LA, LA, LAND (LA CIUDAD DE LAS ESTRELLAS)

la_la_land-262021831-large

 

Director: Damien Chazelle

Actors: Emma Stone

              Ryan Gosling

Any: 2017

Títol original: La, la, land

Nacionalitat: USA

Gènere: Musical

 

ARGUMENT

Mia (Emma Stone) viu en Los Angeles, treballa de cambrera i aspira a triomfar com actriu en el món de l’ espectacle, escriu els seus propis guions i acudeix a diversos càstings sense sort.

L’ atzar fa que coincideixi repetidament amb Sebastian, (Ryan Gosling)un noi que estima el jazz, treballa com a pianista en un restaurant i vol obrir el seu propi club de jazz i tocar en ell.

Després de mirar-se i no veure’s i de diversos desencontres, la parella s’ acaba enamorant.

Sebastian ha estat despatxat del restaurant i intenta refer la seva carrera com a músic en un grup que li paga be però on no fa allò que li agrada. Mia representa en un teatre un monòleg escrit per ella mateixa, sense èxit.

La noia torna a casa dels seus pares, plena de desesperança, però la criden per un càsting, el supera i aconsegueix el paper de protagonista en una pel·lícula que es rodarà durant bastant temps en Paris.

Cinc anys més tard, Mia és una actriu triomfadora , s’ha casat i te un fill, un dia passejant per Los Angeles, el matrimoni arriba al club Seb’s propietat de Sebastian. Mia i Sebastian es miren, l’ home recorda tot allò que és pogut ser i no va ser, ella marxa amb el seu marit.

original

 

COMENTARI

   Hollywood torna al musical. Chazelle després de l’ èxit dos anys abans de Whiplash realitza ara una pel.licula plena de joia, amor, desamor i música.

El tema està força gastat: el somni americà, la perseverança i l’ esforç per aconseguir allò que es desitja, el preu a pagar per assolir que les pròpies  il·lusions es converteixin en realitat.

El film juga amb la sentimentalitat  i les passions, planteja el clàssic argument de noi coneix noia, no se suporten, tornen a coincidir, s’ enamoren, tenen somnis, triomfen en allò que es proposen però el món els separa. Tot no es pot  tenir a la vida.

Els tòpics ben portats no donarien gran cosa de si, si no fos per la presència magnificent del musical, per la posada en escena, per la brillantor de tot plegat, pels balls i les cançons. Aquí allò important no és el que s’ explica sinó com s’ explica.

Chazelle inicia amb un pla seqüència que ja  ens dona ganes d’ aixecar-nos i aplaudir. En un embús en l’ autopista, tots els conductors surten dels vehicles , ballen i canten en una coreografia perfecta.

El pla seqüència serà emblema  del film. La cosa segueix en l’ escena en el mirador de Los Angeles on els dos protagonistes ballen plegats o quan volen i ascendeixen cap el firmament.

Chazelle homenatja al cine clàssic quan els protagonistes contemplen “Rebelde sin causa” en un cine i el seu desig amorós és tallat perquè es crema la pel.licula.

El director utilitza la fosa en negre o la fosa encadenada contínuament i dona mostres del seu talent en l’escena en que Mia li retreu a Sebastian que s’ acomodi i no s’ obstini en el seu somni, en una escena narrada a partir de plans i contraplans continuats.

Tot acaba quan els dos enamorats es troben cinc anys després, Sebastian ,assegut al piano ,rememora com és pogut ser la vida al costat de Mia, les imatges del passat es repeteixen però ara totes tenen un significat positiu, les mancances, els errors i els oblits, ja no existeixen; l’ amor ha triomfat i la vida ha estat una altra. Tot és un engany dels sentits, un enlluernament, la vida continua.

Emma Stone i Ryan Gosling mostren química mútua i ajuden a fer creïble el joc. Chazelle executa un homenatge a los Angeles, la meca del cine, reivindica el jazz i la seva història, els locals clàssics plens de fums i música.

Capacitat narrativa, imatges plenes de força, emocions, cine en la seva més gran dimensió.