EL VIAJE A NINGUNA PARTE

el_viaje_a_ninguna_parte-272444302-large

 Director. Fernando Fernán Gómez

Actors: Jose Sacristán

             Fernando Fernán Gómez

             Gabino Diego

             Laura del Sol

             Núria Gallardo

             Agustín González

             Juan Diego  

             Maria Luisa Ponte

             Queta Claver

             Emma Cohen

Any: 1986

Nacionalitat: Espanya

Gènere: Món del teatre

Subgènere: Postguerra

 

ARGUMENT

Carlos Galván (José Sacristán) és un home vell, tancat en una residència geriàtrica, li explica la seva vida a un metge que el cuida.

Carlos és un còmic, recorre amb la seva companyia els pobles de castellà en els anys 50, al seu costat la seva companya Juanita (Laura del Sol) el seu pare, Don Arturo (Fernando Fernán Gómez), Maldonado (Juan Diego), un antic membre de “la división azul”, l’ acompanyen també Rosita (Núria Gallardo) i Júlia (Maria Luisa Ponte)

Carlos es sorprès per l’ arribada de Carlitos (Gabino Diego), un fill seu que estava a càrrec de la mare i que ja ha fet disset anys.

S’ acumulen les dificultats, la vida transhumant i la falta de públic; mentre Carlitos s’integra en el grup, Juanita marxa  cap a Madrid per buscar una vida millor.

En el transcurs dels dies es troben amb Zacarias (Agustín González), un home de diners, que vol li representin una comèdia musical que ell mateix ha escrit, tot i les seves promeses d’ aportacions econòmiques, l’ obra no se sosté i tot acaba en res.

Al cap del temps, Carlos es relaciona amb Rosita fins que aquesta també decideix marxar i deixar la companyia, el grup es comença a desfer, Don Arturo proba en petits papers com actor en el cine i Carlos fa feines d’ extra.

Quan acaba el relat, Galván explica que en la seva última etapa ha tingut sort en el cine, ha viatjat a Mèxic i s’ ha tractat amb grans actors però Maldonado que assisteix a la narració li retreu que tot és mentida, que tot forma part de la imaginació i que confon desig amb realitat.

Galván mor en el geriàtric pensant que ha complert els seus somnis.

el-viaje_06

COMENTARI

     Fernando Fernán Gómez, escriu la novel.la que es portada per ell mateix al cine.

És un relat agre dolç que explica la vida nòmada dels còmics, de la gent de teatre en els anys cinquanta, la que anava de poble en poble per oferir el seu art.

És un homenatge a tots aquells que van fer de la ficció, del teatre, la seva vida, la crònica amarga d’uns perdedors. Assetjats pel futbol, la radio, el cinema i les noves diversions de l’ Espanya franquista, Fernán Gómez  narra l’ ocàs d’una manera de viure que s’ extingeix, els embolics, les esperances en una vida millor, la decepció de trobar la sala buida, la mala fama de la professió, quan de vegades no eren admesos ni en pensions de mala mort.

Carlos, com bon creador de ficcions, concep la invenció de la seva vida, quan explica l’ èxit i la fama que va gaudir.

Les escenes en les que contemplem a la gent del teatre, caminant lentament per la carretera, carregats de maletes i de poble en poble, són plenes de tendresa i emoció.

L’ obra s’ endinsa també en la psicologia dels personatges, Don Arturo, acostumat a la declamació teatral i incapaç d’ acostumar-se al llenguatge cinematogràfic, Carlitos, el noi que s’ integra en la companyia, més per la presència de Rosita, que per la seva pròpia vocació, un personatge que serà per sempre “El zangolotino”, Maldonado, el membre de “la división azul” que porta a tothora una pistola en la butxaca, Zacarias, el creador, amb més diners que talent; tot és un mirall del món dels còmics però també de l’ Espanya de la postguerra, les seves misèries , les seves carències.

El film guanya tres premis Goya en 1987, millor pel·lícula, millor director i millor guió.

