ARSÉNICO POR COMPASIÓN

arsenic_and_old_lace-840350863-large

 Director: Frank Capra

  Actors. Cary Grant

                Raymond Massey

                Priscilla Lane

                John Alexander

                Peter Lorre

                Jean Adair

                Josephine Hull

                Edward Everett Horton

Any: 1944

Títol original: Arsenic and old lace

Nacionalitat: USA

Gènere: Comèdia

 

ARGUMENT

Mortimer Brewster (Cary Grant) és un famós autor de teatre que es casa amb Elaine Harper (Priscilla Lane), tot i que ha estat sempre un home gens partidari del matrimoni.

En tant, les dos ancianes ties de Mortimer, Martha (Jean Adair) i Abby (Josephine Hull) viuen en la part més noble de Brooklyn, amb elles hi habita un dels seus nebots, un home trastornat que es creu Teddy Roosevelt (John Alexander).

Mortimer arriba a casa de les seves ties a donar la bona nova del seu casament però inopinadament troba un cadàver en el bagul, el mort ha estat enverinat amb arsènic per les dones, quan el nebot se n’ assabenta, posa el crit en el cel i les tietes confessen que no és el primer en seguir aquesta sort, en el soterrani hi ha enterrats dotze cadàvers més.

Les dones maten a ancians solitaris després de llogar-li’ls una habitació  de la casa, ho fan per compassió i per evitar la trista vida de les víctimes sense ningú que els hi faci companyia, les avies ofereixen vi de saüc barrejat amb el verí.  Ara es proposen enterrar en el soterrani a mister Hoskins, el seu últim damnificat..

En això apareix Jonathan (Raymond Massey), un altre nebot, ve acompanyat del doctor Eisenstein (Peter Lorre). Johnny és un assassí, un home amb la cara deforme per les operacions a les que l’ ha sotmès el doctor, per evitar que sigui reconegut per la policia.

Johnny i Eisenstein guarden una nova víctima dels seus crims, un tal Spenalzo. En tant les dones volen portar el seu cadàver al soterrani, els gàngsters volen fer el mateix, el caos i la confusió ho dominen tot i Mortimer que ha vist massa coses és capturat per Johnny amb la intenció de’ executar-lo.

La presència de la policia evita l’ ensurt, Johnny és detingut , mentre el president Roosevelt va a parar al manicomi acompanyat de les dos ancianes, que quan anuncien que han enterrat a dotze cadàvers en el soterrani són la riota dels agents i es guanyen a pols l’ ingrés.

Mortimer i Elaine emprenen el viatge de nuvis que havia estat aturat.

arsenico_por_compasion

 

COMENTARI

Capra col·labora en documentals de propaganda aliada durant la guerra però te temps també de realitzar films de ficció. Aquesta comèdia arrauxada és una de les seves millors pel·lícules., basada en una obra teatral de Joseph Kesselring, estrenada en Broadway en 1941

La cinta planteja on s’ inicia la cordura i on acaba la bogeria; dos entranyables velletes assassinen a llogaters solitaris amb una mena d’ esperit compassiu. Un home es creu el president d’ Estats Units, un maníac que s’ ha escapat del psiquiàtric ,on complia cadena perpetua, s’ esgargamella en batre el record d’ assassinats de les tietes, un militant contra el matrimoni es casa en la primera escena….

Tot és un conjunt bigarrat, amb entrades i sortides de l’ escenari, llums que es tanquen i s’ obren, visitants inesperats, cadàvers que es mouen de lloc, diàlegs enginyosos i acció imparable.

Estem davant la quinta essència de la comèdia, tot succeeix en una habitació que es converteix, mai millor dit, en una casa de bojos, situacions absurdes, efectives i divertides, caos, equivocs i embolics a dojo, un producte precís com un rellotge

La pel·lícula relata com l’ assassinat es pot convertir en una obra de caritat, en pura misericòrdia, en mans d’unes velletes generoses i encantadores, ingènues i bondadoses… i assassines en sèrie.

Cary Grant realitza una actuació inoblidable, l’escena en la que resta lligat i emmordassat per part del germà maníac és extraordinària i la seva gesticulació anuncia el que esdevindrà tot i que ningú li fa cas.

Al final tots cap el manicomi, i no tots els que s’ho mereixen, doncs tothom està guillat.

