GILDA

 Director: Charles Vidor

Actors: Rita Hayworth

              Glen Ford

              George Mc Cready

Any: 1946

Nacionalitat : USA

Gènere: Drama

Sub gènere: Cine negre.

 

ARGUMENT

Johny Farrell (Glen Ford), un jugador de cartes trampós surt d’un antre on està apostant  en Buenos Aires, quan és atracat.

Un home, Ballin Mundsen (George Mc Cready) el salva i foragita al lladre. Així mateix recomana a Farrell que si vol jugar de veritat vagi al Casino. Aquest ho fa i guanya fent trampes, quan descobreix que l’ amo del local és Mundsen. Mundsen contracta a Farrell i el fa la seva ma dreta en el negoci.

Un dia l’ amo del casino li presenta a la dona amb la que s’ acaba de casar, Gilda (Rita Hayworth). Gilda va tenir temps enllà una tortuosa relació amb Farrell i els dos tenen una potent relació d’ amor i odi.

Mundsen te el Casino com una tapadora doncs en realitat dirigeix el monopoli de tungstè, un mineral que cobdícien agents alemanys, una vegada acabada la segona guerra mundial.

Ballin mata  a un dels que l’ assetgen i decideix desaparèixer una temporada, escenificant la pròpia mort.

Farrell i Gilda, aliens a les intencions de l’ home es casen i Farrell es posa al cap de tots els negocis en tant Obregón el cap de policia comença a vigilar-ho tot.

Mentre, la relació entre la parella s’ enterboleix. Gilda continua anant amb diversos homes i Farrell intenta impedir-ho. Gilda li demana el divorci.

La policia decideix tancar el local i confiscar el Casino. Farrell ha perdut el negoci i la dona , se sent abatut i li demana a Gilda que torni amb ell. És  llavors quan Mundsen reapareix , decidit a venjar-se d’ aquells que l’ han traït.

La intervenció de “Tio Pio”,l’ home que neteja els lavabos, es decisiva doncs apareix i mata a Mundsen.

La policia fa els ulls grossos ja que Mundsen va morir segons les estadístiques tres mesos abans. Solament volen la clau de la caixa forta per tenir en les seves mans els papers de la trama del tungstè.

Gilda i Farrell fugen a Estats Units per recomençar una nova vida.

 

COMENTARI

Film clàssic i icona de la història del  cinema, que s’ estructura a partir del subjectivisme del relat en primera persona que desencadena la veu en off de Farrell.

Film tèrbol, ple de relativisme moral i cinisme.

L’ estrella de la funció és Rita Hayworth, que es consolida en aquesta pel·lícula com un mite eròtic. Incommensurable el seu striptis, en el que sols es treu un guant, ple de fetitxisme, entre tant canta “Put the blame on mame”.

Gilda és una dona lliure i ambiciosa, coqueta, sensual, atractiva, intrigant, que vol fer sempre la seva voluntat, un emblema de la dona fatal que fa desgraciats als homes.

L’ actitud de Gilda va ser considerada pecaminosa i pecadora en el context dels anys 40. La relació entre ella i Farrell està propera al sadomasoquisme, cops, la famosa bufetada a la dona, i odi però també amor cec.

Farrell representa l’ home que no te passat, segons ell, només futur. Fet a si mateix i que no obstant es sotmet als dictats de Mundsen en la missió d’ allunyar a Gilda del homes. Algun crític a caracteritzat l’actitud de Farrell com de homosexualitat latent.

Guió ple de sobreentesos i destacat paper, també d’ un personatge secundari : “Tio Pio”, l’ home encarregat de les latrines,  un savi, que tot ho sap i que acaba salvant a Farrell.