NOSFERATU

nosfertu

Director: F.W. Murnau

Actors: Max Schenck

Any: 1922

Nacionalitat: Alemanya

Muda.

Gènere: Terror

 

ARGUMENT

     Ellen I Hutter són una parella que viu a Bremen en el segle XIX. Ell, empleat d’ una Inmobiliaria rep l’ anunci per part de Knoks, un agent de la propietat de que un tal compte Orlock està interessat en instal·lar-se en la casa de davant.

Així que el noi inicia un llarg viatge cap a Transilvània, on viu el compte, per formalitzar l’ operació. Quan arriba als Carpats, els camperols es mostren força esverats ja que explica les seves intencions i te que fer una part del viatge a peu fins que un carruatge del Castell, on habita Orlock, el recull.

     En tant, Hutter llegeix un llibre en el que s’ explica que aquestes terres són habitades per Nosferatu, un vampir que s’ alimenta de la sang del humans i sols pot ser destruït quan assetjant una donzella el sorprengui el cant del gall.

Hutter coneix a Orlock (Max Schenck), un personatge estrany i en la seva estança en el castell descobreix que durant el dia dorm en un taüt i sols surt de nit, es tracta del vampir Nosferatu.

Tancat en el castell veu com un carro se’n porta el taüt amb Nosferatu dintre per ser embarcat cap a Bremen. Altres taüts van plens de rates que escampen la pesta pel vaixell. A la fi sols queda el capità que, mossegat pels vampirs, arriba cadàver a Bremen. Allà el vampir s’ instal·la en l’ edifici que ha comprat en tant les rates surten del vaixell i la pesta s’ expandeix entre la població.

Hutter, per la seva part, pot escapar del castell i arribar a casa seva. Nosferatu atret per Ellen arriba a la seva habitació i li xucla la sang però no pot evitar que, en el seu delit, canti el gall i surti el sol.

Els primers rajos del dia el converteixen en pols ,malgrat que Ellen mor, la vida torna a la població.

 

Nosferatu

COMENTARI

     Basada en el Dràcula de Bram Stoker, Nosferatu és una obra mestra del cinema mut i de l’ expressionisme alemany.

Nosferatu és l’ essència del mal, el seu regne és la nit i els seus símbols les rates. El vampir -no viu- ,sols pot trobar aquest alè de vida a través de l’ energia dels altres i de la seva sang.

El mite està a prop del romanticisme. Nosferatu se sentirà atret per la donzella, per la bellesa, per tot allò que ell no posseeix i refocil·lant-se en ella el sorprèn la llum i el sol.

Es pot dir que Nosferatu, el mal, el vici, el mata la puresa, la bondat, també la seva transgressió quan canvia les seves pautes per l’ atracció de la bellesa.

El vampir, abjecte de sang, potser de plaer i de sexe, representa elements recondits i psicoanalítics, referents del vampirisme, es torna una víctima, trastornat per la dona.

Ellen és l’ objecte sacrificial que es posa a disposició del monstre per expiar culpes i salvar a la col·lectivitat. Els trets extremadament angulosos de Max Schenck i els clars i foscos de l’ il·luminació són aspectes claus de la pel·lícula.

L’ escena final en la qual l’ ombra de Nosferatu s’ abat sobre l’ habitació de la noia i es reflecteix més tard sobre ella, és impactant. Com ho és la imatge del monstre abocat al coll de la dona i el terror de Nosferatu quan els rajos del sol li fan perdre la immortalitat.

Sempre s’ ha relacionat el mite del vampir amb un context social de crisi, aquí no és una excepció. L’ Alemanya de l’ expressionisme cinematogràfic ha sortit malparada de la primera guerra mundial, el fantasma de la depressió econòmica la recorre el país, el monstre de l’ atur i la depauperació social s’ estenen sense esperança en la República de Weimar.

La pel·lícula és un reflex d’ aquest món. Una societat que es contempla en el mirall del terror.