Mortimer s’ assabenta que no és fill del seu pare, que no és un Brewster i que no perpetuarà la bogeria familiar i en una cloenda per cargolar-se de riure li diu al taxista: “No soc un Brewster, soc fill del cuiner del vaixell” i l’ interlocutor li contesta: “jo no soc taxista, soc una cafetera”.

 

UN GÀNGSTER PARA UN MILAGRO

pocketful_of_miracles-304166156-large

 

Director: Frank Capra

Actors : Glen Ford

               Bette Davies

              Hope Lange

              Thomas Mitchel

              Edward Everett Horton

              Ann Margret

              Peter Falk

Any: 1961            

Títol original: Pocketful of miracles

Nacionalitat: USA

Gènere: Comèdia

 

ARGUMENT

Dave (El figurí) (Glen Ford) és un gàngster que quan efectua juguesques s’ encomana a Annie (Bette Davies), una captaire que li ven les seves pomes de la sort.

Annie és una pidolaire alcoholitzada que te una filla a la qual li fa creure que és una gran dama i que està instal·lada en un dels millors hotels de Nova York des d’on li envia la correspondència.

Tot s’ embolica quan Louise (Ann Margret), la seva filla, li anuncia que es pensa casar amb Carlos Romero, un home de diners que ha conegut en Espanya i que te intenció de viatjar a Nova York a presentar-lo abans del casori.

Annie es veu perduda però obté la col·laboració de Dave i de la seva dona, “reineta” (Hope Lange) per simular que en realitat és la gran dama que diu ser.

Amb l’ajut d’ estilistes, perruquers i botigues de roba, aconsegueix convertir a Anne en la gran dama que aspira a semblar. Després prepara i vesteix a tots els trinxeraires i a les dones de la vida de la ciutat perquè compareixen disfressats com el millor de la gran orb

Però uns periodistes s’ immisceixen en el joc i Dave els segrestra perquè no parlin. L’ alcalde i la policia alertats per la desaparició dels periodistes segueixen a Dave i el detenen sense que els seus figurants puguin anar a la festa.

Quan la celebració està buida, els músics sense tocar , els cuiners sense feina i Annie disposada a confessar la veritat a la seva filla, apareixen totes les forces vives de la ciutat.

Dave ha deslliurat als periodistes i a canvi ha aconseguit tocar el cor de les autoritats per afavorir a Annie. Aquests, el governador, el batlle i les persones de rellevància en la ciutat acudeixen a la festa per afavorir a la dona i aquesta no te que mostrar la seva verdadera condició.

La filla s’ embarca satisfeta amb el seu promès i feliç per tenir la mare que te.

 

gangster paramilagro

COMENTARI

Comèdia deliciosa de Capra on demostra que les aparences si importen i que l’ engany en que la mare ha mantingut a la seva filla per fer-li creure que és qui no és acaba convertint-se en veritat.

El conte, com sempre en Capra, acaba bé, te un final feliç i posa en evidència, ingènuament, la bondat de la gent.

La bondat del gàngster que munta un fals escenari per ajudar a la dona que li porta sort i de les autoritats que col·laboren en el seu paper de figurants. Així mateix veiem la solidaritat de tot el món dels baixos fons per una dels seus.

La pel·lícula recrea lliurament “La Ventafocs”. Gràcies al gàngster – fada madrina-Annie passa de ser una miserable a una gran dama i quan ja tot sembla perdut apareix el príncep en forma de personatges rellevants per donar suport a l’ engany d’ Annie.

Esplèndids secundaris, Joy Boy (Peter Falk), el col·lega del gàngster, Edward James Horton, el majordom i Thomas Mitchel, el jutge Henry Mc Gill, el nou marit preparat per a Annie.

Últim film del director americà que és un remake, de “Dama per un dia” que data de 1933 i obra del mateix Capra.

 

¡QUE BELLO ES VIVIR!

Director: Frank Capra

Actors: James Stewart

             Donna Reed

             Lionel Barrymore

             Thomas Mitchell

             Henry Travers

Any: 1946

Títol original: It’s a wonderful life

Nacionalitat: USA

Gènere: Comèdia fantàstica

 

ARGUMENT

Clarence (Henry Travers) és un àngel de segona classe, que es te que guanyar les ales. Déu observa que en la terra hi ha un home amb problemes i envia l’ àngel perquè el socorri i es guanyi les ales.