 

 

EL MUNDO SIGUE

El_mundo_sigue-273711292-large

Director: Fernando Fernán Gómez

Actors: Fernando Fernán Gómez

             Lina Canalejas

               Gemma Cuervo

               Milagros Leal

               Francisco Pierra

Any: 1963

Nacionalitat: Espanya

Gènere: Melodrama

 

ARGUMENT

     Eloisa (Lina Canalejas) és una mestressa de casa, te tres fills i un marit, Faustino (Fernando Fernán Gómez), aquest és cambrer i un home obsessionat en millorar el seu status social a través dels jocs d’ atzar.

En la casa hi conviuen també dos germans més: Luisita (Gemma Cuervo) que és una noia disposada a buscar-se la vida amb els homes per millorar la seva situació econòmica i Rodolfo que és un noi obcecat amb la seva fe religiosa, els pares, la senyora Eloisa (Milagros Leal) i el senyor Agapito (Francisco Pierra) tanquen l’ escenari familiar.

Faustino pensa que li canviarà la vida quan encerta una quiniela de catorze resultats però són molts els que guanyen el premi. Malgrat les reconvencions de la dona, Faustino es gasta les cinc mil pessetes que li han tocat en omplir més quinieles i emborratxar-se, el poc que li resta li roben després d’un accident de tràfic.

Mentre, Luisita i Eloisa no es poden veure i tenen concepcions diferents de la vida, Luisita es deixa acompanyar per senyors grans que li ofereixen oportunitats econòmiques, en tant Eloisa se’n recorda com de jove va treballar de model i va guanyar concursos de bellesa però ara sols li resta fregar sòls si vol mantenir als fills,

Faustino, desesperat i ple de deutes s’ amaga en la rebotiga del bar on treballa i roba els diners de la caixa, deixa empremtes per arreu, és detingut i va a parar la presó.

Aliena al drama, Luisita acut al barri a visitar a la família amb un cotxe últim model, Eloisa plena de ràbia no pot suportar l’ ostentació i la humiliació i es tira pel balcó.

EL MUNDO SIGUE

COMENTARI

     Fernán Gómez roda “El mundo sigue” en 1963, es tracta d’una pel·lícula fantasma, perseguida per la censura i sense distribució.

S’estrena en 1965 en una sala en Bilbao, no la veu ningú i es converteix en carn de filmoteca. En el 2015 es reestrena amb còpia restaurada.

La pel·lícula esta basada en una novel.la de Juan Antonio Zunzunegui, relata en clau de melodrama una història plena de sordidesa i misèria física i moral.

Tots els personatges són uns perdedors, Faustino, obsessionat en les quinieles, estúpid i mal tractador, Eloisa, carregada de fills i somniant en el món de les models que va deixar per casar-se, Rodolfo, un beat, el pare, un guàrdia autoritari, la mare, una dona vençuda.

Tots lluiten per millorar la seva situació per l’ ascens social, tots volen fer-se rics però no saben com fer-ho honradament o han perdut les seves oportunitats o són perdedors i fracassats.

Luisita és l’única que prospera socialment, sense complexos, va d’ home en home per enlairar-se, rebutja el món al que pertany, diu “que es morin els pobres” i fa ostentació del seu nou status.

La seva redempció es troba en el suïcidi de la germana, que ella ha provocat indirectament , en la petició de perdó que formula i amb el seu penediment.

Darrera l’ entorn familiar, Fernán Gómez realitza un retrat negre del país ; la família és un microcosmos de l’ Espanya de l’ època, el pare força de l’ ordre, el germà mig capella, un filla prostituta, l’ altra filla i el marit, frustrats i fracassats.

Potser el film s’ excedeix en el melodrama, li falta mesura , subtilesa i concreció, el vici , la misèria i la vulnerabilitat, ens porten a un retrat amarg.

Fernán Gómez, a diferència de Carlos Saura, que tindrà deu anys després la seva etapa de plenitud, no era amic dels simbolismes però en les dues germanes s’hi pot furgar una metàfora de les dues Espanyes; el cainisme a tocar, Eloisa, frustrada, resignada i empobrida, Luisita, ambiciosa, trepa i enriquida sense escrúpols.