EL PLANETA DE LOS SIMIOS

 

Director: Franklin J. Schaffner

Actors: Charlton Heston

               Kim Hunter

               Roddy McDowall

               Linda Harrison

Any: 1969

Títol original: Planet of the apes

Nacionalitat: USA

Gènere: Ciència ficció.

 

ARGUMENT

Tres homes viatgen en una nau espacial. Han deixat la terra fa sis mesos però degut a la seva velocitat propera  a la llum han passat set cents anys segons el temps terrícola.

Al poc amaren en un planeta desconegut i abandonen la nau, que s’ enfonsa en un llac.

Creuen que han arribat a una estrella a tres cents anys llum de la terra, tenen provisions per tres dies i comencen a investigar el territori. Els homes dirigits per Taylor (Charlton Heston) inicien un periple esgotador per un desèrtic caos de roques. A la fi troben aigua, vegetació i també homes que semblen viure en un estat primitiu.

Aviat apareixen un grup de simis a cavall amb vestimenta militar que capturen als homes. Taylor cau ferit i és traslladat al campament dels simis en tant un dels seus companys és tirotejat i mor. Taylor comprova que els simis dominen el planeta.

Els monos intel·ligents, com classe dirigent de la societat volen exterminar als homes que són una amenaça i destrueixen els seus conreus.

Taylor, ferit en la gola, no pot parlar i és sotmès a l’ observació del cap dels investigadors, el Doctor Zaius i de dos científics, Zira (Kim Hunter) i la seva parella Cornelius (Roddy Mc Dowell). Zira vol demostrar que l’ home no és tan sols un salvatge sinó que pot ser domesticat.

Cornelius pensa que els simis han evolucionat d’una antiga raça: els homes.

Taylor intenta escapar però és de nou capturat però ja ha recuperat la parla, habilitat que sorprèn als simis i torna a ser tancat en una gàbia amb una humana, Nova (Linda Harrison).

Més tard es portat davant un tribunal científic i es retroba amb un dels companys de viatge, Landon, a qui han efectuat una trepanació i l’han convertit en un vegetal.

Zira i Cornelius entenen que Taylor és l’ eslavó perdut en la cadena evolutiva i que ha vingut de la zona prohibida, un lloc arqueològic on s’ han trobat restes dels antics habitants del planeta. Els dos científics alliberen a Taylor que s’ emporta a Nova i marxen cap a la zona prohibida per investigar que és el que hi ha allà.

Però Zaius, el cap del ministeri del bé, els segueix, entren en una cova i troben mostres de la vida de fa centenars d’ anys, unes ulleres, una nina…, probes que va haver-hi vida intel·ligent en el planeta.

Taylor vol demostrar que l’ home va ser l’ antecessor del simi i va desaparèixer possiblement per una pluja de meteorits.

Taylor agafa a Zaius d’ hostatge, demana provisions , armes i un cavall i marxa amb Nova per la costa seguint la zona prohibida per saber que hi ha més enllà.

En tant Zaius decideix volar la cova amb les probes de l’ existència d’ una civilització humana.

Taylor s’ endinsa en la zona prohibida i el que troba el deixa estupefacte: les restes de l’ estàtua de la llibertat. Està en la terra, ha tornat a la terra, set cents anys després.

 

 

COMENTARI

Clàssic de la ciència ficció, la pel·lícula parteix d’ una interessant premissa. Un grup d’ astronautes han viatjant a la velocitat de la llum , han passat set cents anys de la terra quan arriben a un planeta desconegut on la classe dominant són els simis en tant els dominats i per evolucionar són els humans.

La sorpresa final porta a Taylor, el protagonista, a descobrir que està en la terra i que l’ home ha perdut a través dels segles la primacia i el domini sobre el planeta.

L’ home ha estat incapaç de sobreviure com un ser intel·ligent i ara està dominat pel simis i considerat un animal, l’ evolució s’ ha tornat a produir però al revés.

Més la societat dominant te els mateixos defectes que la humana. Els dirigents dels simis són monolítics, fanàtics, no reconeixen més veritat que la pròpia, governen en un règim opressiu on la ciència ho és tot i s’ anteposa als sentiments. L’ estat és totpoderós i els dissidents són jutjats com herètics i traïdors.

Tota la pel·lícula te com model simbòlic l’ autoritarisme dels governants simis. El judici a Taylor sense probes, la voluntat de Zaius i els seus d’ exterminar als humans, la creença de que són sers superiors als humans ens acosta al nazisme.

En el context de la guerra freda, res més emblemàtic que assenyalar que la societat dels simis intel·ligents està molt a prop de l’ Unió Soviètica, una  societat tan plena de ciència com deshumanitzada. L’ omnipotent Zaius és sens dubte un stalinista set cents anys després del sistema soviètic.

En qualsevol cas la idea filosòfica transcendeix més enllà de la política i en el món dels simis  hi podem contemplar la societat humana en general, la seva intolerància, la seva intransigència, la incapacitat de diàleg i acord.

Per fi un últim model podria atènyer a Mc Carthy i la caça de bruixes. Zaius és un home que jutja i condemna a Taylor sense escoltar-lo, referència clara, si sabem que el guionista de la pel·lícula va patir el judicis de l’ inquisidor americà.

El film adapta una novel.la de Pierre Boulle que data de 1963 i te posteriorment innumerables seqüeles a qual pitjor.