ESPLENDOR EN LA YERBA

 

 

 

Director: Elia Kazan

Actors: Warren Beatty

               Natalie Wood

Any: 1961

Títol original: Splendor in the grass

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

Bud Stamper (Warren Beatty) i Deanie Lomis (Natalie Wood) són dos joves que surten plegats i estan enamorats però pateixen la pressió dels pares que s’ oposen a la relació.

Bud depèn d’ un pare possessiu que vol dirigir la vida del fill,vol que estudií en l’ Universitat I pensa que el noi és el millor en tot.

Deanie està sotmesa a una educació tradicional,orientada a no lliurar-se al noi fins al matrimoni.

Bud, dèbil de caràcter, acaba acceptant les normes del pare , deixa a Deanie i se’n va a estudiar a Yale. La noia, incapaç de suportar la pèrdua,es deprimeix i acaba ingressant en un psiquiàtric, després d’ un intent de suïcidi.

Bud no és feliç en l’ Universitat i no estudia. El seu pare segueix disposat a imposar-li la seva manera de viure però quan arriba el crack borsari del 29, s’arruïna i es llença pel balcó.

Passats dos anys i mig Deanie surt curada del psiquiàtric i amb una promesa de matrimoni d’un altre pacient curat, però quan arriba a Kansas, el primer que vol fer és veure a Bud.

Aquest, empobrida la seva família per la gran depressió, treballa d’ agricultor i s’ ha casat amb una cambrera que va conèixer en temps universitaris.

El destí ja ha jugat les seves cartes i res tornarà a ser com abans.

 

COMENTARI

     Kazan sempre ha estat proper a portar al cine dels grans drames, uns relats que reclamen a autors com Tennessee Williams (Un tranvia llamado deseo) o John Steinbeck (Al este del eden). Ara és basa en el guió de William Inge amb el que aquest guanya un oscar. Inge és autor d’ altres adaptacions  al cine com “Picnic” o “Bus stop”

En “Esplendor en la yerba” Kazan retrata una història d’ amor fracassada, plena de lirisme i poesia on es manifesta l’ Amèrica dels anys vint; el món d’ “El gran Gatsby”, els precedents de la gran depressió americana.

L’ autor lliga la història al fracàs del somni americà. Ace , el pare de Bud, vol que el fill faci tot allò que al patriarca li ve de gust. És un home incapaç d’ escoltar, que vol complir els seus desitjos no realitzats amb el fill però no te en compte la seva opinió. Ace és algú aferrat tan sols als negocis i als diners que acaba amb la seva vida quan se n’ adona de la buidor que l’ envolta.

Els pares de Deanie eduquen a la noia en el puritanisme; conservadors, benintencionats, també volen el millor par a la filla però són presoners de les convencions de l’ època.

Kazan retrata l’ emocionant història d’ amor d’ tot allò que es pogut ser i no va ser. Com Bov claudica, com els dos joves, aliens al somni del seu amor, s’ adapten a noves vides i a noves persones, com el context social és més poderós que el seu amor.

Kazan te un altre referent en “Romeu i Julieta” i ens convida a escoltar el gran poema de Woodsworth que dona sentit al film: “Encara que ja res pugui tornar-nos l’ hora de el esplendor en l’ herba, de la glòria entre les flors, no hem d’ afligir-nos perquè la bellesa continua en el record.

L’ esplendor en l’ herba és el temps de la joventut, un temps únic, un moment de vida que al poc ja tan sols és record. La fugacitat dels bons moments, tot allò que s’ ha perdut que ja no tornarà.

 

UN TRANVIA LLAMADO DESEO

 

DIRECTOR: Elia Kazan

Actors: Marlon Brando

              Vivien Leigh

              Karl Malden

              Kim Hunter

Any: 1951

Nacionalitat: USA

Títol original: A streetcar named desire

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

Blanche Dubois (Vivien Leigh) arriba a Nova York per passar una temporada a casa de la seva germana Stella (Kim Hunter), casada amb Stanley Kowalski (Marlon Brando).

Blanche és una persona amb severs desequilibris, que viu angoixada, plena de pors i desitjant ser estimada. Ha venut la casa familiar, porta amb ella vestits, joies i aires d’ elegància que es diuen poc amb l nova llar.

En la casa es troba amb Stanley, un Home violent i prepotent, de caràcter agressiu però també, terriblement atractiu.

Blanche coneix a Mitch (Karl Malden), un company de la feina i dels jocs de cartes de Stanley. Aquest és un home solitari que no ha tingut sort amb les dones, Blanche i Mitch es relacionen i es necessiten més que s’ estimen és per això que es comprometen.

Però Stanley te noticies del fosc passat de Blanche i desenterra els secrets que ningú coneix, com que el seu primer marit es va suïcidar. També desvela com a Auriol, la seva petita població havia guanyat mala fama per anar-se’n amb tota mena d’ homes, especialment jovenets.

Stanley li explica el passat a Mitch i aquest se sent enganyat i abandona a Blanche.

Quan Stella, que ha quedat embarassada, va a l’ hospital per tenir un nen, Stanley queda sol a la casa amb Blanche. Esclaten els desitjos ocults i l’ home la viola després de lluitar amb ella.

Blanche desolada, acaba de perdre la poca raó que li quedava. Perduda en un món irreal i fantàstic anuncia a Stella que ha rebut un telegrama d’un milionari, antic amant que se l’ emportarà a un viatge de plaer als tròpics.

El milionari sols existeix en la seva imaginació i qui apareix són els responsables d’una institució mental per emportar-se-la.

Stella sospitant tot allò que ha desencadenat el seu marit fuig de la casa amb el seu fill, en tant ressona en la llunyania les veus de Stanley cridant-la.

