripècies, Jimmie arriba a la casa de Mary on l’ espera el capella per casar-los però ha arribat un minut tard i ha perdut els diners de l’ herència, tot i això el que a la parella l’ importa és l’ amor.

Just quan s’ estan casant, Bill descobreix que el rellotge de ma anava malament i que el noi ha arribat a l’ hora. Jimmie disfrutarà d’ amor i de diners.

siete-ocasiones

COMENTARI

Potser la millor pel·lícula de Buster Keaton.

Un home te que casar-se en unes poques hores si vol aconseguir els diners d’ una important herència.

Jimmie, el protagonista, s’ ofereix a totes les dones que troba sense èxit però quan es coneix que el casori porta aparellat set milions de dòlars, centenars de dones el persegueixen.

Keaton arrodoneix gag sobre gag en tot el film però la mitja hora última, quan s’ inicia la persecució ,és especialment divertida i guillada.

El més pur estil del slapstick s’ imposa i els gags es succeeixen, les perseguidores travessen tota la ciutat a la carrera, arrasen un camp de rugbi, assalten un tramvia o corren entre ruscos amb furioses abelles.

Jimmie escapa en barca pel riu, queda penjat d’una grua i escala una muntanya perseguit per un allau de pedres en el descens.

Darrera la cursa desaforada del protagonista, queda reflectida la cobdícia humana i una certa misogínia. Jimmie fracassa davant totes les dones a qui proposa matrimoni però quan s’ assabenten que si es casen seran riques, el persegueixen a mort.

Quan Jimmie pensa que ha perdut la juguesca, decideix casar-se igualment amb la dona, l’ amor triomfa i els seus bons sentiments són premiats: el rellotge anava malament i ha guanyat l’ herència.

Keaton no sols és un bon humorista sinó que realitza una pel·lícula plena de ritme i força fímica.

EL MODERNO SHERLOCK HOLMES

 

Director: Buster Keaton

Actors: Buster Keaton

                Kathryn Mc Guire

                Ward Crane

Any: 1924

Titol original:Sherlock Holes Jr

Nacionalitat: USA

Gènere: Comèdia/Slapstick

 

ARGUMENT

Buster (Buster Keaton), és un operador de cabina que ho fa tot en la sala, des de posar les pel.licules fins a recollir les escombraries però en les seves estones lliures te un somni secret, ser detectiu. Keaton estima a una noia (Kathryn Mc Guire) i li compra un anell per demostrar-li el seu amor però la noia esta assetjada per el brivall (Ward Crane), que també la pretén; el dolent roba un car rellotge del pare de la estimada, l’ empenyora i amb això compra un regal per la xicota, quan Keaton i el brètol arriben a la llar, aquest últim  col.loca la tarja obtinguda en la casa d’ empenyoraments en la butxaca de Keaton, aquest és descobert amb el paper a sobre, el creuen culpable i el fan fora de la casa.

La noia se’n malfia del dolent i en la casa d’ empenyoraments li confirmen que aquell que ha portat el rellotge és el brivall, en tant Buster, trist i pansit, posa una pel.licula en el cine: “Cors i perles”. El film tracta sobre el lladre d’un collar; Buster s’ adorm i en el somni la seva personalitat es bifurca i penetra en la pantalla però ha deixat de ser ell per convertir-se en Sherlock Holmes Jr, el més brillant detectiu i terror dels criminals.

Sherlock reconeix ràpidament que el dolent ha robat el collar però aquest i els seus sicaris el rapten, Sherlock escapa, primer en una moto i després de salvar a la noia de mans dels sicaris, fuig amb el seu cotxe, restitueix la peça robada i es queda amb la xicota.

Buster desperta, la noia ha vingut a buscar-lo i l’ operador, seguint les directrius del final de la pel.licula que s’ esta projectant li declara l’ amor.

COMENTARI

Estem davant una verdadera joia, una de les pel.licules més desconegudes de Keaton, en la que desenvolupa tot el seu talent. Molts anys abans que els personatges de “La rosa púrpura del Cairo”sortissin de la pantalla per apuntar-se al món real,Keaton ja mostra al seu protagonista entrant i sortint de la quarta paret.

Keaton juga amb la confusió entre ficció i realitat, el pobre encarregat de projecció es torna un hábil detectiu quan penetra en el món de l’ aparença.

En realitat Keaton, com tots els espectadors, queda presoner del món dels somnis que hi ha  en la pantalla, es transforma en un heroi i obté la recompensa de la noia perquè allà on hi ha ficció tot és posible. L’ aparença i la fantasia ens milloren, ens fan diferents.

La última escena és genial. Keaton ja ha despertat del somni i torna ha gaudir de la realitat, esta al costat de la seva estimada i les imatges es retallen en l’ habitacle de projecció; Keaton mira a la pantalla i aplica la mateixa actitud que els protagonistas del film en la seva relació de seducció. La realitat s’ instrueix en el cine, la ficció com a font d’ aprenentatge per aplicar-la a allò tangible.

La pel.licula que van arribar a visionar personatges com Kafka, Buñuel o Lorca, entre altres, beu del psicoanàlisi, del món propiament kafkià i del surrealisme, les tendències d’ avantguarda de la primera meitat de segle XX s’ entrellacen en un joc de miralls entre el desdoblament de personalitat, els avatars del protagonista i el caos social.

Des del punt purament cinematográfic, Keaton és un dels mestres del slapstick, cops, caigudes i carreres, recordem que Keaton era un actor que rodava totes les seves escenes sense dobles.

Memorables són alguns gags, quan els dolents volen eliminar al detectiu amb una copa de verí i se l’ acaben empassant ells o quan la pilota de billar és convertida en una bomba per acabar amb Sherlock però el protagonista es veu incapaç d’ encertar la bola amb el pal per molt que hi jugi i fácil que li posin.

Sensacionals les persecucions en el recorregut en moto, en el que Keaton sorteja tota mena d’ obstacles o en el salvament de la noia i la cursa en el vehicle que els porta al llac on el cotxe s’ adapta al nou escenari com si es tractés d’un vaixell.