LA MOSCA

the_fly-693900180-large

 Director: David Cronenberg

Actors: Jeff Goldblum

               Geena Davies

               John Getz

Any: 1986

Títol original: The fly

Nacionalitat: USA

Gènere: Ciència ficció

Subgènere: Fantàstic

 

ARGUMENT

Seth Brundle (Jeff Goldblum) és un científic que ha aconseguit inventar una màquina de tele transportació.

En una festa coneix a Verónica Quaife (Geena Davies), una periodista i la porta a la seva casa-laboratori perquè vegi la conseqüència del seu invent.

Seth agafa un objecte, en aquest cas una mitja de la dona, el col·loca en la màquina i la mitja, després de desintegrar-se, apareix de nou en un altre cubiculum.

Seth intenta que el seu invent afecti també als sers viu i així ho intenta amb un babuí però aquest apareix mort. Finalment perfecciona la seva màquina i l’ animal és teletransportat.

En tant, Seth i Verònica s’ han enamorat i sorgeix una relació entre ells.

Quan Seth pensa que el seu invent ja és perfecte decideix fer la prova en si mateix. Es tanca en la màquina tele transportadora amb èxit però no té en compta un element atzarós, en la màquina hi ha entrat una mosca.

A partir d’ aquí la conducta de Seth es mostra canviant. Físicament, li comencen a sorgir estranys pels a l’ espatlla , se sent àgil, fort  lleuger i se sent com un superdotat. Mentalment te un gran sentiment de llibertat i vol que Verónica provi també la tele transportació però la noia s’ hi nega.

Les mutacions s’ efectuen amb gran rapidesa, Seth comença a canviar d’ aspecte, i analitza els resultats de l’ experiment, el seu cos tancat en l’ aparell amb el d’ una mosca es  fusiona amb l’ insecte.

Seth es va desconstruint i convertint-se en un monstre, perd les dents i les orelles. En tant Verònica s’ assabenta que ha quedat embarassada i te un estrany somni en el que veu com el fetus no és el d’un nadó sinó la larva d’ una mosca. Així que amb l’ ajut del seu antic company sentimental, Stathis (John Getz), decideix avortar.

Quan està ja en el consultori metge, apareix Seth, que la rapta i la porta al seu laboratori amb la intenció de tele transportar-se amb la noia i canviar de nou el seu aspecte.

Stathis els segueix però és malferit per Seth, que realitza la seva definitiva fusió i es converteix en una mosca gegantina. Quan  l’ home mosca es tanca en la màquina i ho fa també amb Verónica per tele transportar-se, Stathis li dispara i impedeix la tele transportació de la dona.

Quan Seth, ara ja una mosca, apareix de nou, Verònica, malgrat els seus escrúpols li dispara un tret i el mata.

the-fly-2

 

COMENTARI

La pel·lícula és un remake del clàssic del mateix nom dirigit en els anys 50 per Kurt Neuman. Com en moltes pel·lícules del fantàstic, planteja el límits de la ciència.

Seth és un científic que vol anar més enllà, que vol transgredir la norma científica i que és superat pels esdeveniments. El projecte científic es torna contra la mà de l’ home que l’ ha impulsat , per destruir-lo.

La pel·lícula adverteix dels perills de la ciència quan escapa al control humà i com es torna contra el propi inductor, en aquest cas per motius propis de l’ atzar, idea propera al mite de Frankenstein.

Un altre tema que tracta la pel·lícula és el procés de l’ home cap a l’ animalitat. La transformació física ve complementada per una transformació moral. Seth perd la seva consciència, la seva capacitat d’ estimar, mata o fereix sense remordiments perquè ja no té els sentiments d’ una persona humana.

Assistim a la fusió de l’ home i la mosca i la consegüent degradació i la transformació en un insecte. Però en mig, Cronenberg planteja quina part queda de la consciència humana i quina de l’ animalitat. I com la segona va substituint progressivament a la primera.

En tercer lloc, Cronenberg escenifica els sentiments de la dona, que estima al monstre, que sent compassió per ell i el vol ajudar però que finalment el mata tant per preservar-se a si mateixa, com en un últim acte d’ amor. Verònica viu confosa entre la por, la repulsió i l’ afecte.

Podríem, per últim pensar que hi ha algun element kafkià com antecedent del film, referint-nos a “La metamorfosi” de l’ autor txec. I la referència filosòfica, quan Seth diu en un moment donat si la seva particularitat no es tractaria d’un insecte que somia ser un home.