Abans li fa veure retrospectivament la vida d’ aquest home perquè pugui actuar en conseqüència. Es tracta de George Bailey (James Stewart)

George viu en Bedford Hill i continua un negoci del seu pare de préstecs hipotecaris. És un bon home, de petit va salvar al seu germà de morir ofegat. En el seu treball corregeix un error del seu patró que es pogut enverinar a la gent amb substàncies en mal estat.

Continua el negoci familiar i es sacrifica per la feina i la comunitat, en lloc de viatjar, com era la seva primera idea, construeix pisos a preus barats, es casa , te fills i es guanya l’ afecte i el respecte dels seus veïns.

De tots menys d’ un, el senyor Henry Potter (Lionel Barrymore), el cacic del poble, que domina tots els negocis. Avariciós, mesquí i sense escrúpols, només pensa en enriquir-se encara més i vol controlar i eliminar a Bailey, que li fa la competència.

Tot canvia quan un dia, Bill (Thomas Mitchell), l’ oncle de Bailey, ingressa en el Banc vuit mil dòlars. En la porta es creua amb Potter i el sobre amb els diners queda casualment en mans d’ aquest que no els torna i se’ls queda.

Això significa la ruïna, la fallida i la presó per Bailey, que corre per la ciutat cercant els diners, fins i tot acudeix a Potter, a demanar-li ajut i aquest el foragita i se li’n riu.

Definitivament desesperat, en la nit bona, decideix suïcidar-se llançant-se al riu, quan apareix Clarence, el seu àngel de la guarda, que es tira abans que ell. Bailey es llença darrera i el salva. Creient que l’ àngel és un boig, el rebutja i demana no haver nascut mai.

Clarence li concedeix el desig. Bailey torna a la ciutat i tot allò relacionat amb ell és diferent i ha canviat.

La ciutat , en poder de Potter, es diu Pottershill i els negocis principals són llocs de mala nota, el seu antic patró és un home arruïnat, que ha sortit de la presó per haver enverinat a la població. El seu oncle, Bill, ha malmès el negoci i ha embogit. El seu germà ha mort ofegat de petit. La seva dona és una fadrina, que treballa de bibliotecària, els pisos barats no existeixen i en el seu lloc es troba el cementiri. La seva casa és un casalot en runes i la seva mare una viuda amargada.

En definitiva, tota la gent que ha estat relacionada i beneficiada per l’ actitud de Bailey, ha canviat el seu destí i el seu tarannà, doncs ell no ha existit mai.

George, llavors, comprèn la grandesa de viure i suplica a l’ àngel que tot torni a ser com abans. La petició li és concedida i George torna feliç a casa perquè ha perdut els diners però te la vida i als seus.

Quan arriba tots els seus amics i persones beneficiades per la seva actitud altruista, l’ esperen. Han fet una recol·lecta i han recollit vuit mil dòlars.

Que bonic és viure…i l’ àngel és guanya les ales.

 

 

COMENTARI

Capra és el director dels bons sentiments. Aquesta és, potser, la pel·lícula més representativa de la seva carrera cinematogràfica. Aquí ens presenta un bonic conte de Nadal.

La moralitat és clara: Tal faràs, tal tindràs. Si ets honest, solidari i bona gent, seràs correspost, tindràs amics, seràs feliç.

El millor de la pel·lícula és quan l’ àngel fa que George esborri la seva identitat en la terra. Què és passat si tu mai haguessis existit?, i li contesta.

Ve a dir que tot allò que som i que fem repercuteix en els altres i origina que la vida i el destí d’ aquests altres canviï.

Una faula sobre la bondat, un conte sentimental on les bones accions són recompensades, un cant a la felicitat i al desig de viure, a l’ home del carrer que actua decentment.

És clar, el cine de Capra te trampa. Un cant al capitalisme honest: l’ empresa de Bailey, i a l’ home capaç de fer front a totes les circumstàncies adverses i superar-les, un cant a l’ individualisme americà i al sacrifici personal.

Segurament res és veritat però la perfecta maquinaria cinematogràfica de Capra fa que ens ho creiem i ens emocionem.