EL HOMBRE DE LA CÁMARA

 

 

Director: Dziga Vertov

Any: 1929

Nacionalitat: Unió Soviètica

Gènere: Documental

 

ARGUMENT

San Petersburg es desperta. Els carrers, primer buits, s’ omplen d e gent, els tramvies, els vehicles, tot es posa en moviment, les botigues, la gent, la industria.

Un conglomerat de vida que se superposa, que esclata, que  a ritme vertiginós enllaça unes imatges amb les altres. Més enllà de la ficció, Vertov es converteix en un dels pares del documental i torna a les essències dels germans Lumiere.

Contemplem a l’ operador, càmera en mà, dirigint-se d’ una banda a una altra per captar la vida quotidiana d’ una ciutat.

 

 

COMENTARI

Dziga Vertov és el pseudònimde Denis Kaufman i vol dir la baldufa que gira.

En el context revolucionari de l’ Unió Soviètica i ja en ple stalinisme, Vertov porta endavant una idea de cinema total, no lligat ni a la novel·la ni al teatre ni al procés narratiu. Sense títols intermedis, sense guió, sense actors, sense decorats, sense il·luminació.

El cinema de Vertov s’ anomena cinema ull perquè el director soviètic entenia que la càmera pot captar moltes més coses i més ràpides que les que pot captar l’ ull humà. Vertov es defineix com un cineasta, escriptor i poeta i la seva manera de fer art és fer cinema.

En 1922 funda el cinema veritat. La seva voluntat és l’ objectivitat integral, fora de tot artifici. Tot allò que falseja o modifica la realitat, enganya a l’ espectador. Vertov reivindica la puresa total de l’ autor davant la realitat.

En qualsevol cas, Vertov no té en compta quan escull un pla i no un altre, quan mostra una imatge, quan munta una escena que, està elegint, està mostrant una realitat  i no una altra, està seleccionant, està manipulant.

Molt a prop del seu estil ,trobem a Walter Rauttman, que en 1927 roda Berlin, simfonia d’ una ciutat,on també seguint l’ exemple Vertov, retrata la realitat de la urbs del dia a la nit.

L’ home de la càmera mostra al germà de Vertov ,l’ operador, que va rodant el que veu i que crea un univers  a partir de les imatges d’ una ciutat.

Des del punt de vista tècnic, Verzov recorre tots els elements de la cal·ligrafia cinematogràfica, ens mostra la ciutat , la seva gent, els seus esdeveniments a partir de llargs tràvelings, primers plans, imatges en moviment, picats i contrapicats, zooms, imatges superposades , pantalla compartida, imatges ràpides i al ralentí. Tota la tècnica i l’ estètica del cine es troben aquí, tot l’ art de la composició i el retrat, tot allò que signifiqui captar l’ imatge perquè aquesta prengui sentit.

I quin és aquest sentit?. Potser la imatge en si mateixa. Més enllà , tot un món urbà que cobra vida i dona origen a un macrocosmos social. El tràfec de la gent, el formiguer urbà, les comunicacions, el treball en la industria, el naixement d’un nen i la felicitat de la mare.

Les tecles d’ una màquina d’ escriure se superposen a les tecles d’un piano,una gran xemeneia és retratada en contrapicat, mostrant la seva magnificència i envergadura, les màquines prenen vida i mostren la nova era industrial i de canvis.

Finalment la màgia del cinema. Un trípode es mou sol, una càmera , com un cap, es col·loca sobre les seves potes, tot és màgic, tot és il·lusió, què és sinó el cinema?.