LA FAMILIA

La_familia-246110086-large

 Director: Ettore Scola

Actors: Vittorio Gassman

               Stefania Sandrelli

               Fanny Ardant

               Philipe Noiret

Any: 1987

Títol original: La famiglia

Nacionalitat: Itàlia

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

A principi del segle XX assistim al retrat d’una família. El patriarca, posa davant fills i nets i al seu costat l’ últim en arribar, el nou nascut, Carlo.

És un record final abans de la mort de l’ avi. La família cobra vida, Arístides, el pare que te la vocació de pintor, la mare i les tres germanes, les tietes solteres.

Carlo (Vittorio Gassman) serà el fil protagonista a partir del qual observarem el calidoscopi de personatges. La seva infància amb el seu germà Giulio i el seu cosí Enrico i les seves entremaliadures.

El noi va creixent i el món canvia amb ell, el feixisme s’ imposa. Carlo coneix a Adriana i s’ enamora d’ ella però es barallen constantment i Adriana es trasllada a Paris.

Així que Carlo es casa amb Beatriz (Stefania Sandrelli) , estudia i troba feina com professor de literatura i tenen dos fills, Paulino i Maddalena. La família no es pot lliurar del temps en que viu, l’ oncle Nicolino s’ afilia al fascio.

Són els anys de la guerra, Enrico, el cosí, mor en la guerra d’ Espanya, Giulio torna dels camps de batalla i Carlo torna a donar classes. El feixisme cau.

Adriana (Fanny Ardant) torna a la casa amb el seu promès, un francès, Jean Luc (Philipe Noiret). A Carlo no li agrada la presencia de l’ home i discuteixen, en la solitud de l’ habitació Adriana li confessa que no es casarà amb Jean Luc perquè després de Carlo mai podrà estimar a ningú més.

El temps continua el seu pas implacable. Giulio es casa amb Adelina, l’ antiga criada de la casa i obren diversos negocis que signifiquen uns tants fracassos i sacrifica la seva voluntat de ser escriptor.

Quan ja els fills s’han fet grans Carlo i Adriana es tornen a veure, mantenen l’ amor de joventut, Adriana li reclama que ho deixi tot i vagi amb ella a Paris. Però ella se’n va i ell es queda.

En l’ escala de casa, es repeteix, trenta anys després la mateixa escena i Adriana Marxa de nou. Al cap d’ un temps, Adriana li envia una carta a Carlo, explicant-li que contrau matrimoni. Ara els fills ja s’han casat, Carlo i Beatriz són avis perquè Maddalena ha tingut un fill, Carletto.

Carlo es jubila. Beatriz, que sempre ha sabut la relació secreta entre el seu marit i Adriana, però sempre ha callat, mor. Ara sols queda la vellesa, la solitud, el pes de la casa, tan gran.

Carletto (Sergio Castellito) convoca a la família. Vuitanta anys després es repeteix el retrat, Carlo travessa el llarg passadís de la casa, el símbol del pas del temps i la vida i arriba a la gran sala on es realitza el retrat al costat de fills, nets i besnéts diversos que ja ni tan sols coneix. Tot torna a començar.

 

la-familia-ettore-scola-iicbuenosairesesteriit 

 

COMENTARI

La pel·lícula, obra mestra de Scola, retrata un microcosmos familiar durant vuitanta anys però en realitat retrata la societat italiana, els seus canvis, la seva diversitat, el pas , implacable, del temps, i tot sota la mirada de Carlo, el testimoni privilegiat d’ aquests anys.

     La gent neix, es casa, es reprodueix i mor, s’ enamora, lluita, treballa, res de nou sota el sol. Quan uns se’n van, altres arriben i tot segueix el seu curs. Potser la vida és pogut ser millor si Carlo es marxat amb Adriana, potser tot es canviat si Giulio es pogut desenvolupar la seva passió per l’ escriptura però ha estat així i ja no es pot tornar enrere.

     Un fresc d’un món petit i quotidià, de les grans i les petites coses que afecten a cadascun, tot emmarcat en el seu temps històric. Com es reprodueixen i es perpetúen els cicles, la joventut, l’ enamorament, el matrimoni, l’ adulteri, la gelosia,els enfrontaments generacionals, les baralles domèstiques, la feina…tot sembla únic quan s’ inicia, tot és repetit i circular.

     

              

UNA JORNADA PARTICULAR

Una_jornada_particular-300491617-large

 

Director: Ettore Scola

Actors: Marcello Mastroianni

             Sofia Loren

Any: 1977

Títol original: Una giornata particolare

Nacionalitat: Itàlia

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

En el context de a Itàlia feixista, Antonietta (Sofia Loren), és una dona del poble, aclaparada per un marit autoritari i sis fills. En 1938, Hitler visita Roma i es produeix una gran desfilada feixista, tota la família d’ Antonietta va a veure la mostra, menys la dona que resta a casa.

Un fet accidental, s’ escapa el seu ocell, la fa entrar en contacte amb el seu veí, Gabriele (Marcello Mastroianni).

Comencen a parlar i a descobrir-se, són dues persones marcades per la solitud, la tristesa i l’ angoixa del temps que els hi ha tocat viure.

Antonietta s’identifica amb les glòries del sistema. Gabriele és un locutor expulsat de la seva feina per antifeixista.

Per sobre les diferències ideològiques, s’ alcen dues ànimes ferides, fràgils, dues persones que cerquen comunicació i afecte, desesperadament.

L’ home és homosexual, això fa que s’ obrin recels entre ells però finalment arriben els petons i fan l’ amor en tant sonen els himnes grandiloqüents de la desfilada.

Per un dia, ambdós han deixat enrere la seva pena i la seva rutina. Però la desfilada acaba, Antonietta torna a casa on res no canviarà. Gabriele veu com la policia se l’ emporta detingut.

UNA GIORNATTA

COMENTARI

Scola confronta a dues ànimes plenes de dolor, ferides i fatigades en el context dels fastos del feixisme.

Abans que tot torni a ser com abans, la desfilada militar permetrà l’ oportunitat perquè que dues persones envoltades per la solitud es trobin i s’ entrellacin per unes hores, cercant l’amistat i edificant un amor impossible.

Scola filma el drama contingut i amarg dels protagonistes i oposa la sensibilitat dels amants, dins la seva buidor existencial al món ostentós i forassenyat de la desfilada i la multitud que la recolza.

Mentre un univers vacu i ple d’ aparences desfila pel carrer, en un petit espai les emocions es desborden, al dia següent tot continuarà igual per als protagonistes però tot serà diferent.