KING KONG

 Director: Ernest Schoedack

                  Merian C. Cooper

Actors: Fay Wray

              Bruce Cabot

              Robert Armstrong

Any: 1933

Nacionalitat: USA

Gènere: Aventures

 

ARGUMENT

Carl Denham (Robert Armstrong) és un aventurer i també un director de cinema que vol viatjar als confins més apartats del món per rodar una pel·lícula. Casualment, Denham troba a una noia que intenta robar en una botiga , li proposa que es converteixi en actriu i l’ acompanyi en el seu viatge.

La noia, Anne Darrow (Fay Wray) accepta i salpa amb el vaixell cap el desconegut. La pel·lícula que vol roda Denham és sobre una bestia que s’ enamora d’ una bella i per això perd el seny i es finalment capturada.

En la navegació, un dels expedicionaris,John Driscoll (Bruce Cabot)  i Anne s’ enamoren. Els viatgers, finalment, arriben a una illa desconeguda i aïllada de la civilització. Aquesta illa està rodejada per un mur i tant aviat es desfà o algú el destrueix el tornen a reconstruir.

La llegenda diu que tot és per lliurar-se de Kong, un monstre ancestral o un Déu que te atemorits als indígenes. Quan els expedicionaris arriben a la illa contemplen com els nadius estan realitzant un sacrifici humà a Kong. Els estrangers són descoberts i tenen que escapar.

Però els salvatges consideren que la noia, d’ or- Anne és rossa- seria ideal pel sacrifici, així que van fins el vaixell i la rapten. Seguidament la col·loquen en l’ altar dels sacrificis fins que arriba Kong.

Kong és un goril·la gegant que agafa a la noia i se l’ emporta. En tant els seus companys, alertats, s’ internen per la selva en la seva persecució. En aquest camí es troben tot tipus d’ animals antediluvians, propis d’un ecosistema que s’ ha mantingut verge i intocat i tots els expedicionaris moren a excepció de Carl i Driscoll.

En tant, Kong lluita i derrota a un dinosaure i seguidament s’emporta Anne al seu cau, John els segueix, rescata Anne i pot escapar fins el vaixell.

Kong el persegueix i arriba a les portes del mur. El gran goril·la, enfurismat, fa cedir les portes i posa en fugida als salvatges, destruint el seu poblat, en tant les llances són com agulles per ell.

Més, Carl te preparades bombes de fum somnífers. Quan Kong s’ acosta al vaixell cau adormit i Carl decideix traslladar-lo Nova York com una nova gran atracció.: Kong, la vuitena meravella del món.

Així arriba a la gran ciutat on en un gran teatre és fa la presentació del monstre. “Era un Déu i ara és un esclau”. Diu Carl i en efecte Kong apareix en l’ escenari lligat per forts grillons d’ acer.

Quan el monstre veu a Anne fa valer tota la seva força, trenca les cadenes i escapa per Nova York. Aconsegueix retrobar a la noia i amb ella a les mans puja per l’ Empire State. Allà és atacat per l’ aviació i malgrat que abat algun aparell és greument ferit i cau dalt a baix.

A la fi Denham diu: “No l’ han abatut els avions, que l’ ha abatut la bella”.

COMENTARI

Extraordinària pel·lícula d’ aventures, basada en la novel·la d’ Edgar Wallace.

El film està marcat pel seu caire ingenu, les transparències i el cartó-pedra li donen irrealitat però no li treuen credibilitat.

Algunes escenes han passat a la iconografia de la història del cinema. King Kong lluitant contra el dinosaure, King Kong despullant a la noia, King Kong pujant a l’ Empire State, resistint als avions i precipitant-se, finalment ,al buit.

Més enllà del film d’ aventures s’ escenifica el mite de la bella i la bestia en la que el monstre s’ enamora, contra natura, de la noia i per amor sucumbirà.

Kong és una imatge transgressora, tràgica, pertorbadora i poètica.

La pel·lícula es contextualitza en 1933, poc després de la gran depressió. Kong és també un símbol d’ aquest monstre econòmic que arrasa amb tot en una època de crisi. Kong és el símbol de la por que envaeix les llars americanes. L’ últim Kong cobra vida després del 11S, de nou un monstre , el terrorisme ,ataca Nova York.

El film te també una lectura ecologista. Kong és el mite del bon salvatge. Feliç en la seva idíl·lica illa, veurà trastocada la seva pau per l’ afany lucratiu de l’ home.

El gran goril·la, salvatge però ingenu, serà transportat fora del seu habitat, de les seves arrels per l’ avarícia humana i allà es convertirà en víctima i trobarà la mort. La naturalesa domesticada.

El mono a dalt del gratacel és una representació de l’ home primigeni, de la natura que s’ enfronta a la civilització, a la tecnificació, a la tecnologia representada pels avions, Kong s’ erigeix dalt el gratacel en el centre del sistema però aquest no dona altra opció als diferents, la domesticació o la mort. Amb la mort del goril·la s’ extingeix un món que ja no es reproduirà ni tornarà a existir.

La pel·lícula critica una societat dominada per la imatge i l’ espectacle. El director sols vol filmar tot el que passa per mostrar-ho, la imatge substitueix a la vida. D’ altra banda Kong és exhibit en un gran teatre com una gran novetat, a un públic desitjos de gaudir de noves emocions i experiències insòlites i efímeres.

En qualsevol cas Kong és el personatge positiu, la víctima que mor per enfrontar-se als mecanismes dels sistema. L’ espectador s’identifica amb els valors del mono: força, coratge i recerca de l’ amor innocent front els valors mercantilistes de la resta de personatges

En King Kong es desenvolupa el mite de l’ amor impossible, el mascle, fort i generós viu entre la tragèdia i la poesia la realitat: mai podrà gaudir de l’ estimada.

Per últim trobem una lectura psicològica. Kong , enamorat de la bella, la comença a despullar. Aquí descobrim la pulsió sexual, l’ home viril que desencadena la seva libido fora dels lligams de l’ ordre establert.

En el gran mono es troba la història d’una frustració sexual doncs estima a la noia però no pot aparellar-se amb ella, La mort del simi és una tornada a l’ ordre repressiu front el desordre que significa la libidinositat d’ una relació forassenyada i contra natura. Es produeix així la lluita dels mascles per aconseguir a Anne. El goril·la s’ enfronta al dinosaure que l’ ha pres i persegueix a l’ amant de la noia, gelós d’ ell.

En el mateix any s’ estrena una séquela, “El hijo de Kong” i amb els anys  el monstre reapareix, en 1962, en el cine japonés, enfrontat-se a Godzilla , més tard tornen noves versions, una de John Guillermin en 1976, la de Peter Jackson en el 2005 i una última en el 2017, “Kong: la isla calavera” de Jordan Vogt-Roberts