LA CAJA DE MÚSICA

 Director. Constantin Costa-Gavras

Actors: Jessica Lange

              Armin Mueller Stahl

              Frederik Forrest

Any: 1989

Títol original: Music box

Nacionalitat: USA

Gènere: Cine polític

Subgènere: Cine judicial

Subgènere: Nazis

 

ARGUMENT

Mike Laszlo (Armin Mueller Stahl) és un hongarès que ha emigrat fa anys a Estats Units. Té una filla: Ann Talbot (Jessica Lange i ensinistra al seu net, és un home de pau i un avi model.

Un dia la fiscalia li obre un expedient com a sospitós de ser un antic criminal de guerra, col·laborador amb els nazis en Hongria.

Laszlo explica que ell va ser un simple buròcrata i que no te res a veure en tot allò del que se l’ acusa. La seva família no es pot creure la imputació i la pròpia filla, que és advocada, decideix encarregar-se de la defensa.

En el judici, l’ acusació aporta nombrosos testimonis que el reconeixen com un assassí de jueus, violador de noies i  criminal que llençava al riu a presos lligats de peus i mans. La defensa de la filla serveix per confondre a l’ acusació, donar indicis de que tot pot ser una conxorxa comunista i posar en evidència a alguns testimonis, que possiblement no diuen tota la veritat.

A la fi advocats i jutge, marxen a Budapest on es troba un testimoni a punt de morir però una manipulació de les proves fa que tampoc es puguin demostrar els fets.

El cas és sobresegut i Laszlo enjudiciat com a no culpable.

En el viatge a Budapest, Ann, malgrat la sentència, visita a la dona d’ un company del seu pare en el camp de concentració, un home que ja ha mort i que va fer xantatge a Laszlo.

La dona li lliura a Ann el val d’un objecte que es va empenyorar. Ann el recupera, es tracta d’una caixa de música, quan activa els seus mecanismes, darrera dels personatges que avancen al so de la melodia, sorgeixen diverses fotos en les que es mostra al pare en actituds brutals contra els jueus presoners.

Ann torna a estats Units, abjura del pare i envia les fotografies a la fiscalia, que reobre el judici i condemna a Laszlo.

 

COMENTARI

Costa Gavras realitza un dels seus millors films. Un pacífic emigrant a Amèrica , pare i avi bondadós, és acusat de ser en realitat un monstre, un criminal nazi, assassí i violador.

La seva filla, advocada, el defensa i lluita entre el sentiment patern-filial i la recerca de la veritat, entre la voluntat d’ exercir convenientment la seva professió, guanyant el cas i el sentiment ètic que porti a esbrinar que va passar i qui és realment el pare.

En aquesta lluita interior, quan la dona te la evidència que Laszlo no és qui diu que és ni qui sembla ser, decideix renegar dels motius de la sang i de les emocions i fer justícia.

La pel·lícula planteja una realitat històrica : com molts nazis van fugir d’ Alemanya i van iniciar una nova vida en un altre país, oblidant el passat i fent-se passar per honorables persones quan eren monstres.

La caixa de música que facilita el descobriment de la identitat de Laszlo és un paradigma de l’ acció. Darrera la graciosa aparença i l’ entranyable melodia s’ amaga l’ evidència del mal, les fotos que demostren qui és realment Laszlo.

D’una altra banda el film filosofa sobre la identitat humana. Qui som en realitat i de que som capaços. Tos podem ser criminals de guerra primer i avis bondadosos més tard?. Tot és efecte d’una situació límit?. Qui som i com som els sers humans?. L’ actitud de Laszlo fa dubtar a tots ; què s’ amaga darrera la màscara?, és una víctima o un botxí?. Quan es descobreix la terrible veritat, Ann, la filla, no pot evitar denunciar a l’ home, que abans que un pare és un delinqüent.

La pel·lícula va guanyar l’ os d’ or en el festival de Berlin de 1980.

Z

 

 

Director: Constantin Costa- Gavras

Actors: Yves Montand

             Jean Louis Trintignant

             Irene Papas

           Jacques Perrin

           Charles Denner

Any: 1969

Nacionalitat: França

Gènere: Cine polític

 

ARGUMENT

Un diputat (Ives Montand) de l’ oposició te que realitzar una conferencia davant els seus seguidors. El govern li posa dificultats per localitzar un local en condicions i quan el troba, prepara a grups ensinistrats per boicotejar l’ al·locució.

El polític pot realitzar el discurs, però quan surt és assetjat pels mercenaris d’ extrema dreta i lúmpens comprats i és colpejat des d’ una camioneta davant la indiferència de la policia. Arrel de les ferides sofertes el diputat, mor.

S’ inicia una investigació que porta endavant el jutge instructor del cas (Jean Louis Trintignant). Aquest escorcolla a fons amb la col·laboració d’ un periodista (Jacques Perrin) i descobreix que darrera l’ assassinat hi ha una conxorxa organitzada pel CROC, un grup d’ extrema dreta, amb la connivència de la policia i del poder polític que mantenen que tan sols s’ ha produït un accident.

Malgrat les amenaces del seu superior, la investigació continua endavant, els autors materials són condemnats però els autors ideològics queden pràcticament eximits.

Més tard un cop d’ estat dels militars porta a l’ assassinat de diversos membres de l’ oposició i a l’ exili del jutge investigador. La lletra Z de l’ abecedari, que significa llibertat, queda prohibida.

 

 

COMENTARI

Gavras realitza un thriller polític que no dona treva. Evoca els anys anteriors al cop d’ estat en Grècia i la conxorxa del sistema polític i policial per impedir qualsevol actuació opositora.

La pel·lícula intenta ser una parabol.la política en la que mai sabem noms de persones, entitats ni escenari on transcorre l’ acció però el que és suposició es converteix en evidència, en el últims títols informatius sobre la sort dels protagonistes. És llavors quan queda clar que Gavras està parlant de la Grècia dels anys 60.

Avui la pel·lícula, tot i la seva intensitat, com a thriller es pot veure un tant desfasada en el missatge ideològic doncs actualment, amb la fi de la guerra freda, les classes dominants s’ arrelen al poder sense necessitat de la violència estructural front als opositors i mantenen els seus privilegis per vies electorals una mica més sofisticades.

La pel·lícula mostra la corrupció de l’ aparell de l’ estat, el fanatisme de sectors dedicats a mantenir l’ ordre i que en realitat el trepitgen ,més quan els seus adversaris són, en aquest cas, polítics moderats i pacifistes.

El film abona també la idea de l’ home honest, enfrontat a un sistema de poder que l’ impedeix mostrar la veritat. Com aquest poder es recolza en els moviments d’ extrema dreta per realitzar la feina bruta i fer callar a qualsevol que el qüestioni.

La disbauxa política d’ aquells anys porta a l’ infern de la dictadura militar i al cop dels coronels en 1967.

La pel·lícula guanyà l’ oscar al millor film de parla no anglesa i el premi del jurat de Canes en 1969.   Compta amb el guió de Jorge Semprum i la banda sonora de Mikis Theodorakis.