DOCTOR ZHIVAGO

Doctor_Zhivago-728546004-large

Director: David Lean

Actors: Omar Shariff

               Julie Christie

               Rod Steiger

               Geraldine Chaplin

               Tom Courternay

               Alec Guinnes

Any: 1965

Títol original: Doctor Zhivago

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama/Cine Clàssic

 

ARGUMENT

Yuri Zhivago (Omar Shariff) és adoptat per una família amiga, quan moren els seus pares. Creix en el context de la Rússia tsarista ,es dedica a la medicina i també escriu poesia. Zhivago creix al costat de Tonya (Geraldine Chaplin) a qui de gran retrobarà per casar-se amb ella.

Paral·lelament coneixem la història de Lara Antipova (Julie Christie), una noia que als disset anys és seduïda per un home gran, Victor Komarovsky (Rod Steiger), tot i que surt amb un noi de la seva edat, Pasha (Tom Courternay), que te idees revolucionaries i vol acabar amb el despotisme tsarista.

Lara, que vol deixar la relació amb Victor, és vexada i menyspreada per aquest. La seva reacció és acudir a una festa d’ alta societat on hi participa l’ home i engegar-li un tret. Sols aconsegueix ferir-lo lleument. Victor la deixa anar i Pasha la recull i es casa amb ella.

Quan esclata la primera guerra mundial, Zhivago treballa com a metge, curant els ferits de guerra, coincideix amb Lara, que hi fa d’ infermera. Tots dos acaben secretament enamorats però el fi de la guerra posa fi a la relació i cada un torna amb la seva família.

La guerra continua i els soldats, ansiosos de pau, es rebel·len contra els seus superiors, aquest desig de pau porta a l’ esclat de la revolució bolxevic.

Zhivago torna a casa seva i comprova que ha estat ocupada per milícies populars. La seva família, benestant, és constantment assetjada i sols la intervenció de Yevgraf (Alec Guinnes), un germanastre seu que ocupa un alt càrrec en les files bolxevics, permet que es puguin traslladar a les seves possessions en el camp, més enllà dels Urals.

Després d’ un viatge en tren de varis dies, ple de penalitats, arriben a la finca. Aquesta ha estat col·lectivitzada i tenen que viure en una modesta casa veïna on es dediquen a conrear el camp.

En això, Zhivago s’ assabenta que en la població veïna s’ ha instal·lat Lara. La noia viu amb la seva filla i és respectada per ser l’ esposa de Pasha, que ara es fa dir Strelnikov i és un fanàtic comissari bolxevic.

Zhivago visita un dia la població i retroba a Lara. Sorgeixen tots els sentiments reprimits durant anys i es fan amants.

En tant, Tonya comença a sospitar i la situació es fa insostenible però Zhivago és captat a la força per les tropes comunistes que lluiten en la regió contra els contrarevolucionaris, el blancs, doncs necessiten un metge.

Zhivago te que col·laborar forçosament amb els bolxevics fins que acaba la guerra civil. Llavors torna a casa però la seva família ja no hi és i li diuen que han tornat a Moscu i d’ allà han estat deportats a França per contrarevolucionaris.

Zhivago s’ estableix amb Lara i viuen en plenitud el seu amor i Lara queda embarassada del seu company.

Un dia els arriba la notícia que Strelnikov ha mort. Victor Komarovsky reapareix en les seves vides, convertit en ministre de justícia del nou règim, els hi fa saber que la seva vida en qualsevol moment pot perillar per ser desafectes i els hi recomana que vagin amb ell a Moscu.

Quan el carruatge que els te que portar marxa, Zhivago no vol comprometre la vida i la llibertat de Lara , no vol recórrer a l’ ajut de Komarowsky i es queda. Puja al pis de dalt, trenca un vidre i veu el carro marxar en la llunyania. No veurà mai més a Lara.

Yevgraf, el germanastre de Zhivago ha trobat a la filla de la parella, quan ja és una dona i intenta esbrinar la sort última dels amants.

Zhivago torna a Moscu derrotat i envellit, aconsegueix treball de metge. Un dia creu veure a Lara, l’ emoció el trastoca i mor d’ un atac de cor.

Lara és una ombra que es dilueix en el temps i ningú sap del seu final.

 

Doctor Zhivago movie image

Doctor Zhivago movie image

 

COMENTARI

La pel·lícula traspassa a la pantalla la novel·la de Boris Pasternak del mateix nom. És una d’ aquelles històries més grans que la vida.

Una història d’ amor que perdura en el temps i que és contextualitza des de la primera gran guerra fins a l’ eclosió del stalinisme.

Des d’ el punt de vista social, Pasternak i Lean són crítics amb el moviment bolxevic. Contemplem les primeres manifestacions contra el tsar, salvatgement reprimides, els primers ideals que després es convertiran en burocràcia i despotisme.

Zhivago seria l’ alter ego de l’ autor. El personatge de classe benestant, que estima la seva feina però que no vol ser de cap bàndol, que no es vol involucrar. Zhivago defensa el dret a la individualitat i la creativitat en un temps en que tot està marcat pel col·lectivisme i en el que, com en tot canvi social , suren els que s’ apunten al carro dels vencedors.

La pel·lícula te un to nostàlgic, de tristesa amagada. Zhivago i Lara s’ estimen a través del temps però sempre amb el regust del que és pogut ser i no va ser. Zhivago deixarà partir a Lara com un últim sacrifici d’ amor.

La pel·lícula vol buscar equilibris i equidistàncies entre la voluntat comercial d’ Hollywood i les pretensions artístiques de Lean. El director se’n surt prou bé, tot i un seguit de tòpics: la caracterització de molts dolents bolxevics o l’ excés de sucre en la relació sentimental dels protagonistes, sempre complementada amb el tema de Lara de Maurice Jarre, una banda sonora que ha passat a la història.