 

COMENTARI

Basada en l’ obra teatral de Tenesse Williams, el relat queda marcat per un clima asfixiant, dens, claustrofòbic i fosc, un món aclaparador, ple de personatges al fil que se senten ofegats física i moralment.

Blanche Dubois és una de les figures més ambivalents de la història del cine. Magistralment interpretada per Vivien Leigh, al voltant d’ ella gira la trama. Desequilibrada, sola,insegura, mentidera compulsiva, amb por a envellir, plena de passions latents que no s’ atreveix a desenvolupar, s’ ha muntat  un món a mida, un món irreal i fantàstic en el qual s’ aferra a creure’s que és allò que no és.

Viu marcada pels fantasmes del passat, per les seves tèrboles experiències, pels desitjos no assumits, per la por al rebuig.

En el mirall no vol veure ni admetre la seva imatge ni el reflex de la veritat però quan la violència de Stanley l’ assetja i el mirall s’ esmicola, l’ equilibri entre raó i bogeria es trenca també per sempre.

Stanley és la contrapart. Prepotent, xulesc i sense límits, ell és ell protagonista principal en la sort de la dona a l’ explicar el passat que ningú coneix.

Clima angoixant, atmosfera tensa i sòrdida, mentides compulsives, passions sense fre, el món de Williams, sec, dur i sense concessions.

La pel·lícula guanya quatre oscars, a Vivien Leigh com a millor actriu, a Karl Malden i Kim Hunter com a millor actor i actriu secundaris i ala millor direcció artística.

 

AL ESTE DEL EDÉN

AL ESTE DEL EDEN

 Director: Elia Kazan

Actors: James Dean

               Raymond Massey

               Jo Van Fleet

               Julie Harris

Any : 1955

Títol original: East of edèn

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

Cal (James Dean) és el fill d’ Adam (Raymond Massey), un ranxer que viu a Salinas en 1917. És un noi introvertit i solitari que veu com el seu pare el discrimina a favor del seu germà, Aron.

Aquest rebuig el fa una persona inestable emocionalment, transgressora i asocial.

Poc després de néixer, la mare va abandonar el ranxo i Cal ha crescut sota la tutela paterna. A l’ altra banda de les muntanyes, en Monterrey, el noi localitza a Keith, la seva mare, però ningú li sap explicar perquè va abandonar la casa.

Cal busca fer-se voler, treballa i te iniciativa en la plantació i pensa que el conreu de mongetes pot ser una bona empresa davant la segura entrada en guerra d’ Estats Units.

Cal necessita demanar un crèdit de 5000 dòlars per fer funcionar el negoci i decideix demanar-los a la mare (Jo Van Fleet). Això li dona ocasió de parlar amb ella. És una dona de caràcter dominant que va abandonar la casa ofegada pel ambient autoritari i religiós i pel món rural que pertany al passat.

Ella ara regenta un bordell on s’ ha enriquit i acorda deixar-li els diners al fill.

Quan esclata la guerra contra Alemanya, es sovintegen les disputes contra alemanys instal·lats a la població. Aron els intenta ajudar i Cal que estava amb Abra (Julie Harris), la novia del germà, també intervé.

Els dos germans es barallen, Cal colpeja a Aron i ambdós comencen a distanciar-se. El negoci de les mongetes va bé i Cal recupera els diners i els hi lliura al pare en el seu aniversari.

En la festa Aron anuncia que es promet amb Abra i el pare no en fa cas de Cal. Quan aquest a la fi li dona els diners, el pare els rebutja, doncs diu ha estat un engany als grangers, a qui se’ls ha comprat un producte barat que després s’ ha encarit.

Cal, com venjança porta a Aron, que creia que la mare era morta, a trobar-la i a que conegui com es guanya la vida.

Aron, traumatitzat pel que ha sabut, s’ emborratxa i seguidament s’ allista per anar a la guerra.

La impressió que rep el pare fa que li agafi una embòlia i quedi paralitzat. En els seu llit de mort, Cal acudeix a l’ habitació. El pare que per fi comprèn que ha estat injust amb el seu fill deixa anar les paraules que el noi vol sentir: “queda’t amb mi i cuida’m ”.

Per fi Cal se sentirà estimat, se sentirà necessari.

 

aL ESTE i

COMENTARI  

La pel·lícula, una adaptació de la novel·la de John Steinbeck, és un drama de l’ Amèrica profunda amb variacions edípiques. El motiu del relat és la relació entre un pare orgullós i just però incapaç d’ estimar al seu fill.

Aquest , un noi necessitat d’ afecte i de reconeixement és un James Dean que en el paper de Cal interpreta un altre personatge rebel, desarrelat, inestable, desemparat, turmentat i desgraciat.

El film acudeix al mite bíblic, En tant Aron és l’ Abel bo, reconegut als ulls del pare i a qui tot el que fa li resulta agradable, Cal és el Cain de la historia, mesquí, malvat, salvatge, segons el pare, i que faci el que faci és incapaç de guanyar-se la confiança paterna.

Cal és com la mare, que ha volat cercant la llibertat, representació també de l’ Eva pecadora, però és incapaç d’ emprendre el vol, coartat pel sentiment de culpa, quan el seu pare queda a les portes de la mort.

La reconciliació amb el pare quan aquest és ja un invàlid a punt de morir i l’ amor d’ Abra el redimeixen i li oferiran l’ oportunitat de sobreviure.

Tangencialment la pel·lícula presenta la realitat del món rural, encapçalada per Adam, el pare, nom gens gratuït, un home que en te prou amb el que guanya, que no aspira a fer-se ric. El fill és qui aprofita la situació de guerra per guanyar diners, l’ esperit del nou capitalisme, el món vell, el món nou.