PETER PAN

peter_pan-321383627-large

 

Directors: Clyde Geronimi

                    Hamilton Luske

                   Wilfred Jackson

Any: 1953

Nacionalitat: USA

Gènere: Animació

 

ARGUMENT

   En una casa de Londres hi viuen la família Darling. Els nens del matrimoni són tres, els petits John i Mike i la més gran Wendy, tots estan acompanyats per Nana, la gosa.

Quan els pares marxen de la mansió per anar a un espectacle, apareix Peter Pan al costat de la diminuta fada Campaneta, Peter Pan ha perdut la seva ombra i lluita per retrobar-la.

El noi s’ assabenta que el pares de Wendy ja la consideren una adolescent i que al dia següent la separaran dels seus germans per què dormi sola en una altra habitació, així que li proposa a ella, a John i a Mike que viatgin amb ell al país del mai més on hi van a parar tots els nens que no volen créixer.

Peter Pan s’emporta als nens i els ensenya a volar, en el país al que van hi viu el capità Garfi, un enemic declarat de Peter Pan, a Garfi li falta una mà que se li va menjar un cocodril, aquest el persegueix constantment per cruspir-se’l, com se li va empassar el rellotge, anuncia la seva aparició pel so del tic tac de l’ aparell.

Els nens visiten el país, la llacuna de les sirenes, el campament del indis i viuen tota mena d’ aventures, Garfi utilitza a Campaneta que ,gelosa de Wendy, delata l’ amagatall de Pan, això li serveix al pirata per segrestar als nens.

Peter reapareix, salva als infants, s’ enfronta a Garfi i el venç en tant aquest fuig perseguit per al cocodril.

Wendy i els seus germans tornen a casa, ara la noia ja està disposada per créixer.

peter_pan2

COMENTARI

   Disney procura l’ animació de Peter Pan, un dels grans contes de la literatura infantil, obra de James Barrie i estrenada com obra de teatre en 1904.

Peter Pan és un relat d’ aventures, una història de pirates i una narració fantàstica però per sobre de tot inventa un mite i un imaginari propi.

L’ obra ha estat portada reiteradament al cinema, la millor potser sigui l’ Hook de Steve Spielberg en 1991. El Peter Pan de P. J. Hogan en 2004 o el més recent “Pan” de Joe Whrigt en el 2015 són altres aproximacions a la història però potser ningú ha sabut captar la poesia del relat com els dibuixos de Disney, tot i la seva sabuda cursileria i el to carrincló d’ alguns moments.

Es pot contemplar igualment les seves similituds amb el mite grec del Déu Pan que, entre altres aspectes, representa la naturalesa salvatge.

Peter Pan és l’ essència de tots aquells que no volen créixer; Wendy està a prop de l’ adolescència per això abans d’ocupar-se de les tasques pròpies dels adults té que complir amb tots els somnis que il·lustren el món infantil, un viatge iniciàtic al país del mai més, és una travessia obligada a la il·lusió, la fantasia  i la transgressió, abans d’ instal·lar-se al costat de les rutines i les obligacions.

Peter Pan és l’ excepció, ell és el nen que no creix, insolent, despreocupat, sense responsabilitats… viu una infància eterna, recreant aventures quotidianes contra indis i pirates, és el paradigma de la llibertat.

Peter Pan és també el nen interior que portem dins, l’ adult reivindica tornar al país del mai més però ja no és possible perquè aquest país és el de la infància perduda