 

MAPS TO THE STARS

 

Maps_to_the_Stars-875832462-large

 

Director: David Cronenberg

Actors: Julianne Moore

             Robert Pattinson

             John Cusack

             Mia Wasikowska

             Olivia Williams,

             Evan Bird

Any: 2014

Nacionalitat: Canada

Gènere: Drama

Subgènere: Cine dins del cine

 

ARGUMENT

   Agatha (Mia Wasikowska) és una noia que arriba a Los Angeles amb ànim de provar sort en la meca del cine; lloga una limusina que condueix Jerome Fontana (Robert Pattinson), un actor que treballa de xofer, i gràcies a Carrie Fisher, aconsegueix feina d’ assistent en la casa d’ Havana Segrand (Julienne Moore), una actriu consagrada, que viu sota l’ estigma del suïcidi de la seva mare, Clarice Teggard.

En tant, assistim a la quotidianitat en la vida de Stafford Weiss (John Cusack), un terapeuta que escriu llibres i dona consells d’ auto ajuda en la televisió , la seva dona Christine (Olivia Williams) i el seu fill de tretze anys Benjie (Evan Bird), un noiet cregut i malcarat, ple de mal humor i addiccions.

Stafford i Olivia viuen plens de secrets, en realitat Agatha és filla seva i germana de Benjie, de petita va incendiar la casa i ara pateix un cos xacrat per les cremades, ha estat ingressada uns anys en un manicomi i ara és rebutjada pels pares.

Per la seva part, el matrimoni guarda un altre secret, la parella són germans, separats de petits, es van trobar i es van casar sense saber el seu parentesc.

L’ acció és desenvolupa des de la vacuïtat al drama; Benjie, que se sent postergat en la seva última pel·lícula per Roy, un altre actor juvenil que li roba les escenes, el mata . Havana s’ho munta amb Jerome, que s’ ha convertit en amant d’ Agatha, aquesta ho veu, i quan Havana li recrimina la seva poca dedicació a les feines de la llar, la noia li obre el cap.

Benjie ha estat detingut pel seu crim però s’ escapa i va a trobar a Agatha, els dos germans, superats pels esdeveniments es prenen un munt de pastilles i se suïciden.

 

mAPS i

 

COMENTARI

     Cronenberg retrata amb agudesa, nuesa i crueltat el món d’ Hollywood al que pertany.

Estem davant una faula amarga, plena de personatges egòlatres, pretensiosos, plens de vanitat, incapaços de mirar al seu voltant i de posar-se en el lloc de l’ altre.

El director canadenc filma una història coral, en la que treu a la superfície, l’ epidermis del món del cine, la superficialitat i la immaduresa que rodeja a les estrelles d’ Hollywood.

Estem davant un verdader film de terror, doncs els personatges són monstres que per si fos poc, es troben constantment amb els seus propis fantasmes.

Cronenberg juga amb les possibles similituds amb la realitat; Benjie és un retrat de l’ inestable Macaulay Culkin que agafà fama de nen per “Solo en casa”; Havana i el fantasma de la mare, Clarice Taggart, voregen les relacions de Lana Turner i la seva filla Cheryl Crane.

Tots els personatges són repel·lents, menteixen als altres i és menteixen a si mateixos; Stafford, un guru de l’ auto ajuda, ple de conflictes amb si mateix, Habana tan cruel i cínica que és absolutament feliç quan coneix la mort de Micah, el fill de l’ actriu a la que podrà substituir per culpa de l’ accident. Habana es mostra també insensible quan lliga sense cap mirament amb l’ amant d’ Agatha, la seva assistent.

Benjie és un nen malcriat, sense límits, aclaparat als tretze anys pel sexe i les drogues, que juga a humiliar i a matar, primer un gos, després a un ser humà, sense comprensió d’on estan el límits dels seus actes.

Agatha es vol redimir del mal causat al provocar intencionadament un incendi però és rebutjada i expulsada de la casa familiar.

Totes les relacions estan basades en la mentida, en semblar i no en ser, en cercar l’ èxit, la fama, la popularitat, el triomf….menyspreant la capacitat d’ estimar i de actuar amb honestedat.

Són gent atrapada pel seu passat, Havana, veu constantment el fantasma de la mare que l’ assetja, tot està marcat pel record mal assimilat del preterit, la solitud, la bogeria, l’ incest i la mort. La sàtira sobre Hollywood es torna tragèdia cruel.

Cronenberg ja ens te acostumats en tots els seus films a un punt de sang i violència, aquí està un tant moderat en aquest sentit, tot i les cruentes escenes en que Benjie mata a Roy en qui veu el fantasma del passat o quan Agatha colpeja repetidament i amb acarnissament a Havana fins a matar-la.

La visió del director canadenc concorda amb la seva cinematografia, alteracions de la ment, fluids que es traspassen , contagi… en realitat una visió descarnada i pessimista del ser humà, que aquí és vincula al món del cine.