LA ISLA DE LAS ALMAS PERDIDAS

island_of_lost_souls-606235261-large

 

Director: Erle C. Kenton

Actors: Charles Laughton

               Richard Arlen

               Leila Hyams

               Bela Lugosi

               Kathleen Burke

Any: 1932

Títol original: Island of lost souls

Nacionalitat: USA

Gènere: Fantàstic

 

ARGUMENT

     Edward Parker (Richard Arlen) és un nàufrag, recollit en alta mar per un vaixell. Al comandament de l’ embarcació hi viatja el capità Davies amb un carregament d’ animals engabiats.

El responsable d’ aquest transport és Montgomery i el seu destí, una illa perduda en els mars del sud, que ni tan sols surt en els mapes.

Parker vol arribar a terra on l’ espera Ruth (Leila Hyams), la seva promesa però una baralla que sosté amb el capità fa que sigui desembarcat en la illa misteriosa.

Allà coneix al Doctor Moureau (Charles Laughton), un científic que te al seu servei una munió d’homes deformes, en realitat són el resultat d’un experiment consistent en transformar animals en sers humans.

Parker descobreix  com es realitza una vivisecció a un dels sers de la illa i coneix a Luba (Kathleen Burke), l’ experiment més a afortunat de Moureau, una pantera que s’ ha convertit en una dona força sensual.

Les normes de la illa estan determinades per la llei, que impedeix als engendres vessar sang o menjar carn, és a dir tot allò que els hi recordi el seu passat animal, un altre element clau és la sala del dolor on s’ efectuen els experiments i on són castigats els mutants que no obeeixen.

Mentrestant, el vaixell del capità Davies ha arribat a terra i allà Ruth s’ assabenta de la sort del seu estimat i nolieja una petita nau al comandament d’un  mariner, Donahue.

L’ embarcació arriba a la illa i després de conèixer a Moureau, aquest els hi promet a tots els nouvinguts deixar-los anar però en realitat vol continuat amb els seus assajos.

A la nit, Ouran, mig home mig simi, intenta atacar a Ruth i es dissuadit per Parker; quan Donahue va a cercar ajuda als altres mariners del vaixell, Moureau ordena a Ouran que el segueixi i l’ escanyi; així ho fa aquest però aquest trencament de la llei, revifa els instints sanguinaris dels mutants, que es rebel·len , es llancen contra el seu creador i li apliquen la mateixa medicina que ell els hi ha donat en la sala del dolor.

Mentre, Parker, Ruth i Montgomery fugen per la selva, acompanyats per Luba però aquesta és atacada per Ouran, la dona retorna als seus primitius instints i mata a l’ assetjador però mor en l’ escomesa; en tant la resta d’ aventurers aconsegueix escapar.

isla de las almas perdidas2

COMENTARI

H.G. Wells publica la novel.la : “la illa del Doctor Moureau” en 1896, els elements fantàstics del relat fan que es porti molt sovint al cine, la primera versió, muda, data de 1911, la que ara comentem és una segona versió i posteriorment comptabilitzem “La isla del terror” en 1959,”Los Hombres del ocaso” en 1972, una tercera dirigida per Don Taylor del 1977, prou apreciable i per fi una desafortunada versió del 96,  dirigida per John Frankenheimer i amb Marlon Brando com el malvat doctor.

El relat de Kenton es contextualitza en un moment en que el cine fantàstic manté un gran vigor, és quan apareixen tots els monstres: Dràcula, Frankenstein, la mòmia, l’ home llop…

La característica principal d’ aquest cinema és la crítica d’una ciència que vol anar més enllà dels límits marcats per la natura o el sentit comú. A l’ igual que en “Frankenstein” o en “El Doctor Jeckyll y Mr Hyde”, un experiment científic, depassa la racionalitat; Moureau és un il·luminat, el típic científic boig dels relats fantàstics, algú que vol avançar l’ evolució mil anys, segons les seves paraules, i fer que els animals cobrin vida humana, mitjançant trasplantaments o canvis cel·lulars, aquesta confrontació entre les forces de la natura acaba, com no podia ser d’una altra manera, en fracàs.

Els mutants no són ni homes ni bèsties, són coses, diuen, i el demiürg que els ha creat, aquell Déu/dimoni totpoderós, que ha emprat la ciència de manera contra natura, és castigat.

Un segon tema important, és el patiment del monstre. A l’ igual que en Frankenstein, els monstres tenen consciència de si mateixos, de la seva lletjor, de la seva deformitat, acusadament Luba, la dona pantera, la mostra més exitosa de Moureau; sensual, lasciva i plena de desig per Parker, que fins i tot és capaç de vessar una llàgrima, en un moment donat. Luba fuig amb els humans però assetjada per un sicari de Moureau, extreu el seu instint animal per sobre la raó i mata al que l’ ataca.; Luba se sent desconcertada, no sap com comportar-se davant els humans, pateix per tot allò que no és, en la seva identitat perduda i difuminada.

El tercer tema d’interès és la relació amo-esclau. Moureau crea vida però és una vida subordinada, incapaç de determinar-se per si mateixa, el doctor ha creat monstres, ànimes perdudes, que l’ obeeixen i per que això sigui d’ aquesta manera ha muntat una estructura d’ estat.

La vida en la illa es basa en la llei, unes normes que facin oblidar als engendres, que han estat animals i en la sala del dolor, allà on pateixen l’ experimentació i el càstig ,és a dir Moureau governa, com qualsevol estat, mitjançant la llei i la repressió.

Com en tota tirania, no tarda en produir-se la rebel·lió i els monstres s’ ajunten per acabar amb l’ arbitrarietat i amb aquell que els ha donat una nova vida però no felicitat ni lliure albir.

La pel.licula juga amb elements del fantàstic de l’ època, una nau s’ acosta a un paisatge inexplorat i desconegut, el paratge exòtic i llunya on es desencadenarà els esdeveniments, recordem King Kong.

Els protagonistes en la seva fugida són perseguits, ens hi podem emmirallar en “El malvado Zaroff” o hi trobem un antecedent de “La mujer pantera” de Tourneur en 1942.

Malgrat els aspectes filosòfics i possiblement transcendents, la pel.licula no deixa de ser una sèrie B, un film de dissabte a la tarda, amb una Luba ensenyant cuixa, gràcies al Pre Code que encara era tolerant amb alguna senzilla escena eròtica.